Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, en aquell moment tan especial què el dia deixa pas a la nit, quan encara queda claredat al cel, però les primeres estrelles comencen a aguaitar. I, fins i tot, la lluna comença a fer palés el seu protagonisme. Una mica així com qui prudentment demana permís per entrar en la teva vida.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/2.8, 20s, ISO 800, trípode i degradat neutre d'1 pas per al cel

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, la foscor comença a guanyar la partida i, ara sí, la Lluna es converteix en la reina. La senyora indiscutible de la nit. La dolça companya d'emocions. Qui gosaria trencar tanta harmonia?

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm

f/4, 15s, ISO 5000, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, arriba també el moment què la Lluna s'acomiada lentament, però inexorable. És un d'aquells finals dolorós, però al mateix temps necessaris. I és així com guanya pas l'univers, les estrelles, els planetes. Tot el cosmos immers en el silenci fugicer i punyent de la nit.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, veig el món girar, com una baldufa impenitent i provocadora. Com un record inacabable i sorprenent. Amagat i tendre, llunyà record. Record que ja no serà, però romandrà.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 2705s, ISO 200, trípode