diumenge, 25 d’agost del 2013

"Po ya que"

Els que treballem en l'àmbit sanitari convivim gairebé diariament amb el "po ya que". Un "po ya que" es una sol·licitud afegida generada en el context d'una consulta inicial, habitualment, urgent. Molt fàcil d'entendre. En primer lloc s'ha abordat i resolt la consulta inicial. Després apareix el "po ya que". Alguns exemples: "Po ya que he venido me miras también al hermano que tiene un grano", "po ya que estamos me haces una receta para la abuela", "po ya que le has mirado la garganta le miras también los pies planos"... Els "po ya ques" solen ser motiu d'enuig i displicència en el professional, així que us recomane intentar evitar-los.
I per què aquesta introducció tan absurda. Molt sencill, les fotos d'avui són "po ya que"

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm
f/11, 1/6s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos, trípode

Els qui em coneixeu ja sabeu que sempre he pensat que hi ha llocs que, de tant trillats que estan, no m'atreuen fotogràficament. Llocs que, de tant vore'ls en internet, no trobe cap gràcia en anar-hi a propòsit a fer fotos. Podríem fer una llarga llista: Las Catedrales, Barrika, Gaztelugatxe, las Sirenas, els nostres Frares... La Costa Quebrada... És cert que són llocs molt espectaculars i amb molt de potencial, però la saturació d'imatges que patim d'ells em desmotiva moltíssim. Crec que té molt de més mèrit trobar llocs "nous" o no tan explotats i ser capaç de fer allà bones fotos, encara que no siguen tan sensacionals.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 35 mm
f/8, 30s, ISO200, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 10 passos, trípode

El principal motiu de la nostra fugaç visita a Cantabria va estar anar al parc de Cabarceno amb el nen. I malgrat ser una persona de principis no ho vaig poder evitar. "Po ya que" hem vingut a Cantabria me'n vaig a fer algunes fotos de la Arnia i els Urros. I la veritat és que el lloc no deixa indiferent a ningú.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65 mm
f/11, 30s, ISO200, filtre degradat neutre de 10 passos, trípode
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

13 comentaris:

  1. Sabrina25 d’agost del 2013, a les 23:35

    meraviglia allo stato puro!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Alfredo Oliva25 d’agost del 2013, a les 23:49

    Cómo no voy a entender de de lo que hablas (o escribes), si para hacer una foto en Skogafoss tuve que pedir la vez. No obstante, ya que estás por allí....Además, siempre puedes dar tu visión peculiar con los parámetros de la toma, el punto de vista o encuadre, la inclusión de algún elemento, el procesado, etc.
    Yo creo que el "po ya que" te mereció la pena., pues te permitió obtener unas tomas muy chulas.
    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Esther Bahi f o t o g r a f i a26 d’agost del 2013, a les 0:02

    Quin fart de riure m'he futut!!!
    Quantes vegades l'hauré sentit?
    Ja,ja,ja...po ya que estoy aquí...
    Avui mateix mirava el maps i he visitat aquest lloc virtualment i pensava el mateix que tu...m'agradaria anar-hi però no se si m'inspiraria un lloc tant i tant vist fotogràficament parlant.
    El poya que... l'has aprofitat prou be.
    Abraçades i benvinguts.

    ResponElimina
  4. Josep Balaguer (Pepet)26 d’agost del 2013, a les 1:20

    Sabrina, m'alegra que t'agraden, gràcies per passar.

    Sí, Alfredo, ya que has hecho un porrón de Km te ves en la "obligación" de llevarte la foto del lugar. De todas maneras buena muestra de toda esta reflexión es la serie de fotos que estás subiendo de Islandia. Sorprendentemente nada convencionales ;-)

    Esther, el lloc és una passada. A més a més ja tens el lloc des d'on es fan els enquadraments habituals marcats de tan trepitjats que estan :-)

    ResponElimina
  5. Chabier Lozano26 d’agost del 2013, a les 17:32

    Ho he parlat molt amb molts fotògrafs i sempre he dit el mateix: hi ha llocs matxacats (a la meva zona la Basa la Mora o Ordesa, per exemple) però jo també vull tenir-ne fotos. Ja veig que no soc l'únic i que no has pogut resistir la temptació :-D

    ResponElimina
  6. Jordi Amela27 d’agost del 2013, a les 7:31

    "Po ya que ho dius", jo hi he anat dos cops, i si un dia paso per allá segur que ho torno.
    Molt fotografiat però molt espectacular i amb moltes posibilitats.
    A mi també m'agrada tenir les meves fotos d'aquest indret.
    Salut!

    ResponElimina
  7. Eduard Marquès27 d’agost del 2013, a les 17:40

    Tots sabem que el mar sempre és diferent i aquests llocs de culte, encara que els hem vist, doncs sempre podrem treu-los-hi un punt diferenciador de les altres imatges vistes. Molt ben aprofitada l'escapada ;-)

    ResponElimina
  8. Josep Balaguer (Pepet)27 d’agost del 2013, a les 19:14

    Sí, Chabier, són dos bons exemples de llocs de montanya tanbé recremats. Segur que ben aprop hi ha llocs molt macos i interessants per fer fotos i ningú els coneix, oi?

    Jordi, el que vull expresar és que no hagués anat a propòsit a Cantabria a fer fotos en aquest indret. erò "po ya que pasaba por delante"... Si torne a passar, segurament, tornaré a fer una paradeta :-)

    Sí, Eduard, a més a més el Cantàbric encara és més diferent amb el tema de les mareas y la meteorologia tan canviant d'aquella zona.

    ResponElimina
  9. Juan Carlos Heredero Lázaro27 d’agost del 2013, a les 21:21

    Jeje ... me ha hecho reir lo del "poyaque", pues aunque no trabajo en el ámbito sanitario, también en mi entorno se conoce ... y de hecho, lo llamamos igual ...
    Con respecto a sentir la tentación de llevar la cámara (de verdad, la reflex ... con trípode y todo), aunque ese no sea el motivo principal de la visita, tengo que decir que yo ya la he vencido y si no voy solo o en compañia de otros fotógrafos, no llevo los archiperres de rigor ... eso si, la compacta, simpre conmigo, que últimamente me da muy buenas sorpresas.
    Y con respecto a las localizaciones "machacadas", pues que yo soy mas de buscar nuevos sitios ... pero no por ello dejaré de visitar los "machacados" y buscar "otras interpretaciones" (cosa que valoro particularmente en las fotos de otros ...)... aunque mis limitaciones con frecuencia no me lo permitan.
    Por ciertos, tus "poyaques" fotográficos están bastante bien ...
    Saludos

    ResponElimina
  10. vipuchol28 d’agost del 2013, a les 20:10

    Quis llocs mes xulos.
    Molt bones amic.
    Salut.

    ResponElimina
  11. Josep Balaguer (Pepet)28 d’agost del 2013, a les 21:39

    Juan Carlos, los "po ya que" són cosustanciales a cualquier trabajo que tenga clientes/público :-)

    Gràcies per passar, Vicent, espera que l'estiu haja anat bé

    ResponElimina
  12. alfonso20 de novembre del 2013, a les 12:04


    Si la Costa Quebrada es bella, por naturaleza, tú has sabido sacar lo mejor de ella. Has hecho una buena selección, dentro de lo mucho que hay allí.

    · saludos

     · CristalRasgado · & · LaMiradaAusente ·

    ResponElimina
  13. Josep Balaguer (Pepet)20 de novembre del 2013, a les 14:48

    Gracias por el comentario. Me alegra que te gusten. Un sitio que impresiona verlo en vivo por mucho que lo hayas visto en imágenes.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)