Durant molt de temps les meues sessions nocturnes han estat amb lluna nova, amb foscor total, intentant captar, d'aquesta manera, el màxim nombre possible d'estrelles. Això suposa que si vols que es veja mínimament algun element del terra l'has d'il·luminar, cosa que em resulta molt complicada perquè done una imatge natural. D'un temps a aquesta part que li vaig trobant el gust a sortir amb una lluna petita, quan està molt baixa, de manera que la il·luminació és més sencilla de fer i permet captar relleus i textures d'una manera molt més natural. D'una sessió en Cap Martinet aquest estiu passat.
Vos recomane vore les imatges en gran fent clic a sobre.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 2000, trípode
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 25s, ISO 2000, trípode
M'encanta la calidesa quer li has tret a la roca. Un suggeriment d'un aprenent i que l'has d'agafar de bon rotllo, poder si haguessis allargat fins a 35s el cel fora una mica més realçat, en el meu monitor el veig un pel apagat. Una abraçada
ResponEliminaGràcies per comentar, Eduard. A 35 segons a 14mm apareix una mica de traça dels estels. A més a més la foto està tirada contra Llevant que les estrelles donen una mica més de recorregut. A aquest tamany d'imatge no es nota, pero en gran si que és apreciable. El que et puc asegurar que és un misteri és per què hi ha una foto a 25 segons i una altra a 30 :-)
ResponEliminaÉs clar que Eivissa és un filó. I tu que la coneixes a fons saps treure profit de tots els seus racons.
ResponEliminaMolt bones Pepet.
Gràcies, Vicent. Una abraçada
ResponEliminaM'agrada la força que té la roca de la segona, ja veig que aquesta illa no para de "produir" noves localitzacions... ;-)
ResponEliminaI les que resten per descobrir, Pere...
ResponElimina