Tot just amb un dit

L'altre dia vaig pujar una foto d'Es Vedrà des de dalt i avui pujaré una des de baix. En aquesta època de l'any el Sol, quan surt per l'horitzó, li dona directament al penyal creant una bonica llum lateral. El cap de l'esquerra de la imatge és el Cap des Jueu i just per darrere seu hi surt el Sol. Vaig calar el degradat invers i vaig comprobar que tota la zona de sobre del Cap des Jueu i la zona entre el Cap i Es Vedranell es cremava irremediablement. Vaig provar combinant amb algun altre filtre, però el resultat no em va acabar de convéncer, ja que s'enfosquia moltíssim la part de terra. Així que vaig decidir fer un tapat selectiu. Altres vegades he fet tapats amb la funda negra dels filtres amb millor o pitjor resultat. Però la funda dels filtres és recta i necessitava alguna cosa que s'adaptés al perfil del Cap sense arribar a dalt del tot de la foto. Així que vaig pensar fer el tapat amb un dit. Amb el Live View activat vaig posar el dit index recorrent tota la part de sobre del Cap corbant-lo lleugerament per tapar també l'espai entre l'illot i el cap. Vaig fer unes quantes proves que no varen funcionar, ja que es notava massa el tapat fins que posant el dit nomes que entre 2 i 3 dels segons de l'exposició i movent-lo molt lleugerament vaig aconseguir la foto.

Ara ja sé que el dit index té una altra utilitat a més a més de la de furgar-se el nas mentres esperes que el semàfor canvie a verd...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, dit, trípode

Des de dalt

Últimament pense que faig massa fotos a peu de platja. És molt temptador incloure un primer pla més o menys contundent o construir-lo amb alguna onada en moviment creant imatges molt visuals. Així que aquests dies de vacances he decidit intentar canviar una mica de rotllo i pujar-me als penya-segats d'Eivissa. Es tracta d'un petit canvi de registre per no ser massa repetitiu, si bé el mar continua sent el protagonista inqüestionable.
La primera foto és una sortida de Sol. La localització la tenia mirada des de feia temps. Recordava que des d'aquí dalt es veu pràcticament tota la costa de llevant de l'illa. Però el dia que vaig venir a fer fotos no em va convéncer la gran quantitat de construccions que es veuen i vaig decidir canviar de plans, incloent només l'illot i aquest pi en un contrallum potent. Va haver sort amb les llums i el resultat és aquesta colorida imatge.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm

f/8, 1/5s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, trípode

La segona foto és la posta de Sol del mateix dia. Aquesta localització és sencillament espectacular. No havia vingut mai i crec que tornaré moltes vegades malgrat la caminada, ja que les vistes són impressionants. Es Vedrà sembla petit des d'aquí dalt. El lloc és exposat i feia bastant vent. Així que subjectant firmement el trípode i fent exposicions no molt llargues vaig estar disparant. Els núvols no varen acompanyar tant com a la matinada, però el resultat m'agrada.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 24mm

f/11, 1/10s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, trípode

Per cert, també he fet vàries sessions a peu de platja. Però aquestes les deixarem per alguna altra entrada...

La darrera

La darrera foto d'aquest any pertany a la que també ha estat la darrera sessió d'enguany. Aprofitant l'hora de sortida del Sol, ara es bona època per fer tirades més llargues de cotxe sense haver de matinar de forma inhumana. Amb la sempre grata companyia de l'Esther. 

Vos desitge un bon any i molt bones llums al llarg de 2014.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/8, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Bones festes

A tots els que seguiu i entreu de tant en tant a aquest humil bloc vos desitge bones festes i millor any. Ho faig amb una imatge de la localització més espectacular que he pogut gaudir aquest 2013: Les Dents del Diable en l'illa de Senja. Gràcies per ser-hi.

Els amants

La rutina més rutinària potser és el desplaçament fins el treball. Dia rere dia el mateix trajecte, a la mateixa hora i de la mateixa manera. Ja fa anys que jo vaig a treballar amb el tren. Això em permet fer el desplaçament d'anada al matí mig endormiscat encara. Puge, em sente al costat dels matixos desconeguts-coneguts de cada dia i mire per la finestra sense veure res. Van passant els mateixos pobles, els mateixos arbres, les mateixes fàbriques i no els pare la més mínima atenció, ja els he vist moltes vegades. És com una mena de deixar-me portar en una especie de sedació superficial que em deixa el cap en blanc i de la qual després no recorde res.
Però l'altre dia va passar una cosa.  Una cosa que va trencar la monotonia habitual. A l'estació de Sant Feliu vaig veure una pintada, una pintada que abans no hi era, una pintada que deia: "No hi havia a Sant Feliu dos amants com nosaltres". Immediatament el meu cervell es va activar. Va esclatar Estellés. I vaig començar a pensar en qui hauria fet aquella pintada. Serà una persona jove o gran? Com serà la seva amada o el seu amat? Serà una declaració d'amor? Serà un crit de desamor? I no puc parar d'imaginar històries passionals, enamoraments compulsius i rebolicades trames d'amor. Cada vegada que passe i veig la pintada el meu cervell s'activa i comence a imaginar una nova història d'amor. No puc parar...
Per favor, si algú coneix l'autor o autora de la pintada que el posse en contacte amb mi.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 55mm

f/11, 1/20s, ISO 100, degradat de 3 passos i trípode

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

Gola de Puchol

Després d'una llarga temporada sense poder anar a la meua terreta, per fi, he pogut retornar. I ha estat una bona oportunitat per retrobar-me amb els vells amics Vicent i José Luís. En aquesta ocassió també es va afegir l'agradable companyia de Marco. Sempre és un plaer compartir moments, conversa i esmorzar amb bona gent.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 0.8s, 100 ISO, degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 2 passos, trípode

L'aneguet lleig

L'aneguet lleig de la fotografia de costa a Catalunya és tota la costa central. La magnificència de la Costa Brava i la peculiaritat del Delta de l'Ebre s'emporten gairebé tot el protagonisme. De tant en tant m'agrada provar de treure alguna cosa de l'aneguet lleig. Avui ho he tornat a intentar. Les vegades que he vingut m'ha cridat l'atenció el color de l'aigua en aquesta part de la costa. Té un verd esmeralda molt suau que és molt especial (peculiar diria jo). Normalment, en dies coberts i plujosos el mar es torna grissenc, de color plom. Però en aquesta part de la costa no és així. Avui m'ha sorprés com la Costa de Garraf manté el seu esmeralda malgrat que el dia no siga gaire lluidor.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1s, ISO 800, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Cap Martinet

Durant molt de temps les meues sessions nocturnes han estat amb lluna nova, amb foscor total, intentant captar, d'aquesta manera, el màxim nombre possible d'estrelles. Això suposa que si vols que es veja mínimament algun element del terra l'has d'il·luminar, cosa que em resulta molt complicada perquè done una imatge natural. D'un temps a aquesta part que li vaig trobant el gust a sortir amb una lluna petita, quan està molt baixa, de manera que la il·luminació és més sencilla de fer i permet captar relleus i textures d'una manera  molt més natural. D'una sessió en Cap Martinet aquest estiu passat. 

Vos recomane vore les imatges en gran fent clic a sobre.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 2000, trípode

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 25s, ISO 2000, trípode

La fotografia de paisatge com a factor de risc d'obesitat

L’obesitat és una malaltia que afecta a les societats de l’abundància, com ara la nostra.  Hi ha factors de risc ben coneguts com el sedentarisme, la dieta inapropiada, la genètica o deixar de fumar.  Bé, doncs jo crec que he detectat un de no descrit: la fotografia de paisatge, especialment  la de les sortides de Sol.

D’un temps ençà , cada vegada que matine per fer la sortida de Sol, esmorze fins a 3 vegades. Abans de sortir sempre cau un cafè amb llet i unes galetes. No hi ha res com la cafeïna per mantenir la tensió d’aquests moments previs a la sessió on no saps què trobaràs ni les condicions que hi haurà ja que tot és fosc. Després de la sessió ve la baixada d’adrenalina, de vegades amb decepció i de vagades amb satisfacció. Ja ha passat el moment àlgid i, malgrat els resultats, sempre hi ha una davallada. És el moment d’esmorzar per la zona on haja sigut la sessió (tant si vaig sol com si vaig en companyia) Un bon entrepà i una dosi més de cafeïna (ara per compensar la baixada). Però encara hi ha més. En arribar a casa sovint estan tots esmorzant i és difícil resistir-se a no fer una altra picadeta d’alguna cosa (cafeïna inclosa sovint). Això implica que en unes 4-5 hores puc fer fins a 3 àpats. Si afegim que, normalment, les localitzacions de sortida de Sol tinc el costum de fer-les a prop del cotxe per estalviar temps de desplaçament i no haver de matinar encara més podem concloure que el balanç calòric és clarament positiu.

També és veritat que la mostra d’aquest estudi és únicament representativa de mi mateix i caldria fer un estudi amb una mostra més gran per arribar a aquestes conclusions.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/8, 1.3s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i trípode

Explorant nous indrets

Des de l'estiu que no havia tornat per Eivissa i aquest cap de setmana hi he tingut l'oportunitat. Tinc una llarga llista de llocs pendents d'explorar. Sembla mentida que una illa tan petita puga donar tants i tants racons per descobrir. La costa Nord, coneguda com "Es Amunts", està conformada per un seguit d'inaccessibles penya-segats. La dificultat d'accés als llocs fa que siga una de les parts millor conservades de l'illa. I són "Es Amunts" uns dels llocs que tinc pendents de coneixer a fons. 

El lloc que vaig coneixer aquest cap de setmana és dels que estaven marcats des de feia molt de temps. El primer contacte, com altres vegades, va ser a través d'una excursió familiar: per coneixer l'accés, veure el temps de caminada, i valorar possibles composicions amb llum del dia. També de fer alguna foto, ni que siga amb el mòbil. La bellesa del lloc és inqüestionable. Fa un temps va estar projectat construir en aquest indret i, afortunadament, això no es va produir. 

Ara ja només calia esperar el dia que pugués tornar, amb la grandària i alçada de lluna necessària i que no hi haguessin núvols. I va haver sort i totes aquestes condicions es varen donar a l'endemà mateix. Vaig decidir fer la baixada amb llum de dia, ja que moure's pel lloc té la seva dificultat perquè està ple de grans blocs de pedra que el cingle ha anat llançant. De fet trobar enquadraments és un repte entre tanta pedra. Vaig intentar aprofitar les darreres llums sobre Ses Margalides.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm

f/11, 0.6s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 passos, trípode

Després, amb una mica de paciència, només va ser necessari esperar que la foscor guanyés terreny. Havia un fort onatge que no em va permetre arrimar-me gaire a l'aigua, però com que els enquadraments ja els tenia mitjanament vistos només va caldre fer alguna petita improvisació. 

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 1600, trípode

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode