Esquivant núvols, avions i vaixells

Aquest any les sortides nocturnes amb intenció de plasmar la via làctia han vingut condicionades per l'humitat alta i els bancs de boira sobre la mar. Això ha fet que les dues sessions que hi vaig dedicar foren bastant decebedores i que haguera de plegar molt més d'hora del que haguera volgut, ja que el cel va acabar tapant-se. Tot i això encara va haver alguna finestra en la que es va poder fer alguna foto. 

Cap Martinet és un lloc des del qual no havia fet mai la via làctia així que entre núvol i núvol, entre avió i avió i entre vaixell i vaixell vaig poder fer la imatge d'aquesta entrada. 

Opening

Aquest passat cap de setmana he tornat a passar uns dies per Eivissa. A aquestes alçades ja és més que evident l'esclat d'activitat. De fet aquest cap de setmana obrien totes les discos i estava tot ple de cartells anunciant les festes "opening" de la temporada. Això d'anunciar les coses en anglès sempre vesteix molt més que fer-ho en castellà i, ja ni que dir, en català...  "Opening" significa moltes coses i porta a moltes conseqüències: gent, cues a les carreteres, cridoria, iots, desfase, "balconing", ostentació, substàncies... podríem seguir molta estona... Acaba la pau. Les discos obren i engeguen les seues llums. Però jo continue tenint les meues pròpies llums i els meus propis sons. I a més a més sóc corredor de fons i sé que arribarà de nou l'octubre, com cada any.

El bosc de les creus

Visita nocturna a un lloc peculiar (molt peculiar). Fruit de la necessitat d'un artista i bomber d'expresar el seu dol al haver vist cremar-se un bosc que per ell tenia un gran valor. L'indret és impactant i inquietant a l'hora i possiblement no deixa impassible a ningú. I tot adobat amb la presència imponent de Montserrat al fons.

En aquesta sessió he estat acompanyat pel "Joan Sánchez LightScenes". Després de molt de temps de saber l'un de l'altre per fi ens hem pogut coneixer. Ha estat tota una experiència veure en acció a aquest figura il·luminant l'escena amb el focus i corrent entre les roques com un isard per complementar la il·luminació amb la llinterna. Sempre s'aprén veient treballar altres companys.

Passejades primaverals (2)

Continuant una mica en la línia de l'anterior entrada vos pujaré algunes fotos fetes els darrers dies. Són fotos de diferents dies durant passejades primaverals. La veritat és que els camps estan espectaculars i trobar motius no és gaire difícil. Tot i que no sóc gaire de floretes els darrers dies me les he anat trobant i fotografiant. Pasejades primaverals, segona entrega.

Matinal ennuvolada

Una matinal amb el punt aquell de núvols que dona textura i evita un cel pla i sense interés. Si a més a més ho adobem amb un dels llocs més impressionant d'Eivissa només podem tenir bons resultats :-)

Boira i fageda

L'esclat de verd ja ha vestit la fageda. Aquell verd elèctric de la fulla nova que cada any motiva alguna que altra escapada per fotografiar-lo, a poder ser, amb boira. L'altre dia va arribar el moment d'enguany. El lloc un clàssic: el Montseny (com no?). Podria haver anat als llocs habituals, als salts d'aigua i la riera que dona aquelles fotos tan vistoses (i tan vistes). Però vaig pensar que calia canviar de rotllo, aquelles fotos ja les tinc. Així que vaig agafar un corriol qualsevol i vaig començar a caminar, deixant-me portar pels sons i la solitud del bosc, buscant imatges íntimes, imatges que reflectessin les sensacions del moment.

Des del forat

Un lloc d'aquells ben conegut i fotografiat. L'enquadrament clàssic és frontal  amb el detall del forat i si pot ser amb la llum entrant al seu través millor. Aprofitant les pluges d'aquesta setmana hi vaig anar a veure que trobava, feia molt de temps que no hi venia. Tot i que la riera baixava molt terbola vaig gaudir d'aquest indret meravellós en la solitud d'un dia entre setmana. Em va decebre trobar el lloc brut, molt brut de marraneries variades que els visitants hi han abandonat a manera de deixar alguna impromta en la història de la humanitat...
Com que l'enquadrament clàssic ja el tinc i a aquella hora la llum no hi entrava pel forat, vaig intentar buscar alguna cosa una mica diferent des del forat.

Repetir i repetir

Aquest lloc és ben bonic. I apartat. Ja són vàries les vegades que he vingut, però mai he tingut sort amb les llums. Normalment faig enquadraments des de dalt, però aquesta tarda em vaig baixar a provar sort. Com que la llum no prometia gaire vaig decidir montar el filtro neutre i fer una llarga exposició. Però la imatge que vull encara està per fer, així que hi tornarem...

Segons qui s'ho mire

La d'ahir va ser una matinada gris, molt gris i freda. Les boires conjuguen normalment bé amb la llum del Sol ja que creen el seu joc de llums i ombres oníric donant molt de joc fotogràfic. Però ahir no va haver Sol. Tot i això veure dansar les boires per les valls sempre és un espectacle digne d'admiració.

Com que no va haver possibilitat de fer coses en color va ser un bon moment per intentar crear alguna imatge més personal, més íntima. Alguna imatge d'aquelles que pot agradar molt o gens segons qui s'ho mire.

Matinada accidentada

Aquella matinada vaig sortir amb la idea de ficar-me entre els arrossars i improvisar. Anar passant pels caminals de la marjal fins trobar algun detall, algun reflexe, alguna imatge que em fes baixar del cotxe i treure la càmera. Però no va poder ser. Per sorpresa meua tots els camins que sortien des de la carretera principal estaven tallats amb una tanca i un rétol que indicava que havia caçadors i era perillós passar. Els tirs eren clarament audibles, així com el rebombori excitat dels gossos. Certament ficar-se entre el canyissar a les fosques buscant enquadraments no semblava la millor idea. Així que vaig haver de desistir i anar a un lloc que, malgrat tindre'l ja molt fotografiat, m'assegurava que ningú em fotria un tir.