dimecres, 12 de novembre del 2014

La mandra de les llargues exposicions

Aquest lloc que portaré avui no fa gaire que ja va venir pel bloc. És un lloc la visita del qual a la nit, en solitud i enmig del silenci ja s'ho val per si sol. La vegada anterior vaig quedar amb ganes de fer alguna llarga exposició, però va fer un vent bastant fort que ho va impossibilitar. En aquesta segona ocassió vaig buscar un dia sense vent i quan vaig trobar l'oportunitat vaig anar a buscar la foto.

f/4, 25min, ISO 200
 
Cada vegada més, però, les llargues exposicions em fan més mandra. Així que quan portava 25 minuts esperant i començava a avorrir-me vaig decidir interrompre el treball de la cámara i dedicar-me a exposicions molt més curtes. No sé, crec que estar esperant ja no va amb mi. Ni en fotografía ni en molts altres aspectes de la vida.
 
 f/2.8, 25s, ISO 3200

 f/2.8, 25s, ISO 3200
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

16 comentaris:

  1. Chabier Lozano13 de novembre del 2014, a les 8:37

    És un bon lloc per a fer-hi nocturnes. Jo començo sempre per les cortes, després ja faig les llargues, i és que jo tinc mandra per a fer fer un star-trai a l'ordenador. Si es pot, em quedo a' cotxe sentint mùsica, i fins llegint. I si no es pot, amb el MP3 es fa molt més corta la espera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Balaguer (Pepet)13 de novembre del 2014, a les 12:45

      Bo, el cotxe estava lluny, vaig estar una estona jugant al Candy Crush...

      Elimina
  2. Anònim13 de novembre del 2014, a les 9:34

    Muy guapa! has resuelto magistralmente esa nocturna de larga exposicíon.
    un abrazo

    ResponElimina
  3. sergicr13 de novembre del 2014, a les 11:49

    Doncs haurem de felicitar a la mandra!! m'agrada molt la segona fotografia. el toc de llum al far té un no se què, que m'atrau més que les altres.

    ResponElimina
  4. Marco13 de novembre del 2014, a les 12:03

    Unas nocturnas muy buenas. Me gusta la circumpolar, pero la segunda la veo genial.
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Balaguer (Pepet)13 de novembre del 2014, a les 12:47

      Gracias Marco. Veo que la balanza se inclina hacia la segunda. Un abrazo

      Elimina
  5. vipuchol13 de novembre del 2014, a les 12:46

    Ja fa molt temps que no faig circumpolars. Reconec que hi va haver una època que em tenien fascinat, però aviat em van avorrir. Prefereixc que es vega el cel tal com el veiem nosaltres, o siga, les estelles com a puntets.
    Però no seré jo qui pontifique en aquest sentit, bé, ... realment en cap altre.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Balaguer (Pepet)13 de novembre del 2014, a les 12:49

      Jo ara feia una temporada llarga que no en feia. Però aquell dia vaig tenir la sensació de pèrdua de temps, cosa que mai m'havia passat. A més a més, fent exposicions més curtes pots tornar a casa amb moltes més fotos i enquadraments.

      Elimina
  6. Eduard Marquès13 de novembre del 2014, a les 15:53

    Hola Josep, la segona amb la figura humana amb la lot i aqest toc de llum sobre el far la fa molt més rica. Fent circumpolars de vegades he deixat la càmera sola i he tornat a buscarla més tard. ;-) una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Balaguer (Pepet)14 de novembre del 2014, a les 23:05

      Gràcies per passar, Eduard. El problema no es què fer mientras la camara treballa, el problema es què mentres la camara treballa no es poden fer més fotos

      Elimina
  7. Iker Aizkorbe Agirre14 de novembre del 2014, a les 19:43

    Tremendo cómo el faro hace de fuga y nos lleva a volar en esos cielos de ensueño!!!

    ResponElimina
  8. Esther Bahi f o t o g r a f i a15 de novembre del 2014, a les 22:14

    La segona es la guanyadora.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)