dijous, 8 de gener del 2015

Fotografia, natura i bona companyia

Ja fa temps vaig fer una entrada en què explicava havia sortit a fer fotos en família. En aquella ocassió el fet va ser circumstancial i improvisat.
Aquestes festes he fet una sessió amb el meu nen, però una sessió completa. Ha estat una experiència molt guapa. La idea era anar a fer la sortida de lluna sobre el mar, aprofitant que havia lluna plena i coincidia pràcticament amb l'hora de la posta del Sol. Vàrem planificar la sortida a la platja on anem normalment a l'estiu, de manera que ja sabíem el que trobaríem, quines roques n'hi han i on estan col·locades. Des del Photographer Ephemeris vàrem estar mirant quins eren els millors punts de la platja per situar-nos. També vàrem fer una ullada a la previsió del temps per comprovar que no tindríem núvols i podríem veure sortir la lluna per sobre de l'horitzó. 
Un cop a la localització vàrem situar amb el mòbil el punt exacte per on trencaria la lluna i vàrem decidir fer fotos amb la roca en forma de punta. Vàrem esperar una estona i... allà hi era: clic, clic, clic.... Jo amb la meua càmara i ell amb la G16. Vàrem anar canviant de lloc buscant altres enquadraments. Finalment, quan ja era bastant fosc i la lluna sortia irremediablement cremada a les fotos vàrem donar per finalitzada la sessió. 
Va estar una bona experiència i educativa: les fases de la lluna, el cinturó de Venus, les minves del mar a l'hivern, les primeres estrelles que es comencen a veure...
Avui ha anat a classe amb una de les fotos que va fer impresa per explicar coses als seus companys :-)
Fotografia, natura i bona companyia. De això es tracta, no?

(c) Josep Balaguer

(c) Jordi Balaguer

dijous, 1 de gener del 2015

Tres reis d'Orient

Des d'aquest petit espai vull desitjar-vos, a tots els que entreu de tant en tant a fer una ullada, un bon 2015. Tanmateix, com que segur que heu estat bons minyons, desitje que els reis vos porten tot allò que heu demanat. Vos puje una foto amb els tres reis d'Orient. A veure si sabeu quin és en Baltasar :-)


dimarts, 23 de desembre del 2014

Primeres llums

Les primeres llums del dia acaronant els cims de la Serra d'Ensija i els pollegons del Pedraforca. Al fons de la vall encara hi ha foscor i boira. D'una matinal del passat cap de semana conjuntament amb l'Esther Bahí.
Aprofite per desitjar-vos bones festes i molts excessos en aquests propers dies. Salut!

f/11, 0,8s, ISO 400

dimarts, 16 de desembre del 2014

Montgarri

Hi ha llocs que tenen un embruix especial. Montgarri segurament és un d'aquells llocs. Quan vas una primera vegada la seva bellesa et captiva i saps que, de tant en tant, aniràs tornant. Tot i ser una de les excursions masificades de la Vall d'Aran, la passejada des del Pla de Beret és una d'aquelles coses que et reconforta l'esperit. La visió del Santuari és inigualable. D'un dia gaudint de la familia, de les primeres neus i d'aquest lloc meravellós.
 
f/8, 1/160s, ISO 100

dimecres, 10 de desembre del 2014

El llac encantat

Dues coses vaig trovar a faltar quan vaig visitar aquest racò per fotografiar-lo: Neu a la montanya i un bon vadeador per fer enquadraments millors. Així que ja tinc excusa per tornar-hi.
 
f/11, 30s, ISO 100 

f/8, 1/6s, ISO 100

divendres, 28 de novembre del 2014

Tot és gris

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.

Tot és trist.
Ho és el fred.
Ho és el pensar
que no t'he vist.

I la vida que passa
i jo me'n ric
com d'un film antic
fet de l'ombra
d'aquell temps difunt.

No em digueu el camí perdut
més enllà d'aquest meu paradís,
més enllà d'aquest gris
absolut, d'aquest immens silenci.

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor
tan indecís.

I darrere els vidres
ho és el món
que es perd
qui sap on
dins la boira,
aquest món incert.
 
 
f/11, 0,5s, ISO 100


dijous, 20 de novembre del 2014

El meu moment

Quan vaig arribar al bosc encara era negra nit. Feia vent i fred. En endinsar-me al bosc el vent va desapareixer, però va fer acte de presencia una fina pluja. Mentre caminava només s'escoltava el suau caure del plugim i les meues trepitjades. Vaig estar en el més immens silenci i en la més immensa solitud tot concentrat, caminant i buscant motius que fotografiar. Vaig fer tot el recorregut que tenia pensat fer pausadament, a pas de fotògraf, mirant i gaudint. Va ser una bona estona.

Ja en el camí de tornada em vaig creuar amb vàries decenes de persones. El pàrquing semblava un mercat en hora punta. Vaig conduir cap a casa. S'havia passat el meu moment i havia arribat el de tota la resta.

 f/8, 10s, ISO 200 amb el Canon 17-40
 f/8, 6s, ISO 200 amb el Canon 70-200 f/4 IS
f/8, 0,3s, ISO 100 amb el Samyang 14mm

dimecres, 12 de novembre del 2014

La mandra de les llargues exposicions

Aquest lloc que portaré avui no fa gaire que ja va venir pel bloc. És un lloc la visita del qual a la nit, en solitud i enmig del silenci ja s'ho val per si sol. La vegada anterior vaig quedar amb ganes de fer alguna llarga exposició, però va fer un vent bastant fort que ho va impossibilitar. En aquesta segona ocassió vaig buscar un dia sense vent i quan vaig trobar l'oportunitat vaig anar a buscar la foto.

f/4, 25min, ISO 200
 
Cada vegada més, però, les llargues exposicions em fan més mandra. Així que quan portava 25 minuts esperant i començava a avorrir-me vaig decidir interrompre el treball de la cámara i dedicar-me a exposicions molt més curtes. No sé, crec que estar esperant ja no va amb mi. Ni en fotografía ni en molts altres aspectes de la vida.
 
 f/2.8, 25s, ISO 3200

 f/2.8, 25s, ISO 3200

diumenge, 9 de novembre del 2014

Primavera d'hivern

Arriba la tardor i, com cada any, els blocs i les xarxes socials amb temática fotográfica s'omplen d'imatges ocres. Cada any els mateixos comentaris: enguany la tardor ve molt tard, ploura i cauran totes les fulles, està tot molt sec... És com una mena de ritual anual al què estem convocats els fotògrafs de paisatge. Una cosa que em crida l'atenció des de fa temps és com la paraula "tardor" resulta atractiva per la gent castellanoparlant. He vist comentaris de gent castellanoparlant en blocs que fan servir el català on comenten  que aquesta paraula els crida l'atenció o els agrada.
Jo sóc de les darreres genaracions que per aprendre la llengua dels meus ancestres vaig haver de fer un esforç personal i autodidacta. Durant la meua infantesa em varen negar la meua llengua i, amb prou feines, encara vaig tindre la sort de gaudir de dues assignatures durant la carrera en valencià. Vaig comprar llibres, vaig estudiar gramática i vocabulari i em vaig examinar, tot pel meu compte. Recorde un llibre d'Enric Valor que em va agradar molt: "Millorem el llenguatge". Allà vaig aprendre una altra forma d'anomenar la tardor que em va encantar: "Primavera d'hivern". I és que, realment, després de la sequera estival, la tardor és una primavera autèntica, amb un esclat de vida i color. Tanmateix com avui, dia 9 de Novembre de 2014, potser comence la primavera d'hivern de la meua llengua i de la meua terra.
 

divendres, 31 d’octubre del 2014

Llum d'Octubre

La llum d'octubre en Eivissa sol ser mágica i tindre un encant especial. Aquest Octubre no ha pogut ser d'una altra manera. Els cels son nets i diàfans i tenen una transparencia meravellosa. Ja fa molt de temps que he pensat que és el millor més per fotografiar l'illa.

El raconet de la foto d'avui és un petit bombó amagat de la costa Sud. És un d'aquells llocs que la presió urbanística ha aillat més encara. Les cases que s'han construit al seu voltant han eliminat l'accés natural a la cala i ara cal arribar saltant de roca en roca com les cabres. És un lloc que m'agrada visitar de tant en tant. Com tota la costa és d'accés públic i lliure i ningú ho pot impedir perquè, a més amés, no cal travesar cap finca privada per arribar.
Ja fa uns anys vaig venir a aquest lloc a fer la sortida de Sol. Al poc d'arribar a la platja va baixar un paio d'una de les cases i em va dir en anglès que jo no podía estar allà. Pel seu aspecte ros i immaculat vaig intuir que aquell individu no parlava cap llengua llatina. Com que la meva principal preocupació era no perdre les llums i no estar discutint sobre la llei de costes amb aquell personatge li vaig dir que jo només sabia parlar en català i que no l'entenia. Li vaig girar l'esquena, vaig plantar el trípode i vaig seguir fent fotos. Segurament em va donar per imposible i va marxar.
Tinc la intuició que "els propietaris", en algún moment, faran alguna cosa per tallar el precari camí que ara porta fins aquí. Jo pensé seguir venint tantes vegades com em vinga en gana.
 
f/11, 4s, ISO 100, degradat de 3 passos per al cel