En aquesta cala les onades ressonen contra les parets del penya-segat produint un fort estrèpit. Aquell soroll fort i insistent, repetitiu, em va fer venir a la ment el cant de les sirenes i, per un moment, em vaig sentir temptat, com Ulises. Estar aquí de nit, sol, a les fosques, produeix la sensació que la mar va a engolir-te en qualsevol moment. Saber-te petit, mínim, ínfim, vulnerable...
Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode
Ja veig que últimament estem coincidint en les nocturnes, és una cosa que enganxa.
ResponEliminaMolt bones Pepet.
Salut.
Uau Pepet, espero que estiguessis lligat i ben lligat...però llavors?? :P com vas fer la foto? :)
ResponEliminaAbraçada.
A vore si un dia fem alguna escapadeta nocturna junts, Vicent :-)
ResponEliminaEsther, en algun moment més que lligat vaig estar una mica acollonit :-)
És una sensació que he experimentat alguns cop, la més forta a la platja de Laga al Pais Basc... on ja m'acomiadava d'aquest mon... jeje
ResponEliminaSembla que som propensos a la nit ;-)
Diuen que el cant de les sirenes eren els cadells de vellmarí (bou marí o foca mojo) que ploraven dins la cova on eren guardats. Fa uns anys se'n varen veure per aquestes costes.: (http://dbalears.cat/actualitat/balears/bussejadors-albiren-al-toro-una-foca-monjo-especie-extingida-a-les-balears.html).
ResponEliminaSí, Pere som propensos a la nit. Potser algú m'ho ha encomanat :-)
ResponEliminaGuai, Eduard, gràcies pel comentari i per la info :-)
Ostres Pepet, quina por!
ResponEliminaJo no he sentit mai aquests cants.
Veig que ha començat la temporada de nocturnes i dels mosquits.
Salut!
Bo,Jordi, jo els mosquits encara no els he catat, però espere poder-ho fer ben aviat :-)
ResponEliminaBones nocturnes Pepet.
ResponEliminaDe quan en quan va be remoure la sang i sentir-te viu, encara que acollonit, jejeje
Salut!!!
Una entrada molt reflexiva Pepet.
ResponEliminaQue tindrá la nit que a tots ens acaba captivant i que tindrà la mar que a molts fotògrafs ens obssessiona i si a més ho combines tot en una mateixa fotografia com has fet tu el còctel pot resultar de lo més temptador.
A més a més, la soledat (tot i que no cal estar-ho realment físicament, a vegades fins i tot per seguretat) ens porta gairebé sempre a la reflexió interna, a la retroinspecció d'un mateix i fins i tot a plantejar-se coses que d'altra manera no ho hagusseim fet.
Aquesta foto la trobo intimista, em reporta soledat però a lhora serenitat i calma...
Salut!
Una entrada molt reflexiva Pepet.
ResponEliminaQue tindrá la nit que a tots ens acaba captivant i que tindrà la mar que a molts fotògrafs ens obssessiona i si a més ho combines tot en una mateixa fotografia com has fet tu el còctel pot resultar de lo més temptador.
A més a més, la soledat (tot i que no cal estar-ho realment físicament, a vegades fins i tot per seguretat) ens porta gairebé sempre a la reflexió interna, a la retroinspecció d'un mateix i fins i tot a plantejar-se coses que d'altra manera no ho hagusseim fet.
Aquesta foto la trobo intimista, em reporta soledat però a lhora serenitat i calma...
Salut!
Bernat, segur que a tú, la mar, t'ha acollonit de debò en més d'una ocassió :-)
ResponEliminaDaniel, gràcies per passar i pel teu acurat comentari. M'alegra saber de tú :-)
A a mi llegir les teves interessants entrades Pepet.
ResponEliminaAra amb la petitona el temps es redueix bastant però a mesura que va sent una mica més autònoma tinc alguna llibertat més i he decidit no perdre les antigues i bones costums de passar pels fòrums dels coneguts ;)