El cant de les sirenes

En aquesta cala les onades ressonen contra les parets del penya-segat produint un fort estrèpit. Aquell soroll fort i insistent, repetitiu, em va fer venir a la ment el cant de les sirenes i, per un moment, em vaig sentir temptat, com Ulises. Estar aquí de nit, sol, a les fosques, produeix la sensació que la mar va a engolir-te en qualsevol moment. Saber-te petit, mínim, ínfim, vulnerable...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

Sempre Es Vedrà

Un lloc d'aquells que he visitat moltes vegades de dia. Bé, més que de dia al capvespre. En aquelles postes de Sol úniques de l'hivern. Mai hi havia vingut de nit. Savia que les llums de la península estarien al fons. Però no em vaig poder resistir a fer aquesta foto.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/1.4, 25s, ISO 6400, trípode i cable

Tornar i tornar

Hi ha llocs que, quan els tens a tocar, es difícil no visitar-los de tant en tant, malgrat que els tingues molt i molt fotografiats. Un d'ells es la platja de Benirràs. Quan el Sol comença a posar-se per aquest indret significa que acaba la pau i solitud. Comença la temporada i, amb ella, el fotògraf ha d'adaptar-se o desar la càmara fins l'Octubre. Aquesta foto està feta entre l'únic passadís lliure de boies i iots.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 138mm

f/11, 1/13s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al reves" per sota, trípode i cable

Sense rumb

Tenia una localització bona, molt bona. Tenia un quart de lluna en el punt necessari a una hora raonable. Tenia dues nits, dues oportunitats. Tenia una foto al cap, una composició. Però havia una cosa que no havia de tenir i que també vaig tenir: núvols. Així que els meus plans se'n van anar en orris.
No obstant, de tarda, vaig pensar en convertir els núvols dels meus enemics en els meus aliats. Vaig sortir amb temps, el cel pintava bé. El desconeixement del terreny em va fer anar a cercar un contingut per acompanyar aquell cel. Sense un destí fixe vaig agafar el cotxe i vaig pensar en els camps de cereals tan espectaculars aquests dies. Vaig començar a fer kilòmetres sense veure res convincent. Era molt difícil treure un enquadrament net: cables, granjes i altres obstacles diversos... Vaig començar a impacientar-me veient com s'acostava el moment de millor llum sense tenir res a fotografiar. Al final em vaig aturar i vaig trobar un raconet acceptable: clic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/10s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, tripode. 

No gaire lluny sentia aigua cantant. Vaig anar a investigar i vaig trobar un assud molt curiós. Bé, com a mínim, tenia un primer pla amb algun interés. Podria no haver trobat absolutament res. Clic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,8s, ISO 200, degradat invers de 3 passos, tripode.

I és que no sé que m'emprenya més: tenir bones localitzacions amb cels mediocres o tenir localitzacions mediocres amb bons cels. Què en penseu?

Hipòtesi no confirmada

Segons la sempre perillosa viquipèdia, un experiment "és un procediment mitjançant el qual es tracta de comprovar (confirmar o verificar) una o diverses hipòtesis relacionades amb un determinat fenòmen, mitjançant la manipulació de la o les variables que presumiblement són la seva causa".

Aquesta nit jo vaig eixir a fotografiar amb la idea de fer un experiment. I el vaig fer. Però no vaig poder ni confirmar ni verificar la hipotesi amb la que vaig partir de casa. La manipulació de les variables no va donar el fruit esperat i, per tant, no vaig poder establir cap relació causal. Així que caldrà replantejar la hipòtesi.

Almenys vaig poder fotografiar l'eixida de Lluna sobre l'illot de Tagomago.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 70mm

f/4, 5s, ISO 6400, trípode i cable

Any Espriu

És l'any Espriu i és clar que volia pujar algun poema seu. Sabia que volía pujar aquest poema, aquesta cançó. Però necessitava acompanyar-lo d'alguna icona, d'algún element identitari important. Així que l'altre dIa vaig anar a fotografiar la montanya de Montserrat, amb una llum bastant impertinent. Però ara ja puc pujar l'Inici de càntic.

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

(Salvador Espriu - Raimon)

Ara digueu: "La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i amb ell, les males herbes."

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és llarg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra.

Vàrem mirar ben al lluny del desert,

davallàvem al fons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: "Nosaltes escoltem

les veus del vent per l'alta mar d'espigues".

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels

per sempre més al servei d'aquest poble".

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 116mm

f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

Torre d'en Valls

Al llarg de la costa eivissenca trobem un conjunt de nou torres de guaita que servien per vigilar l'arribada de perills per mar a l'illa. A Formentera hi han unes altres cinc. Ja tenen uns centenars d'anys i són un bon motiu fotogràfic. A més a més, donada la seua funció estan construides sobre bones talaies amb unes vistes, normalment, espectaculars. Ja fa temps vos vaig ensenyar la Torre d'en Rovira. Avui vos mostre la Torre d'en Valls. Si teniu algun interés sobre el tema podeu xafardejar ací.



Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i una coca de pebreres per sopar

Il·luminada amb una insinuació de llinterna

Tot passejant

Ja ha arribat el temps del desglaç. La neu es retira i va donant pas, a poc a poc, a les flors. En aquesta època les rieres i torrents brollen amb força i magnificència. És una bona època per gaudir del seu encant.
L'any passat, per aquest temps, vaig anar al Molí del Salt que presentava un aspecte esplèndid. Aquest any hem fet una altra escapada familiar pirinenca.
Feia 4 anys que havíem visitat el Salt del Cossí d'en Batlló. Aquella vegada el meu fill va anar a la motxil·la, carregat a coll. Aquest cap de setmana ha pujat pel seu peu i xerrant de les seues històries. I és que els anys passen molt de pressa. Espere tornar dins de 4 anys més i que siga ell el qui em porte el trípode :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 1/10s, ISO 200, polaritzador, trípode

Negra nit

Una nit fosca, una fageda, bona companyia, i una foto que feia temps que volia fer.

Es veu molt millor fent "clic" i veient-la en gran.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

El país de la neu i els objectius orfes

Una de les coses que el país de la neu m'ha permés fer és utilitzar els meus objectius orfes. Aquells que, normalment, faig servir ben poc. El 70-200 fa molts anys que el tinc i ve a passejar amb mi gairebé sempre. Però és estrany el dia que surt de la motxil·la. Sóc d'angular, veig les fotos en angular i ficar-ho tot dins de la imatge és una de les meues obsesions. Però aquest viatge em va brindar moltes ocassions on gaudir del plaer de mirar pel visor a 200mm i descobrir un nou món.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/11, 1/200s, ISO 100, trípode

L'altre orfe en realitat no és orfe. Podríem dir que és (era) més aviat "especialitzat". El Samyang 14mm només venia amb mi si sortia a fer fotos de nit. Fins ara només l'havia fet servir de nit i a f/2.8. El fet de sortir a fer maratonianes sessions que acabaven de nit em feia ficar-lo a la motxil·la. Al final vaig caure en la temptació i el vaig fer servir de día. De 200 a 14mm. Una manera de descobrir un altre nou món. Dos móns molt distints, però potser igual d'apassionants.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/8, 1/25s, ISO 200, trípode