dimecres, 25 d’abril del 2012

Un lloc difícil

Un lloc difícil. De nou, de la mà dels companys Vicent i José Luís em vaig adentrar pels meravellosos paisatges de l'Albufera. Vàrem anar a un raconet preciós, però un autèntic trencaclosques amb molts elements per intentar ordenar i treure algun profit. A més a més les condicions no varen ser les millors possibles, però així i tot, alguna foto es va fer...
Com sempre un plaer compartir aquests moments i la interessant tertúlia fotogràfica posterior.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm
f/8, 1/3s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre soft, trípode i cable

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/6s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre soft, trípode i cable
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/8, 1/10s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre soft, trípode i cable

divendres, 20 d’abril del 2012

De 17 a 200

Aquesta setmana de vacances he estat molt mandrós. Només que he matinat un dia per fer fotos. Segurament el poder fer postes de Sol sobre la Mar ajuda a no matinar, ja que captes llum crepuscular a hores "civilitzades". Quan només que tens l'opció de l'eixida no et queda altra...
Sempre he pensat que la llum de les postes i la de les eixides de Sol és diferent. Al matí trobe que els tons són més rogencs i al vespre més daurats. Igual són coses meues, no se... L'encant que té el matí és que, normalment, no et trobes ningú i pots gaudir tot solet del lloc. Al vespre sempre trobes algú, de vegades massa.
El matí que vaig matinar vaig venir a aquest lloc:

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/10, 0,5s, ISO 100, degradat de 2 passos neutre, trípode i cable

Un cop el Sol ja estava altet i el cel havia perdut el color havia arribat el moment de passar dels 17 als 200mm i captar algún detall. Les parets rogenques d'aquest lloc em varen regalar un joc de reflexes en la Mar que calía aprofitar. O, almenys, intentar-ho...

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/5, 1/60s, ISO 200, polaritzador, a pols.

diumenge, 15 d’abril del 2012

La cita

Hi ha uns quants dies a l'any que es pot veure la posta de Sol des d'aquest lloc. Jo no podía faltar a la cita.


Canon 5D MkII amb el Canon 24-104 a 40mm
f/8, 75s, ISO 400, Degradat neutre soft de 2 passos aplicat en moviment, trípode, cable. 

dimecres, 11 d’abril del 2012

El ying i el yang

Poder visitar una localització llargament desitjada és una fita que dona moltes satisfaccions. Totes les satisfaccions que poden desapareixer sobtadament quan arribes i veus que la llum no acompanya gens. Aquí és quan entra en joc intentar fer alguna cosa decent. Intentar fer la millor fotografía en aquelles condicions. No sé si aquestes fotografíes eren les millors que es podíen fer aquell día. Però si sé que varen ser les millors que vaig saber fer jo. Filtre de 10 passos i a intentar extreure la dicotomía entre la rugositat de la pedra i la sedositat de l'aigua i el cel. La dicotomía entre el blanc i el negre. La dicotomía entre el ying i el yang.
La fotografía amb grans onades lluitant contra la roca amb les darreres llums laterals realçant les textures i amb el fons d'un cel rogenc la faré la propera vegada que hi vaja...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm
f/8, 30s, ISO 100, degradat neutre de 10 passos, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 30mm
f/8, 135s, ISO 100, degradat neutre de 10 passos, trípode i cable

dimecres, 28 de març del 2012

Escapada amb glamour

Com ja han assenyalat l'Esther i el Jorge en els seus respectius blocs, l'altra nit vàrem fer una escapada conjunta amb nocturnitat i alevosia. Tot i no ser tan emocionant com la que vàrem fer al delta de l'Ebre va ser una escapada amb molt de glamour, ja que ens vàrem permetre el luxe de brindar amb copes de vi i sopar sota els estels en un indret immillorable. Els companys es varen capficar amb les pedres del lloc. Jo em vaig dedicar al "típic" i molt vist pontet del lloc, però que em feia goig tindre'l de nit. L'absència de lluna i la contaminació lumínica del lloc varen complicar bastant el tema dels enquadraments i del balanç de blancs. A més a més vaig estar pintant amb llinterna i fent mil provatures fins treure un resultat mijanament acceptable. És molt complicat pintar amb llum i que la luminositat quede uniforme. Al final, després d'unes 3 hores en el lloc em vaig tornar amb només dos enquadraments i amb la satisfacció d'unes rises compartides :-)

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/4, 25s, ISO 1600, trípode, cable i llinterna de llum càlida 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/4, 24s, ISO 1600, trípode, cable i llinterna càlida

dissabte, 24 de març del 2012

Els presseguers enfangats

Com explicava en una entrada no gaire llunyana, fa unes setmanes no vaig tenir gaire sort amb els ametllers. Així que, aquesta setmana, decidit a fer arbres en flor me'n vaig pujar cap a l'Ordal a buscar els presseguers. Va ser un error ja que, amb les pluges dels darrers dies, els bancals estaven impossibles. Vaig acabar de fang fins a les celles i no vaig poder fer gaire cosa, ja que era molt complicat moure's per buscar enquadraments interessants. Així que vaig fer alguna foto testimonial i me'n vaig tornar cap a casa.
I és que, aquest any, no tocaven arbres en flor...

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/13s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos, trípode, cable i 2 Kg de fang enganxats en cada bota

dimarts, 20 de març del 2012

Colliure

Hi ha dos poetes que varen morir de pena. Almenys que jo conega, segurament han d'haver molts més. De pena i de tristesa al veure enderrocar-se el somni d'un món més just. Tots dos varen morir als pocs dies del triomf de la tiranía, de pena, de tristesa... Un és Neruda. L'altre és Machado.
Machado va passar els seus últims dies en aquest indret preciós. Diuen que pràcticament en la misèria, "ligero de equipaje". En la butxaca del seu abric varen trobar un paper amb un vers. L'últim vers que va escriure abans de morir de pena:
"Estos días azules y este Sol de la infancia"
Espere algun dia també poder visitar la casa de la "Isla Negra"

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 36mm
f/8, 1/30s, ISO 100. Degradat neutre de 3 passos. Trípode i cable

dimarts, 13 de març del 2012

El ninot indultat

Ja s'acosten les falles en aquesta primavera valenciana tan sucosa... Evidentment, per falles, jo tinc coses bastant més interessants a fer que perdrem per València. Però l'època de l'any em fa obrir un post amb un ninot indultat.
Després d'una sessió d'aquelles decebedores, d'estar barallant-se amb les llums i els elements i on tornes a casa sense res gaire interessant a les targes de memòria... després de descarregar les fotos i veure que hi ha ben poca cosa d'interessant... sempre intente salvar alguna imatge. Darrerament guarde molt poques fotos, només les que em convencen de debó. Ja ha passat el temps aquell d'anar acumulant RAWs "per si un día..." Hi ha vegades que guarde només 2, 3 o 4 fotos d'una sessió. Però quan d'una sessió no hi ha cap foto que m'acaba de convencer tinc la "manía" de guardar almenys una, la menys dolenta. Una mena d'icona testimonial de que aquella sessió va existir. I aquesta foto és el ninot indultat d'aquella sessió.
Ací vos deixe el ninot indultat d'aquesta setmana :-)

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm
f/16, 1,3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos mogut, trípode i cable

dilluns, 5 de març del 2012

A l'altre costat

Nova incursió cap a la zona de l'Albufera. En aquest cas cap al llac del Saler i gola de Pujol. Bon lloc, bona llum i bona companyia. En aquesta ocassió el Vicent i el Jose Luís. A mesura que vaig fent eixides per València me n'adone que hi ha moltes possibilitats i bons llocs...
He estat dubtant entre aquestes dues fotos i com que al final no he sabut decidir-me per una en concret puje totes dues, hala!

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm
f/8, 1/15s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al reves" per atenuar la transició de l'invers, trípode i disparador 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/8, 1/10s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al reves" per atenuar la transició de l'invers, trípode i disparador

diumenge, 26 de febrer del 2012

Necesito del mar porque me enseña...

NECESITO del mar porque me enseña:
no sé si aprendo música o conciencia:
no sé si es ola sola o ser profundo
o sólo ronca voz o deslumbrante
suposición de peces y navios.
El hecho es que hasta cuando estoy dormido
de algún modo magnético circulo
en la universidad del oleaje.
No son sólo las conchas trituradas
como si algún planeta tembloroso
participara paulatina muerte,
no, del fragmento reconstruyo el día,
de una racha de sal la estalactita
y de una cucharada el dios inmenso.

Lo que antes me enseñó lo guardo! Es aire,
incesante viento, agua y arena.

Parece poco para el hombre joven
que aquí llegó a vivir con sus incendios,
y sin embargo el pulso que subía
y bajaba a su abismo,
el frío del azul que crepitaba,
el desmoronamiento de la estrella,
el tierno desplegarse de la ola
despilfarrando nieve con la espuma,
el poder quieto, allí, determinado
como un trono de piedra en lo profundo,
substituyó el recinto en que crecían
tristeza terca, amontonando olvido,
y cambió bruscamente mi existencia:
di mi adhesión al puro movimiento.

                                                                                         Pablo Neruda

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105
f/8, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode i cable