Com cada any una part de les vacances ha transcorregut a Eivissa. Estiu i Eivissa en conjunció són sinònim de dificultat per fer fotos. Fer fotografia nocturna a l'illa en ple més d'Agost és quasibé un impossible. Però sempre hi ha racons amagats amb un accés més o menys complicat que et permeten, encara que semble mentida, estar a les fosques i en solitud. Així que em vaig animar a intentar caçar les Perseides d'enguany. De seguida em va venir al cap la localització idònia: apartada, sense llums "paràsites" properes i orientada cap el punt on previsiblement es produiria la major part dels meteors. La lluna es ponia a una hora ideal per començar a fer fotos i el cel lluïa clar i net sense cap núvol. Ja només faltava que el "factor sort" fes acte de presència. La intenció era captar en una sola imatge 3 o més meteors en la zona cap a la que apunta l'arc de pedra.
Però com passa sovint en fotografia de natura, el "factor sort" no va acabar de funcionar. De unes 150 fotos només vaig captar unes 10 amb meteors, petits, i amb només un d'ells en cada foto. Per desesperació meua veia passar uns meteors espectaculars i ben brillants fora de l'enquadrament que havia triat :-)
Així i tot la bona estona la vaig passar igual i l'espectacle el vaig gaudir. I a l'any que ve hi haurà una altra oportunitat. Amb el decurs del temps he anat agafant-me aquestes coses amb molta filosofia. Abans m'empipava molt, ara gaudisc el moment i si aconseguisc la foto millor. Així que quan vaig començar a notar cert grau d'atròfia al dit a base de donar-li a l'interruptor de la llinterna per il·luminar pacientment totes i cadascuna de les fotos vaig decidir abandonar la sessió amb bones sensacions.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid
No te quejes, que la foto es bien chula, sin necesidad de meteoritos.
ResponEliminaUn abrazo
Alfredo, no me quejo. No es la foto que buscaba, pero me gusta cómo ha quedado. De hecho me gusta cómo ha quedado las 150 veces que la tengo, ja, ja, ja...
ResponEliminaMolt maques. Aixó del factor sort és tan determinant com l'equip i la localització. Ho pots tenit tot previst, però com que et fallin les llums (que és l'únic factor que no depen de tu) ja pots tornar cap a casa. Però, com bé em dius, cal perseverar (i si no consegueixes el que vols i ho gaudeixes, no passa res). Salut.
ResponEliminaMolt guapes.
ResponEliminaUn lloc fantastic.
Salut.
Que maco aquests arc, un bon lloc!
ResponEliminaSuposo que anem madurant. Aquest estiu m'han quedat fotos a fer i llocs que visitar però no m'he desesperat tot el contrari, per què si més no, ja tinc una idea del que vull fer el proper any i els llocs on vull anar.
Si esgotem les possibilitats en un dia...que ens queda per l'any que be?
I així tenim temps per anar imaginant com seran "les fotos", encara que jo penso que les millors fotos són aquelles que no havies pensat, les què per sorpresa et regala el dia.
Chabier, és el que ens diferencia de la gent que fa fotografia d'estudi. Estem disposats a repetir i repetir fins assolir la foto somiada. Amb tot l'esforç que això suposa.
ResponEliminaGràcies per comentar, Vicent.
Esther, jo crec que aquestes fotos que et trobes casualment són un regal i que són les que et fan continuar perseverant en localitzacions fins trobar les condicions buscades.
Hola,
ResponEliminaM'agrada molt el lloc i l'has il·luminat de forma justa (un pel massa el costat esquerre pel meu gust ;-)
És semblant a l'arc de Portixol que hi ha a l'Escala (Alt Empordà).
Aquest any em va passar tot el contrari, vaig fer un sol dispar de 30” i vaig caçar el més brillant de la nit, a més, ben posicionat en la composició general de la foto.
Coincideixo amb vosaltres en que fins i tot m'agrada no assolir els objectius primers, i així poder tornar-hi.
Eduard, gràcies per comentar. El factor sort és totalment aleatori i per tant engrescador alhora, com quan compres loteria :-)
ResponEliminaEm semblen unes molt bones imatges Pepet, encara que és de comprendre que sempre volem mes, per això gairebé sempre s'acaba per aconseguir-ho.
ResponEliminaSalutacions
Gràcies pel "cumplido", Jose Luis
ResponElimina