Postals des de l'Aragó

"Aragón toca a poco más de 25 soledades por Kilómetro cuadrado. Cada cual campa libre en el hueco que le tocó en suerte un poco perdido, un poco solo en general.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Porque una de las peores heridas de esta piel sin curtir es la emigración. La de esos habitantes que, antes de sentirse definitivamente abandonados, deciden ellos abandonar sus pueblos y dejarlos vacios."

JA Labordeta

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Segurament si dins de l'Aragó parlem de Teruel tots els comentaris de Labordeta es multipliquen. Tornar a aquesta terra és una d'aquelles coses que sempre necessite fer de tant en tant. La immensitat d'aquesta terra nua, només vestida de roca, on encara és possible acaronar el silenci i fer kilómetres d'estretes  carreteres sense veure ningú durant hores, té un fort atractiu per mi. Natura agresta en estat pur. Descarnada, dura i seductora alhora.
Imaginar com de dura havia de ser la vida per aquestes contrades no fa massa anys em fa venir esgarrifances. Una terra d'aquelles que curteix els seus habitants, on es fa realitat allò de "adaptar-se o morir". Ara, durant uns dies, he tingut l'oportunitat de tornar i gaudir, pam a pam, totes aquestes sensacions. Intentar transmetreu, a traves d'imatges, tot un repte.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 31mm

f/11, 1/5s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 34mm

f/11, 1/2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Asturias, paraiso natural: "poyaque"

Per tal de no cansar massa, pujaré una darrera foto d'Asturies. Un d'aquells llocs arxi-coneguts. Però "poyaque" vaig a Asturies aniré a fer-hi unes fotos. Per saber el significat del concepte "poyaque" cal consultar unes entrades abans en aquest mateix bloc.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm

f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode

Asturias, paraiso natural: Montanya

Només vaig fer una escapada a montanya i va ser a "un clàssic": Lagos de Covadonga. Un d'aquells llocs conegut per molts de nosaltres per tardes èpiques de ciclisme allà pels 80s. Molt abans que tot això del doping ho esquitxes tot. 

A l'estiu l'accés en cotxe està restringit des de les 8:30 AM. Jo era per allà dalt cap a les 6:00, tot sol, amb un silenci absolut només trencat per algun ocell o alguna esquella esporàdica. Vaig estar fent fotos tranquilament. Cap a les 8:00 va començar a arribar la marabunta de cotxes que puja abans que tanquen l'accés. I la tranquilitat es va acabar, i les fotos també. Vaig marxar pensant que potser no estigués malament tancar l'accés totalment. Malgrat que jo hagués hagut de pujar caminant...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/8, 1/5s, ISO 100, filtro degradat neutre de 3 passos, trípode 

Com que la llum no va acompanyar especialment, em vaig dedicar a intentar captar alguns detalls. Sempre m'han agradat els reflexes en aigua arrisada i els dibuixos que s'hi formen. Vaig estar una bona estona entretingut.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 1/160s, ISO 800, a pols 

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 1/200s, ISO 800, a pols 

Asturias, paraiso natural: Mar

Seguim pujant imatges preses durant les passades (cada cop més llunyanes) vacances. Intentant buscar racons i platges que no siguen les més vistes d'Asturies. Vos puje dues fotos: una d'un dia amb molts núvols (més freda) i una altra d'un dia radicalment distint (més calentona). El que és cert és que aquesta terra és una preciositat.

Agrair també al company José Fernández els consells i orientacions a l'hora de buscar localitzacions.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm

f/11, 0,5s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers neutre de 3 passos, trípode

"Po ya que"

Els que treballem en l'àmbit sanitari convivim gairebé diariament amb el "po ya que". Un "po ya que" es una sol·licitud afegida generada en el context d'una consulta inicial, habitualment, urgent. Molt fàcil d'entendre. En primer lloc s'ha abordat i resolt la consulta inicial. Després apareix el "po ya que". Alguns exemples: "Po ya que he venido me miras también al hermano que tiene un grano", "po ya que estamos me haces una receta para la abuela", "po ya que le has mirado la garganta le miras también los pies planos"... Els "po ya ques" solen ser motiu d'enuig i displicència en el professional, així que us recomane intentar evitar-los.
I per què aquesta introducció tan absurda. Molt sencill, les fotos d'avui són "po ya que"

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm

f/11, 1/6s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos, trípode

Els qui em coneixeu ja sabeu que sempre he pensat que hi ha llocs que, de tant trillats que estan, no m'atreuen fotogràficament. Llocs que, de tant vore'ls en internet, no trobe cap gràcia en anar-hi a propòsit a fer fotos. Podríem fer una llarga llista: Las Catedrales, Barrika, Gaztelugatxe, las Sirenas, els nostres Frares... La Costa Quebrada... És cert que són llocs molt espectaculars i amb molt de potencial, però la saturació d'imatges que patim d'ells em desmotiva moltíssim. Crec que té molt de més mèrit trobar llocs "nous" o no tan explotats i ser capaç de fer allà bones fotos, encara que no siguen tan sensacionals.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 35 mm

f/8, 30s, ISO200, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 10 passos, trípode

El principal motiu de la nostra fugaç visita a Cantabria va estar anar al parc de Cabarceno amb el nen. I malgrat ser una persona de principis no ho vaig poder evitar. "Po ya que" hem vingut a Cantabria me'n vaig a fer algunes fotos de la Arnia i els Urros. I la veritat és que el lloc no deixa indiferent a ningú.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65 mm

f/11, 30s, ISO200, filtre degradat neutre de 10 passos, trípode

Sobre el factor sort

Com cada any una part de les vacances ha transcorregut a Eivissa. Estiu i Eivissa en conjunció són sinònim de dificultat per fer fotos. Fer fotografia nocturna a l'illa en ple més d'Agost és quasibé un impossible. Però sempre hi ha racons amagats amb un accés més o menys complicat que et permeten, encara que semble mentida, estar a les fosques i en solitud. Així que em vaig animar a intentar caçar les Perseides d'enguany. De seguida em va venir al cap la localització idònia: apartada, sense llums "paràsites" properes i orientada cap el punt on previsiblement es produiria la major part dels meteors. La lluna es ponia  a una hora ideal per començar a fer fotos i el cel lluïa clar i net sense cap núvol. Ja només faltava que el "factor sort" fes acte de presència. La intenció era captar en una sola imatge 3 o més meteors en la zona cap a la que apunta l'arc de pedra.

Però com passa sovint en fotografia de natura, el "factor sort" no va acabar de funcionar. De unes 150 fotos només vaig captar unes 10 amb meteors, petits, i amb només un d'ells en cada foto. Per desesperació meua veia passar uns meteors espectaculars i ben brillants fora de l'enquadrament que havia triat :-)

Així i tot la bona estona la vaig passar igual i l'espectacle el vaig gaudir. I a l'any que ve hi haurà una altra oportunitat. Amb el decurs del temps he anat agafant-me aquestes coses amb molta filosofia. Abans m'empipava molt, ara gaudisc el moment i si aconseguisc la foto millor. Així que quan vaig començar a notar cert grau d'atròfia al dit a base de donar-li a l'interruptor de la llinterna per il·luminar pacientment totes i cadascuna de les fotos vaig decidir abandonar la sessió amb bones sensacions.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid

Per cert, al procesar les fotos m'he adonat d'una cosa en la què mai m'havia fixat. Ja sabia que les estrelles podien ser de diferent color. Però he observat que el rastre que deixen els meteors tenen diferents colors que van des del blavós/morat al blanc o el verd. Vos deixe uns retalls al 100% perquè ho observeu.

Per fi!

Aquest bloc romandrà en recès vacacional durant unes setmanes. En cas de necessitat imperiosa de veure bones fotos podeu recòrrer als blocs amics que apareixen en la columna de la dreta. Ens veiem a la tornada.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm

f/11, 1/13s, ISO 200, degradat invers de 3 passos i trípode

El món no s'acaba mai

Fa uns mesos vaig comentar en una entrada que el samyang 14mm era un dels meus objectius orfes. Només ha estat eixint a pasejar de nit i només l'havia fet servir a f 2.8. En el viatge a Noruega el vaig descobrir de día. Al fer-lo servir de nit rarament havia mirat pel visor amb ell per enquadrar. I mirar pel visor amb aquest objectiu montat és una passada, sembla que el món no s'acaba mai. Però tenia un factor limitant important amb ell per utilitzar-lo de dia. La impossibilitat d'aplicar filtres. Així que, després de rumiar-ho una temporada, m'he fet amb els filtres i el resultat crec que és més que satisfactori.

La foto no és una meravella. És fruït d'una sessió improvisada per provar-los. La part més propera del mur estava a uns dos pams de l'objectiu. Veure com queda tot enfocat amb aquestes distàncies és una passada. I com sempre la nitidesa de l'objectiu mostrant-se exquisida. Tinc el presentiment què això és el principi d'un gran amor...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/11, 1/4s, ISO 100, degradat de 3 passos, trípode

Hombre que mira a través de la niebla

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 32mm

f/8, 1/25s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Me cuesta como nunca

nombrar los árboles y las ventanas

y también el futuro y el dolor

el campanario está invisible y mudo

pero si se expresara

sus tañidos

serían de un fantasma melancólico

la esquina pierde su ángulo filoso

nadie diría que la crueldad existe

la sangre mártir es apenas

una pálida mancha de rencor

cómo cambian las cosas

en la niebla

los voraces no son

más que pobres seguros de sí mismos

los sádicos son colmos de ironía

los soberbios son proas

de algún coraje ajeno

los humildes en cambio no se ven

pero yo sé quién es quién

detrás de ese telón de incertidumbre

sé dónde está el abismo

sé dónde no está dios

sé dónde está la muerte

sé dónde no estás tú

la niebla no es olvido

sino postergación anticipada

ojalá que la espera

no desgaste mis sueños

ojalá que la niebla

no llegue a mis pulmones

y que vos muchachita

emerjas de ella

como un lindo recuerdo

que se convierte en rostro

y yo sepa por fin

que dejas para siempre

la espesura de ese aire maldito

cuando tus ojos encuentren y celebren

mi bienvenida que no tiene pausas

MARIO BENEDETTI

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 160mm

f/11, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Decidir per on tallar

Fer fotografies implica prendre decissions. Decidir què incloure en la imatge i què no, decidir un punt de vista més alt (o més baix), decidir quin és el moment òptim de llum per disparar, decidir per on tallar...

Aquest lloc té la peculiaritat de la gran quantitat de troncs caiguts, la qual cosa complica bastant les composicions. Decidir per on tallar és un repte. Per un  moment el Sol va treure tímidament el nas i va il·luminar la part del fons de la imatge. I jo vull creure que els troncs tracen un camí en ziga-zaga que ens porten a aquell clar del bosc il·luminat.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm

f/8, 1/4s, ISO 800, polaritzador, trípode