divendres, 28 de novembre del 2014

Tot és gris

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.

Tot és trist.
Ho és el fred.
Ho és el pensar
que no t'he vist.

I la vida que passa
i jo me'n ric
com d'un film antic
fet de l'ombra
d'aquell temps difunt.

No em digueu el camí perdut
més enllà d'aquest meu paradís,
més enllà d'aquest gris
absolut, d'aquest immens silenci.

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.
 
 
f/11, 0,5s, ISO 100


8 comentaris:

  1. Tot és gris segons el color dels ulls que ho miri.
    Mirem al nostre costat; podem,tenim,mengem.

    Una foto que transmet molta calma, per molt indignats que estem.
    I que no falti.... molta salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esther, va ser una sessió gris. Mentres feia fotos tenia al cap aquesta cançó.
      Tot és gris, sobretot si no li posem color nosaltres :-)

      Elimina
  2. Es com una mirada al infinit. Aquests paisatges planers de les zones deltaiques transmeten molta calma, tal i com diu l'Esther. Una abraçada

    ResponElimina
  3. gris pero bonita foto, en especial el reflejo!
    que ten un buen fin de semana.
    un abrazo

    ResponElimina
  4. Aquestes sesions tant grises jo a vegades provo de salvar-les amb un revelat en B/N, fosc i molt contrastat.
    Salut!

    ResponElimina
  5. Sí Jordi, és un bon recurs. De totes maneres. en aquesta imatge no va caldre pasar-la a B/N, perquè el dia ja ho era :-)

    ResponElimina