És l'any Espriu i és clar que volia pujar algun poema seu. Sabia que volía pujar aquest poema, aquesta cançó. Però necessitava acompanyar-lo d'alguna icona, d'algún element identitari important. Així que l'altre dIa vaig anar a fotografiar la montanya de Montserrat, amb una llum bastant impertinent. Però ara ja puc pujar l'Inici de càntic.
(Salvador Espriu - Raimon)
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 116mm
f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode
Majestuosa, y con un buen acompañamiento de letra y música.
ResponElimina¡Qué raro se me hace verte una foto en B&N!
Un abrazo
Alfredo, el B/N es únicamente un recirso para mi cuando el color no es color :-)
ResponEliminaPerfecte el B&N encara que a mi també em costa llevar el color poques vegades m'he fet a la idea. El paisatge és superb, i amb l'acompanyament un luxe.
ResponEliminaSalut amic
Gràcies J Luis, ja tornaré amb millors condicions de llum. Després de revelar varies vagades en color he vist que el B/N era la millor opció
ResponEliminaEp!! quan tornis avisa.
ResponEliminaPotser ja ho vas fer i no podia en el seu moment. :P
Tinc un lloc que proposarte.
M'agrada aquesta imatge,tan a prop i que poc fotografiada la tenim, oi?
Salut!
Sí, jo l'altre dia també vaig estar passejant i buscant localitzacions.
ResponEliminaHola Pepet.
ResponEliminaSempre és un gust veure les teves fotos. A mi també em costa veure les fotos en blanc i negre, però no hi ha dubte que és molt bona opció quan el color no aporta res o quan cal donar-li dramatisme.
Molt bona col · lega.
Salut.
El b/n també és un recurs quan en la imatge hi han elements que es repeteixen com és el cas, a mi m'agrada aquesta opció. Potser estic una mica saturat de colorets??
ResponElimina;-)
Sí, Vicent, jo sempre veig les imatges en color, però de tant e tant apareix alguna que dic: Està toca en B/N.
ResponEliminaPere, Això de la repetició d'elements no m'ho havia plantejat :-)
Estoy totalmente pillado por esas formaciones!!!
ResponEliminaSiempre sueño con pasar por ahí y tomarme unos días para disfrutar de ellas, pero de momento...
Todo llegará!
Montaña dificil de fotografiar!
ResponEliminaHe gastado tardes buscando angulos: desde Manresa, desde Vilafranca del Penedes, desde Monistrol....y sigo buscando.
Este encuadre no esta nada mal, y con un filtro de 10 pasos y 2/3 minutos de exposición podría quedar bien, como un escenario de Mordor ;-)
Un saludo poeta.
Iker y Jorge, gracias por pasar :-)
ResponEliminaLa verdad es que Montserat es uno de esos sitios que también me cuesta de pillarle el truco y mira que tiene potencial...
Quin poema més bonic, m'encanta Espriu! Gràcies!
ResponEliminaGràcies a tú per passar, Arlequí.
ResponElimina