Cap Martinet

Tot i la pressió urbanística que l'envolta, Cap Martinet és un d'aquells indrets d'Eivissa que no deixa indiferent. Els penya-segats imponents i els plecs mil·lenaris que estratifiquen el terreny fan que sigui un indret ben bonic. A l'hivern el Sol surt per sota de la punta, així que vaig anar a buscar aquesta composició que avui vos mostre. Una passejada matinal pels penya-segats dona un any de salut!

Posta de lluna (II)

L'endemà de la foto de l'anterior entrada vaig repetir la sortida per immortalitzar la posta de lluna. El lloc triat un dels més clàssics i segurament dels més bonics d'Eivissa. Pujar fins aquí dalt en la solitud i foscor de la nit és tota una experiència. Aquell dia la lluna havia crescut una mica i tenia més potència que la nit anterior. A més a més havia bancs de boira sobre el mar i per captar la posta vaig haver de disparar quan la lluna encara estava una mica alta sobre l'horitzó, però aquests núvols il·luminats per la lluna li donen un toc ben bonic a la imatge. Llocs per perdre's i no tornar mai...

Posta de lluna (I)

 Les postes de lluna sempre tenen un encant especial. Com que la potència del satèl·lit es va apaivagant a mesura que descendeix es poden captar molts estels i queden unes imatges molt resultones pel meu gust. Aquella localització amb la lluna en aquell punt feia temps que la tenia pensada i durant les pasades vacances de Nadal es van donar les condicions per fer-la. Ja comptava amb la contaminació lumínica del fons, és la resplendor de la península. Amb el que no comptava era amb les dues cases il·luminades de dalt del penyasegat del fons, però allà hi eren...