Poder visitar una localització llargament desitjada és una fita que dona moltes satisfaccions. Totes les satisfaccions que poden desapareixer sobtadament quan arribes i veus que la llum no acompanya gens. Aquí és quan entra en joc intentar fer alguna cosa decent. Intentar fer la millor fotografía en aquelles condicions. No sé si aquestes fotografíes eren les millors que es podíen fer aquell día. Però si sé que varen ser les millors que vaig saber fer jo. Filtre de 10 passos i a intentar extreure la dicotomía entre la rugositat de la pedra i la sedositat de l'aigua i el cel. La dicotomía entre el blanc i el negre. La dicotomía entre el ying i el yang.
La fotografía amb grans onades lluitant contra la roca amb les darreres llums laterals realçant les textures i amb el fons d'un cel rogenc la faré la propera vegada que hi vaja...
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm
f/8, 30s, ISO 100, degradat neutre de 10 passos, trípode i cable
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 30mm
f/8, 135s, ISO 100, degradat neutre de 10 passos, trípode i cable
Pepet, no recuerdo haberte muchas fotos en B&N. Estas te han quedado de lujo. ¿La has pasado a B&N para evitar esa dominante que suelen crear los degradados de 10 pasos? Yo tengo el Hi-Tech y no me convence demasiado.
ResponEliminaUn abrazo
Hola Pepet, me gusta mucho la segunda.Muy guapa la textura laminada de las rocas.Buen uso del nd, el blanco y negro en su punto. A ver si la proxima vez tiene smas suerte con la luz
ResponEliminaUn saludo
Hola Alfredo. Realmente no soy muy de B/N. Estas fotos, de todas maneras, son de aquellas que nacieron con vocación de B/N, mientras las hacía creo que ya pensaba en procesarlas así. Yo tengo el Big Stopper y da una ligera dominante fría, però nada fàcilmente corregible :-)
ResponEliminaUn saludo Xose y gracias por pasar
Bones Dr., Jo trobo la primera amb una composició mes "rodona". Vaig passar del ND110 de B&W al Big stopper i com no els feia servir vaig acabar venent-los...potser algun dia... :-)
ResponEliminaSalut!
Em resulta familiar la situació que comentes, de fet moltes sortides les faig pensant ja en B&N. Quina ràbia arribar a un lloc així i que el color i el temps no acompanyin, encara que ho has resolt magistralment. M'agrada més la segona, per les roques, és perfecte el joc yin yan.
ResponEliminaSalutacions
Hola Pere, jo, de tant en tant, no em puc resistir a crear aquest mar en "pista de gel".
ResponEliminaHola Alba, jo pense en color, però aquesta és una d'aquelles poques vegades que el B/N es va imposar des del primer moment.
Per desgracia l'absència de bona llum passa sovint.
ResponEliminaJo crec que si, que vas aprofitar la sortida.
Jo no en tinc cap d'aquest filtres, potser un dia faci un pensament.
Salut!!
Gràcies pel comentari, Jordi. M'alegra que t'agraden :-)
ResponEliminaDoncs t'han quedat realment molt bé.
ResponEliminaJo tampoc sóc de B & N, però moltes vegades queda millor.
Aquesta és sens dubte una d'elles.
Salutacions.
Excelente trabalho a preto e branco....
ResponEliminaCumprimentos
M'agrada la primera.
ResponEliminaLes fotografies en B/N m'agraden tant con les de color,però no a totes els hi senta be el mateix vestit així.S'ha de saber escullir, a mi em costa.
Per ara totes les teves m'han agradat.Una abraçada!
Me gustan. Tienen mucha fuerza. Es lo que tiene el byn, te centras más en formas y texturas. La segunda es genial.
ResponEliminaGràcies per passar, Vicent
ResponEliminaObrigado pelo seu comentário, Fernando
A mi també em costa, Esther, però en aquest cas ho tenía claríssim
Sí Jorge, tienes razón, en B/N el volumen y las formas creo que cuentan más que en color :-)