Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, en aquell moment tan especial què el dia deixa pas a la nit, quan encara queda claredat al cel, però les primeres estrelles comencen a aguaitar. I, fins i tot, la lluna comença a fer palés el seu protagonisme. Una mica així com qui prudentment demana permís per entrar en la teva vida.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/2.8, 20s, ISO 800, trípode i degradat neutre d'1 pas per al cel

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, la foscor comença a guanyar la partida i, ara sí, la Lluna es converteix en la reina. La senyora indiscutible de la nit. La dolça companya d'emocions. Qui gosaria trencar tanta harmonia?

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm

f/4, 15s, ISO 5000, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, arriba també el moment què la Lluna s'acomiada lentament, però inexorable. És un d'aquells finals dolorós, però al mateix temps necessaris. I és així com guanya pas l'univers, les estrelles, els planetes. Tot el cosmos immers en el silenci fugicer i punyent de la nit.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, veig el món girar, com una baldufa impenitent i provocadora. Com un record inacabable i sorprenent. Amagat i tendre, llunyà record. Record que ja no serà, però romandrà.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 2705s, ISO 200, trípode

Inauguració de temporada

Ara el Sol ja comença a sortir per sota de l'Est i s'inaugura la temporada bona de marines a la costa central. A més a més ja no toca matinar gaire. Què més podem demanar?

Ahir vaig fer la primera sessió de la temporada amb una bona amiga.

Quan vàrem arribar la cosa no prometia massa, ja que el cel estava molt tapat. D'aquesta manera em vaig dedicar a fer exposicions llargues, aprofitant la poca llum que hi havia encara. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm

f/8, 30s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre, trípode

Però, com sempre, cal ser pacient i esperar. A trenc d'alba el Sol ens va regalar unes pinzellades de color ben boniques. D'aquelles que només duren uns minuts i que cal aprofitar. Aquesta platja té molt d'encant i tantes pedres que les composicions són infinites. Les onades trenquen molt aprop de la vora i sempre hi ha esclats d'aigua contra les roques. Després de 3 o 4 fotos des d'aquest punt l'equip va quedar ben xop, tot i estar parapetat darrere de les roques.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm

f/11, 5s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre, trípode

Els dies amb tants núvols tenen l'avantatge que es pot estar fent fotos més estona que en dies més nets. Així que la sessió es va allargar fins ben entrat el matí. Després un cafetó i cap a casa.

S'inaugura oficialment la temporada de marines!

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/22, 1/3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos neutre, trípode

Optimitzant la nit

Preparar un viatge fotogràfic és, segurament, tan apassionant com fer després les fotografies. Aquest darrer viatge per terres de Terol tenia un objectiu bàsicament nocturn. Vaig triar uns dies amb la lluna en quart creixent, ja que volia fer moltes fotos de roques i la idea era que la llum de lluna els hi donés la sensació de relleu i volum, però sense la potència de la lluna plena que genera aquelles ombres tan profundes. A més a més, en les dates triades, la lluna es ponia a una hora raonable, la qual cosa possibilitava també fer fotos sense la seva presència. Un altre element que va determinar les dates va ser el saber que alguns dels elements que volia fotografiar estaven il·luminats a la nit. Afortunadament, amb una trucada a l'ajuntament, vaig saber que (gràcies a la crisi) això només passava els caps de setmana. Així que els dies de viatge haurien de ser laborals.

De tots és sabut que anar a fer fotos de nit sense saver què és el que es farà és sinònim de fracàs. Tenia clares vàries possibles localitzacions i, al ser terreny desconegut, vaig decidir explorar-les de dia, com pertoca.   Aquest primer lloc era el que més m'agradava del que havia vist per internet. Venir amb llum de dia permet trobar el lloc (molt important), veure on es pot deixar el cotxe (no menys important) i, si cal, deixar alguna fita o senyal que ens oriente en la foscor per arribar al lloc. Un cop en el lloc vaig estar valorant tots els possibles enquadraments i veient quin seria l'objectiu que faria servir. Vaig estar fent fotos amb el Sol en una posició molt semblant a la que ocuparia la lluna a l'hora que pensava venir a la nit (això va ser casualitat). I em vaig adonar de la utilitat d'aquest fet, ja que havia unes ombres d'un arbre enmig de l'enquadrament i que varen determinar que canviés l'hora de la meua visita nocturna. Així que vaig venir al lloc a l'hora planificada i en una mica més de mitja hora tenia la feina feta.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/4, 30s, ISO 4000, trípode

 En uns 20 minuts estava en la següent localització. Aquesta pedra no tenia gaire clar com fer-la. Vaig decidir venir amb els últims rajos de lluna i vore com quedaven les ombres i si no em convencia fer les fotos quan la lluna ja s'hagués amagat. Al final la decissió va ser fotografiar la posta de lluna sobre les montanyes del fons il·luminant amb la llinterna la roca per compensar el contrallum tan gran. L'enquadrament que havia pensat de dia no permetia fer la posta de lluna. Però va ser molt sencill, sobre el terreny, improvisar el canvi. Alguns intents sense lluna no em varen convéncer i vaig decidir marxar.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/8, 30s, ISO 6400, trípode, llinterna amb gel càlid

Encara havia una tercera localització a 15 minuts de cotxe i uns 20 minuts caminant. Era la que pensava que tenia menys possibilitats donat que el poble estava molt aprop i la contaminació lumínica, segurament, seria insalvable. Però un cop has vingut a un lloc llunyà no queda més remei que intentar-ho. Vaig estar provant enquadraments d'esquenes a la llum del poble, però va ser impossible treure res decent, així que no pujaré cap foto per no ferir els ulls de ningú. Aquesta localització era el castell (que ja l'haveu vist en l'anterior entrada).

En total vaig estar unes 3 hores fent fotos. 3 localitzacions en una nit pense que és un bon balanç i més encara en aquest temps de rècord. Definitivament: L'optimització de les sessions nocturnes s'aconsegueix treballant-la de dia.

Postals des de l'Aragó

"Aragón toca a poco más de 25 soledades por Kilómetro cuadrado. Cada cual campa libre en el hueco que le tocó en suerte un poco perdido, un poco solo en general.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Porque una de las peores heridas de esta piel sin curtir es la emigración. La de esos habitantes que, antes de sentirse definitivamente abandonados, deciden ellos abandonar sus pueblos y dejarlos vacios."

JA Labordeta

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Segurament si dins de l'Aragó parlem de Teruel tots els comentaris de Labordeta es multipliquen. Tornar a aquesta terra és una d'aquelles coses que sempre necessite fer de tant en tant. La immensitat d'aquesta terra nua, només vestida de roca, on encara és possible acaronar el silenci i fer kilómetres d'estretes  carreteres sense veure ningú durant hores, té un fort atractiu per mi. Natura agresta en estat pur. Descarnada, dura i seductora alhora.
Imaginar com de dura havia de ser la vida per aquestes contrades no fa massa anys em fa venir esgarrifances. Una terra d'aquelles que curteix els seus habitants, on es fa realitat allò de "adaptar-se o morir". Ara, durant uns dies, he tingut l'oportunitat de tornar i gaudir, pam a pam, totes aquestes sensacions. Intentar transmetreu, a traves d'imatges, tot un repte.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 31mm

f/11, 1/5s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 34mm

f/11, 1/2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Asturias, paraiso natural: "poyaque"

Per tal de no cansar massa, pujaré una darrera foto d'Asturies. Un d'aquells llocs arxi-coneguts. Però "poyaque" vaig a Asturies aniré a fer-hi unes fotos. Per saber el significat del concepte "poyaque" cal consultar unes entrades abans en aquest mateix bloc.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm

f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode

Asturias, paraiso natural: Montanya

Només vaig fer una escapada a montanya i va ser a "un clàssic": Lagos de Covadonga. Un d'aquells llocs conegut per molts de nosaltres per tardes èpiques de ciclisme allà pels 80s. Molt abans que tot això del doping ho esquitxes tot. 

A l'estiu l'accés en cotxe està restringit des de les 8:30 AM. Jo era per allà dalt cap a les 6:00, tot sol, amb un silenci absolut només trencat per algun ocell o alguna esquella esporàdica. Vaig estar fent fotos tranquilament. Cap a les 8:00 va començar a arribar la marabunta de cotxes que puja abans que tanquen l'accés. I la tranquilitat es va acabar, i les fotos també. Vaig marxar pensant que potser no estigués malament tancar l'accés totalment. Malgrat que jo hagués hagut de pujar caminant...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/8, 1/5s, ISO 100, filtro degradat neutre de 3 passos, trípode 

Com que la llum no va acompanyar especialment, em vaig dedicar a intentar captar alguns detalls. Sempre m'han agradat els reflexes en aigua arrisada i els dibuixos que s'hi formen. Vaig estar una bona estona entretingut.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 1/160s, ISO 800, a pols 

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 1/200s, ISO 800, a pols 

Asturias, paraiso natural: Mar

Seguim pujant imatges preses durant les passades (cada cop més llunyanes) vacances. Intentant buscar racons i platges que no siguen les més vistes d'Asturies. Vos puje dues fotos: una d'un dia amb molts núvols (més freda) i una altra d'un dia radicalment distint (més calentona). El que és cert és que aquesta terra és una preciositat.

Agrair també al company José Fernández els consells i orientacions a l'hora de buscar localitzacions.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm

f/11, 0,5s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers neutre de 3 passos, trípode

"Po ya que"

Els que treballem en l'àmbit sanitari convivim gairebé diariament amb el "po ya que". Un "po ya que" es una sol·licitud afegida generada en el context d'una consulta inicial, habitualment, urgent. Molt fàcil d'entendre. En primer lloc s'ha abordat i resolt la consulta inicial. Després apareix el "po ya que". Alguns exemples: "Po ya que he venido me miras también al hermano que tiene un grano", "po ya que estamos me haces una receta para la abuela", "po ya que le has mirado la garganta le miras también los pies planos"... Els "po ya ques" solen ser motiu d'enuig i displicència en el professional, així que us recomane intentar evitar-los.
I per què aquesta introducció tan absurda. Molt sencill, les fotos d'avui són "po ya que"

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm

f/11, 1/6s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos, trípode

Els qui em coneixeu ja sabeu que sempre he pensat que hi ha llocs que, de tant trillats que estan, no m'atreuen fotogràficament. Llocs que, de tant vore'ls en internet, no trobe cap gràcia en anar-hi a propòsit a fer fotos. Podríem fer una llarga llista: Las Catedrales, Barrika, Gaztelugatxe, las Sirenas, els nostres Frares... La Costa Quebrada... És cert que són llocs molt espectaculars i amb molt de potencial, però la saturació d'imatges que patim d'ells em desmotiva moltíssim. Crec que té molt de més mèrit trobar llocs "nous" o no tan explotats i ser capaç de fer allà bones fotos, encara que no siguen tan sensacionals.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 35 mm

f/8, 30s, ISO200, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 10 passos, trípode

El principal motiu de la nostra fugaç visita a Cantabria va estar anar al parc de Cabarceno amb el nen. I malgrat ser una persona de principis no ho vaig poder evitar. "Po ya que" hem vingut a Cantabria me'n vaig a fer algunes fotos de la Arnia i els Urros. I la veritat és que el lloc no deixa indiferent a ningú.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65 mm

f/11, 30s, ISO200, filtre degradat neutre de 10 passos, trípode

Sobre el factor sort

Com cada any una part de les vacances ha transcorregut a Eivissa. Estiu i Eivissa en conjunció són sinònim de dificultat per fer fotos. Fer fotografia nocturna a l'illa en ple més d'Agost és quasibé un impossible. Però sempre hi ha racons amagats amb un accés més o menys complicat que et permeten, encara que semble mentida, estar a les fosques i en solitud. Així que em vaig animar a intentar caçar les Perseides d'enguany. De seguida em va venir al cap la localització idònia: apartada, sense llums "paràsites" properes i orientada cap el punt on previsiblement es produiria la major part dels meteors. La lluna es ponia  a una hora ideal per començar a fer fotos i el cel lluïa clar i net sense cap núvol. Ja només faltava que el "factor sort" fes acte de presència. La intenció era captar en una sola imatge 3 o més meteors en la zona cap a la que apunta l'arc de pedra.

Però com passa sovint en fotografia de natura, el "factor sort" no va acabar de funcionar. De unes 150 fotos només vaig captar unes 10 amb meteors, petits, i amb només un d'ells en cada foto. Per desesperació meua veia passar uns meteors espectaculars i ben brillants fora de l'enquadrament que havia triat :-)

Així i tot la bona estona la vaig passar igual i l'espectacle el vaig gaudir. I a l'any que ve hi haurà una altra oportunitat. Amb el decurs del temps he anat agafant-me aquestes coses amb molta filosofia. Abans m'empipava molt, ara gaudisc el moment i si aconseguisc la foto millor. Així que quan vaig començar a notar cert grau d'atròfia al dit a base de donar-li a l'interruptor de la llinterna per il·luminar pacientment totes i cadascuna de les fotos vaig decidir abandonar la sessió amb bones sensacions.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, 4000 ISO, trípode i llinterna amb gel càlid

Per cert, al procesar les fotos m'he adonat d'una cosa en la què mai m'havia fixat. Ja sabia que les estrelles podien ser de diferent color. Però he observat que el rastre que deixen els meteors tenen diferents colors que van des del blavós/morat al blanc o el verd. Vos deixe uns retalls al 100% perquè ho observeu.

Per fi!

Aquest bloc romandrà en recès vacacional durant unes setmanes. En cas de necessitat imperiosa de veure bones fotos podeu recòrrer als blocs amics que apareixen en la columna de la dreta. Ens veiem a la tornada.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm

f/11, 1/13s, ISO 200, degradat invers de 3 passos i trípode