Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm
f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols
JA Labordeta
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm
f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols
Segurament si dins de l'Aragó parlem de Teruel tots els comentaris de Labordeta es multipliquen. Tornar a aquesta terra és una d'aquelles coses que sempre necessite fer de tant en tant. La immensitat d'aquesta terra nua, només vestida de roca, on encara és possible acaronar el silenci i fer kilómetres d'estretes carreteres sense veure ningú durant hores, té un fort atractiu per mi. Natura agresta en estat pur. Descarnada, dura i seductora alhora.
Imaginar com de dura havia de ser la vida per aquestes contrades no fa massa anys em fa venir esgarrifances. Una terra d'aquelles que curteix els seus habitants, on es fa realitat allò de "adaptar-se o morir". Ara, durant uns dies, he tingut l'oportunitat de tornar i gaudir, pam a pam, totes aquestes sensacions. Intentar transmetreu, a traves d'imatges, tot un repte.
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 31mm
f/11, 1/5s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 34mm
f/11, 1/2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode
Buen reportaje. Refleja una tierra dura y áspera.
ResponEliminaUn abrazo
Coincideixo totalment amb el pensament de Labordeta.
ResponEliminaDeu ser dur marxar d'allà on tens les arrels.
I com t'he dit al facebook....es bo! Em decidit campar cadascu per la seva omplint de vivències,experiéncies i imatges aquesta gran familia de fotografs. Ara aixó si,com tota bona familia una vegada a l'any si més no,ens hauríem de reunir.
Una abraçada.
Dura y aspera, pero muy bella, Alfredo.
ResponEliminaje, je, bona lectura, Esther. Tampoc estaria gens malament 2 cops a l'any, no?
Las dos últimas son una preciosidad Pepet. Un saludo
ResponEliminaGracias, Jose. Me alegra que te gusten
ResponEliminaMolt bé captada l'essència d'aquesta meravellosa terra.
ResponEliminaSalutacions.
De esta tierra hermosa, dura y salvaje, haremos un hogar... y un paisaje (J. A. Labordeta)
ResponEliminaM'has tocat la fibra :-D, una volta per Aragó :-)
A la meva comarca, Sobrarbe, tenim menys habitants per km2 que el Sàhara, que ja és dir. Aixó sí, uns paisatges espectaculars he he.
M'encanta Terol, part de la meva familia era d'allí, i estic enamorat de llocs com el Matarranya -on comparten la vostra hermosa llengua- o Albarracín.
La tercera potser que sigui Montoro? O potser Villarluengo?
Salut.
Gràcies per comentar, Vicent. Una terra ben aprop de VLC des que existeix l'autovia :-)
ResponEliminaGràcies per comentar, chabi. Jo sóc un enamorat de Terol des de fa molts i molts anys: Javalambre, Gúdar, el maestrat, la serrania de Albarracín...
Per cert, la tercera són els "Organos de Montoro", un dels objectius del viatge
Com que postals Pepet? és un reportatge magnífic, unes preses buscades, d'una terra singular, amb unes característiques que mostres a la perfeción, sobren els comentaris elles parlen per si soles.
ResponEliminaEnhorabona, molt bona feina
Salutacions
Gràcies, Jose Luis. Com li he dit al Vicent ja veig que vosaltres feu les vostres incursions des del Sud de tant en tant.
ResponEliminaUna abraçada
L'última està molt guapa amb els tons ataronjats i els volums de la llum lateral. Bona feina!
ResponEliminaGràcies, Gorka
ResponEliminaVaya colorido...un abrazo desde murcia
ResponEliminaGracias por pasar y comentar, compañero
ResponElimina