Una de les coses que el país de la neu m'ha permés fer és utilitzar els meus objectius orfes. Aquells que, normalment, faig servir ben poc. El 70-200 fa molts anys que el tinc i ve a passejar amb mi gairebé sempre. Però és estrany el dia que surt de la motxil·la. Sóc d'angular, veig les fotos en angular i ficar-ho tot dins de la imatge és una de les meues obsesions. Però aquest viatge em va brindar moltes ocassions on gaudir del plaer de mirar pel visor a 200mm i descobrir un nou món.
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1/200s, ISO 100, trípode
L'altre orfe en realitat no és orfe. Podríem dir que és (era) més aviat "especialitzat". El Samyang 14mm només venia amb mi si sortia a fer fotos de nit. Fins ara només l'havia fet servir de nit i a f/2.8. El fet de sortir a fer maratonianes sessions que acabaven de nit em feia ficar-lo a la motxil·la. Al final vaig caure en la temptació i el vaig fer servir de día. De 200 a 14mm. Una manera de descobrir un altre nou món. Dos móns molt distints, però potser igual d'apassionants.
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1/25s, ISO 200, trípode
Buena entrada Pepet, a veces nos encasillamos en unas focales que no nos dejan ver mas allá.... Le has sacado muy buen partido a tus huerfanos, menudos paisajes....
ResponEliminaM'agrada l'enfoc que li has donat a aquesta entrada.
ResponEliminaBona feina.
Sí, Xose, es verdad. A ver si saco más a tomar el aire a los huerfanitos, je, je
ResponEliminaGràcies per passar, Pere. En Pep em va picar molt al veure'l a tot hora amb el Samyang montat en la càmara a plena llum del día.
M'agraden aquests dos mons.
ResponEliminaJo sempre acabo amb el 300mm per falta un bon 70-200 aixx algun dia..algun dia...
i alguna vegada m'ha passat vagament pel cap muntar el 14mm de dia però sempre ha quedat en una vaga idea.
A veure quan quedem i experimento aquesta nova manera de veure el món.
Salut!
Voy a tener que ir al país de la nieve para que no se me oxide el copito, que lo tengo abandonaíto.
ResponEliminaMuy buenas las dos, aunque la segunda me llega más, por lo de mi visión en angular.
Un abrazo
Sí, Esther, El 14mm és una passada el que abarca, llàstima que no es puguin montar filtres.
ResponEliminaAlfredo, el mio tenía telarañas. Aunque si te sirve de excusa para ir al país de la nieve ya está bien ;-)
Hola Pepet, suscribo palabra por palabra tu entrada porque es que a mi me pasa exactamente lo mismo. Guapas fotos, especialmente la última. Un saludo
ResponEliminaJo no faig servir el tele en paisatge més que més perquè no'n tinc cap. Però ja li trobo falta, sempre que surt. Como a molt he de tirar del 100 macro, peró un 70-200 o un 100-400 no m'importaria gens d'emportar-lo a la motxil·la. Salut.
ResponEliminaHabrá que ponerle remedio, Jose. racias por la visita :-)
ResponEliminaChabier, pensa que així vas més lleuger de pes...
és que aquest món a més d'esser un món de mones és un món ple de mons fantàstics que has sabut captar! Genials ambdues!
ResponEliminaGràcies per passar, Montse :-)
ResponEliminaJo sóc dels que acostumo a marginar el 70-200mm.
ResponEliminaQuasi sempre amb l'angular, un mal vici.
Salut!
Es impresionante cómo cambia el entorno dependiendo del "visor" por el que lo mires.
ResponEliminaEn este caso, mirarlo a través de una 200mm. o mirarlo a través de un 14mm. lo cambia todo de forma radical, lo que no significa que el resultado de eso que ves sea peor o mejor en cualquiera de los casos. Para muestra lo que nos enseñas en esta entrada.
A veces he hecho también yo ejercicios similares y me he "obligado" a mirar a través de focales fijas para salir un poco de eso que nos tiene "mal acostumbrados", que es el angular y sus composiciones que parten de un primer plano que casi pisas con los pies.
Creo que sirven de aprendizaje estos ejercicios y que todos deberíamos de hacerlos más a menudo.
Gran propuesta Pepet!
Un abrazo!
Jordi, Iker, gràcies per comentar. Jo també pense que es bo "forçar-se" a camviar de focal. Si no sempre acabam fent el mateix tipus de foto ;-)
ResponElimina