dilluns, 15 de juliol del 2013

El món no s'acaba mai

Fa uns mesos vaig comentar en una entrada que el samyang 14mm era un dels meus objectius orfes. Només ha estat eixint a pasejar de nit i només l'havia fet servir a f 2.8. En el viatge a Noruega el vaig descobrir de día. Al fer-lo servir de nit rarament havia mirat pel visor amb ell per enquadrar. I mirar pel visor amb aquest objectiu montat és una passada, sembla que el món no s'acaba mai. Però tenia un factor limitant important amb ell per utilitzar-lo de dia. La impossibilitat d'aplicar filtres. Així que, després de rumiar-ho una temporada, m'he fet amb els filtres i el resultat crec que és més que satisfactori.
La foto no és una meravella. És fruït d'una sessió improvisada per provar-los. La part més propera del mur estava a uns dos pams de l'objectiu. Veure com queda tot enfocat amb aquestes distàncies és una passada. I com sempre la nitidesa de l'objectiu mostrant-se exquisida. Tinc el presentiment què això és el principi d'un gran amor...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/11, 1/4s, ISO 100, degradat de 3 passos, trípode

dissabte, 6 de juliol del 2013

Hombre que mira a través de la niebla

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 32mm
f/8, 1/25s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Me cuesta como nunca

nombrar los árboles y las ventanas
y también el futuro y el dolor
el campanario está invisible y mudo
pero si se expresara
sus tañidos
serían de un fantasma melancólico

la esquina pierde su ángulo filoso
nadie diría que la crueldad existe

la sangre mártir es apenas
una pálida mancha de rencor
cómo cambian las cosas
en la niebla

los voraces no son
más que pobres seguros de sí mismos
los sádicos son colmos de ironía
los soberbios son proas
de algún coraje ajeno
los humildes en cambio no se ven

pero yo sé quién es quién
detrás de ese telón de incertidumbre
sé dónde está el abismo
sé dónde no está dios
sé dónde está la muerte
sé dónde no estás tú

la niebla no es olvido
sino postergación anticipada

ojalá que la espera
no desgaste mis sueños
ojalá que la niebla
no llegue a mis pulmones
y que vos muchachita
emerjas de ella
como un lindo recuerdo
que se convierte en rostro

y yo sepa por fin
que dejas para siempre
la espesura de ese aire maldito
cuando tus ojos encuentren y celebren
mi bienvenida que no tiene pausas

MARIO BENEDETTI

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 160mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

dimarts, 25 de juny del 2013

Decidir per on tallar

Fer fotografies implica prendre decissions. Decidir què incloure en la imatge i què no, decidir un punt de vista més alt (o més baix), decidir quin és el moment òptim de llum per disparar, decidir per on tallar...
Aquest lloc té la peculiaritat de la gran quantitat de troncs caiguts, la qual cosa complica bastant les composicions. Decidir per on tallar és un repte. Per un  moment el Sol va treure tímidament el nas i va il·luminar la part del fons de la imatge. I jo vull creure que els troncs tracen un camí en ziga-zaga que ens porten a aquell clar del bosc il·luminat.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm
f/8, 1/4s, ISO 800, polaritzador, trípode

dimarts, 18 de juny del 2013

El cant de les sirenes

En aquesta cala les onades ressonen contra les parets del penya-segat produint un fort estrèpit. Aquell soroll fort i insistent, repetitiu, em va fer venir a la ment el cant de les sirenes i, per un moment, em vaig sentir temptat, com Ulises. Estar aquí de nit, sol, a les fosques, produeix la sensació que la mar va a engolir-te en qualsevol moment. Saber-te petit, mínim, ínfim, vulnerable...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

dilluns, 10 de juny del 2013

Sempre Es Vedrà

Un lloc d'aquells que he visitat moltes vegades de dia. Bé, més que de dia al capvespre. En aquelles postes de Sol úniques de l'hivern. Mai hi havia vingut de nit. Savia que les llums de la península estarien al fons. Però no em vaig poder resistir a fer aquesta foto.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1.4, 25s, ISO 6400, trípode i cable

dimarts, 4 de juny del 2013

Tornar i tornar

Hi ha llocs que, quan els tens a tocar, es difícil no visitar-los de tant en tant, malgrat que els tingues molt i molt fotografiats. Un d'ells es la platja de Benirràs. Quan el Sol comença a posar-se per aquest indret significa que acaba la pau i solitud. Comença la temporada i, amb ella, el fotògraf ha d'adaptar-se o desar la càmara fins l'Octubre. Aquesta foto està feta entre l'únic passadís lliure de boies i iots.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/11, 1/13s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al reves" per sota, trípode i cable

dimarts, 21 de maig del 2013

Sense rumb

Tenia una localització bona, molt bona. Tenia un quart de lluna en el punt necessari a una hora raonable. Tenia dues nits, dues oportunitats. Tenia una foto al cap, una composició. Però havia una cosa que no havia de tenir i que també vaig tenir: núvols. Així que els meus plans se'n van anar en orris.
No obstant, de tarda, vaig pensar en convertir els núvols dels meus enemics en els meus aliats. Vaig sortir amb temps, el cel pintava bé. El desconeixement del terreny em va fer anar a cercar un contingut per acompanyar aquell cel. Sense un destí fixe vaig agafar el cotxe i vaig pensar en els camps de cereals tan espectaculars aquests dies. Vaig començar a fer kilòmetres sense veure res convincent. Era molt difícil treure un enquadrament net: cables, granjes i altres obstacles diversos... Vaig començar a impacientar-me veient com s'acostava el moment de millor llum sense tenir res a fotografiar. Al final em vaig aturar i vaig trobar un raconet acceptable: clic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/10s, ISO 400, degradat invers de 3 passos, tripode. 

No gaire lluny sentia aigua cantant. Vaig anar a investigar i vaig trobar un assud molt curiós. Bé, com a mínim, tenia un primer pla amb algun interés. Podria no haver trobat absolutament res. Clic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,8s, ISO 200, degradat invers de 3 passos, tripode.

I és que no sé que m'emprenya més: tenir bones localitzacions amb cels mediocres o tenir localitzacions mediocres amb bons cels. Què en penseu?

dimarts, 14 de maig del 2013

Hipòtesi no confirmada

Segons la sempre perillosa viquipèdia, un experiment "és un procediment mitjançant el qual es tracta de comprovar (confirmar o verificar) una o diverses hipòtesis relacionades amb un determinat fenòmen, mitjançant la manipulació de la o les variables que presumiblement són la seva causa".
Aquesta nit jo vaig eixir a fotografiar amb la idea de fer un experiment. I el vaig fer. Però no vaig poder ni confirmar ni verificar la hipotesi amb la que vaig partir de casa. La manipulació de les variables no va donar el fruit esperat i, per tant, no vaig poder establir cap relació causal. Així que caldrà replantejar la hipòtesi.
Almenys vaig poder fotografiar l'eixida de Lluna sobre l'illot de Tagomago.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 70mm
f/4, 5s, ISO 6400, trípode i cable

divendres, 3 de maig del 2013

Any Espriu

És l'any Espriu i és clar que volia pujar algun poema seu. Sabia que volía pujar aquest poema, aquesta cançó. Però necessitava acompanyar-lo d'alguna icona, d'algún element identitari important. Així que l'altre dIa vaig anar a fotografiar la montanya de Montserrat, amb una llum bastant impertinent. Però ara ja puc pujar l'Inici de càntic.

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

(Salvador Espriu - Raimon)

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".


Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 116mm
f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

diumenge, 28 d’abril del 2013

Torre d'en Valls

Al llarg de la costa eivissenca trobem un conjunt de nou torres de guaita que servien per vigilar l'arribada de perills per mar a l'illa. A Formentera hi han unes altres cinc. Ja tenen uns centenars d'anys i són un bon motiu fotogràfic. A més a més, donada la seua funció estan construides sobre bones talaies amb unes vistes, normalment, espectaculars. Ja fa temps vos vaig ensenyar la Torre d'en Rovira. Avui vos mostre la Torre d'en Valls. Si teniu algun interés sobre el tema podeu xafardejar ací.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i una coca de pebreres per sopar
Il·luminada amb una insinuació de llinterna