Flameja al sol ponent l'estol de veles
en el llunyà confí del cel i
l'aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i
solitària.
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Ni un núvol en el
cel... ni un alè d'aire...
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.
Flameja, al sol ponent, l'estol
de veles.
Joan Maragall
Canon 5DII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 100mm
f/11, i/40s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode
Vatja colors y degradats mes guapos Pepet.
ResponEliminaUn abraç
Apa!!! aquest cel, és.... un cel Neus,ja,ja,ja.
ResponEliminaBon moment, quiens colors.
Abraçada.
Sí, J Luis, un cel d'aquells que malgrat que no hi haja cap núvol solen lluir molt bé
ResponEliminaSip, Esther, que hi farem, sóc així de monòton :-)
Un cálido amanecer, con unos bonitos tonos.
ResponEliminaUn saludo
Molt guapa.
ResponEliminaTe un aire minimalista que m´agrada molt.
Salut.
Marco, és un atardecer "Sol ponent" :-)
ResponEliminaGràcies per passar, Vicent
Una bona manera d'aprofitar un cel ras, de vegades marxem cap a casa i no recollim aquest premi, per tons i composició una foto relaxant ;-)
ResponEliminaSense grans pretensions, una d'aquelles tardes que estas dubtant si sortir fins l'últim moment :-)
ResponElimina