Fer fotografies implica prendre decissions. Decidir què incloure en la imatge i què no, decidir un punt de vista més alt (o més baix), decidir quin és el moment òptim de llum per disparar, decidir per on tallar...
Aquest lloc té la peculiaritat de la gran quantitat de troncs caiguts, la qual cosa complica bastant les composicions. Decidir per on tallar és un repte. Per un moment el Sol va treure tímidament el nas i va il·luminar la part del fons de la imatge. I jo vull creure que els troncs tracen un camí en ziga-zaga que ens porten a aquell clar del bosc il·luminat.
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm
f/8, 1/4s, ISO 800, polaritzador, trípode
Em semble que et diré el mateix que dic a casa cada vegada que entro a l'habitació de una que jo se....
ResponEliminaVols fer el favor de recollir i ordenar tot aquest caos.
Salut.
Muy guapa la diagonal que marca ese tronco. Bien vista si señor, un saludo
ResponEliminaBé integrats aquests troncs.
ResponEliminaEl Pirineu és així, salvatge i caòtic i cal saber ordenar-lo en una foto. ¿Per qué aquesta sensibilitat?
Salut.
Ja, Esther, hi ha vegades que resulta impossible endreçar :-)
ResponEliminaGracias por pasar, Jose
Chabi. Vaig anar jugant amb la ISO fins trobar la velocitat que em donava l'aigua sedosa que jo volia.
Bien vista esa compo, muy chula
ResponEliminaSaludos
Aquests llocs son els que fan disfrutar de la fotografia , te fan trencar el cap un bon rato abans no apretes l'obturador
ResponEliminaSalut!!
Gracias, Xose
ResponEliminaNo penses que vaig estar gaire estona trencant-me el cap. El nen estava per darrere fent el gamba durant tota la sessió :-)
Molt guapa, Realment en els llocs caòtics és tot un repte trobar una bona compo. Salut
ResponEliminaNo se si entendí todo lo que lei, pero a pesar de ser una fotografía omplicada, has sabido sacarle provecho y esa luz al fondo es genial!
ResponEliminaUn saudiño!
Al veure-la en petit per un moment he pensat en el Salt de Ratera...
ResponEliminaEls troncs entravessat fan de barrera, moltes vegades entre l'espectador i la foto en si, l'idea del caos pot funcionar però jo no posaria una barrera al primer pla, encara que en fotos com les de l'Ibon de Plan estiguin de moda a mi personalment no m'atrauen, marquin diagonals o rectangles, crec que és com lo de la pedra...
8^)
Sí, Eduard, quants més elements més difícil és la foto. El minimalisme és més sencill, je, je
ResponEliminaGracias por comentar, Gonzo. Si lo necesitas, en la columna de la derecha està el google traductor que suele ser bastante (lo suficiente) preciso :-)
Gracies pel comentari i la crítica, Pere. Els troncs eren inevitables en qualsevol punt de la riera. Així que vaig optar per posar-los en un primer pla i amb l'angular, de forma potent. Ja que han de sortir que ho facen de debò, amb contundencia. Si bé veig que la idea a tu no et convenç :-)
És un tema molt personal, evidentment no em convenç i com et comento, segurament per la quantitat de fotos de l'Ibon...amb els tronc encabits amb "calçador" buscant diagonals....no sé perquè no en tinc cap...jeje
ResponEliminaEl que dius és molt correcte Pepet.
ResponEliminaAlhora de fer una foto hi ha moltes decisions a prendre (crec que molts pocs dels que et visiten el blog a aquestes alçades s'enganyen pensant que només és apretar un botó i prou) i aquestes decisions "fotogràfiques" normalment es basen en el nostre bagatge fotogràfic, tant visual com propi (aprenentatge a base d'errors en les nostres pròpies composicions).
I són precisament el prendre decisions més o menys encertades el que faran que la foto sigui dolenta, regular o bona. Això i evidentment altres aspectes com la llum, aspectes tècnics... Básicament les decisions, més allà del tema tècnic afecten al tema compositiu com molt bé dius respecte a l títol de l'entrada "decidir per on tallar".
En el cas que ens ocupa és questió de gustos però penso que és una foto molt complicada de fer amb èxit i molt complicada de llegir també doncs hi ha moltíssims elements i per tant moltíssimes decisicions a prendre. Moltes vegades, quantes més decisions, més % de fracàs hi haurà en la foto.
M'agrada com has resolt la foto tot i que no és ni de lluny una de les teves millors imatges. JO de ben segur que hagués fet una foto per tenir-la de record a l'arxiu però res més. EM passa una mica com en Pere.
Salut i a per més!
Que tal amic, la veritat que al principi es veu un poc caòtica, per la gran quantitat d'elements, però veient detingudament em resulta diferent, t'entreté veure eixos elements i t'obliga a examinar amb deteniment una imatge que acaba per ser molt interessant, l'aigua molt ben exposada.
ResponEliminaSalutacions Pepet
Je, je, Pere. Les fotos de l'Ibon crec que és un tema diferent. Vaig a un lloc "emblemàtic" a fer la foto "emblemàtica". Podríem posar altres exemples: Barrika, els frares, San Juan de Gaztegulatxe...
ResponEliminaDaniel bàsicament d'acord amb el teu plantejament. Només una puntualització. Cada vegada més pense que no hi han fotos bones ni dolentes. Hi ha fotos que agraden o que no ho fan. Si bé hi ha fotos que agraden a moltíssima gent.
Estic d'acord que no és la meua millor foto. És la millor foto que vaig poder/saber fer en aquell lloc en aquell moment per al meu gust. Evidentment respectable del tot que et puga no agradar la imatge, igual que al Pere :-)
Gràcies per passar, J Luis. realment el lloc és molt complicat per treure alguna imatge neta, però com ja he dit es va fer el que es va poder.
Com ja t'he comentat amb anterioritat en OD crec que has meditat molt l'enquadrament i, malgrat haver molts elements, la preciosa diagonal del aigua reforçada per la línia del tronc fer llegir molt bé la foto i introduir pels seus racons.
ResponEliminaCrec que has pres la millor opció.
Salut col · lega.
Gràcies per comentar, Vicent. Tants caps tants barrets.
ResponEliminaHola Pepet ;)
ResponEliminaVeig que has causat rebombori perquè tothom et diu la seva opinió i això està però que molt bé!
Quant et deia lo de foto dolenta, regular o bona em referia a la composició visual de la imatge. A si aquesta imatge té possiblitats de frapar a l'espectador (sempre pensant en un espectador mínimament avessat a la fotografia). Dit d'una altra manera si funciona o no. I no ho relaciono amb cap moda. Normalment les "modes" estan en la temàtica de la foto pero la seva composició i força visual no hi te res a veure.
La teva foto no és dolenta ni des del punt de vista tècnic ni des del punt de vista personal només dic que és complicada de "llegir", que hi ha massa elements i que és dificil tenir una foto visualment frapant que funcioni (amb força). Evidentment que jo també l'hagués fet! Tu no has posat els elements simplement els has intentat ordenar, no anava per aquí la c´ritica sino per la dificultat de llegir una imatge que ja "in sitiu" és un autentic caos que has intentat ordenar.
Bon cap de setmana!
Daniel, espero que no pensis que m'havia pres les teues paraules malament, ans al contrari, te les agraeixo molt. D'on s'apren i es treuen conclusions és de les crítiques, i més encara si venen de gent avesada.
ResponEliminaQuan he comentat lo de fotos bones i dolentes volia dir que la mateixa foto pot agradar molt a un grup de gent i gens ni mica a un altre grup. I potser aquesta és la grandesa de un tema tan subjectiu com és la bellesa. David Hume deia que la bellesa està en els ulls del que mira.
En fi, coses difícils de debatre per escrit.
Bon cap de setmana també :-)
bé, i per no esser menys que el Pere i l'Ester...tu també et dediques a reflexionar! :-)
ResponEliminaSerà millor o pitjor, de fet era el que era...un munt de troncs envaint un rierol amb aigües ben braves.
De fet la natura és més desordre que ordre, per molts que ens agradin les coses ben endreçades!
A mi personalment m'agrada la imatge.
I que hagis canviat la "pedra" pel "tronc" jejejej encara fa que m'agradi més.
Una abraçada!
Ja, ja, Montse, si ha reflexionar, que vol dir fer reflexes. O això era reflectir???
ResponEliminaUna abraçada