Hi ha dos poetes que varen morir de pena. Almenys que jo conega, segurament han d'haver molts més. De pena i de tristesa al veure enderrocar-se el somni d'un món més just. Tots dos varen morir als pocs dies del triomf de la tiranía, de pena, de tristesa... Un és Neruda. L'altre és Machado.
Machado va passar els seus últims dies en aquest indret preciós. Diuen que pràcticament en la misèria, "ligero de equipaje". En la butxaca del seu abric varen trobar un paper amb un vers. L'últim vers que va escriure abans de morir de pena:
"Estos días azules y este Sol de la infancia"
Espere algun dia també poder visitar la casa de la "Isla Negra"
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 36mm
f/8, 1/30s, ISO 100. Degradat neutre de 3 passos. Trípode i cable
Molt bonica i amb uns colors molt atractius.
ResponEliminaSalut.
Un lloc amb molt d'encant, durant uns anys va presidir la capçalera del meu bloc i d'allà en ve el nom
ResponElimina:-)
Gràcies per passar, Vicent :-)
ResponEliminaSí Pere, amb molt d'encant. He estat vàries vagades i cada cop m'enamora més. Recorde molt bé la capçalera.
Una entrada molt sentimental, m'agrada...
ResponEliminaJo també tinc molt bon record d'aquest poble pero intento anar en dies en els que no hi hagi gaire gent.
Salut!
PD: Jo ara mateix no tinc present la capçalera que diu en Pere Soler...
Un indret pendent de visitar.
ResponEliminaGràcies per mostrar-lo.
Salut!!
No he estat mai, però tothom em diu que es un indrte molt bonic,a part de ser el lloc on grans persones hi van viure i fins hi tot morir de pena.
ResponEliminaBonica fotografia Pepet!
Abraçada.
Daniel, et puc assegurar que a les 6:30 del matí fent fotos no et trobes a ningú pel carrer independentment de l¡època de l'any ;-)
ResponEliminaVes-hi, Jordi, no te'n penediràs i si t'agrada el bon vi gaudiràs molt.
Esther, deu ser molt tris morir de pena, però es deu alleujar una mica si ho fas en un lloc així :-)