Sant tornem-hi

Aquest és un lloc d'aquells dels què és molt difícil tornar sense res. No sé per què, però sempre que hi he vingut he tingut llum interessant. A més a més, és un d'aquells llocs en què la varietat de llums que he trobat ha estat de lo més diferent. Ho podeu comprovar aquí o aquí. Aquesta imatge d'avui és recent, amb un insòlit Lloret en màniga curta a l'octubre i acribillat pels mosquits.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 28mm

f/8, 5s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas per al cel, trípode

El tio Canya se'n va a descansar

Ahir a la nit, en la dues vegades lleial (i tantes vegades infidel a sí mateixa) ciutat de València, el tio Canya se'n va anar a descansar. Ens ha deixat el grup Al Tall, després de més de 40 anys de de música. Agrair a tots els seus components tots els anys de feina, de compromís i de dignificar una llengua i un poble. Hi havem uns quants que seguirem, en el dia a dia, al tall, perquè queda molt per fer (poder massa).

Canon 5D Mk II amb el Canon 17-40 a 21mm

f/8, 1/2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

CANT DE MAULETS

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull.
Polimenteu fustes, emblanquineu murs
perquè Carles d’Àustria, ha jurat els Furs.

Enrrameu de murta, places i carrers,
abastiu de piules, xavals i xiquets.
Aclariu la gola, amb vi i moscatell
que no hi ha qui pare, el pas dels maulets.

Vine Pilareta, que et pegue un sacsó,
els peixos en l’aigua i els amos al clot,
i si no l’empara, el Nostre Senyor,
tallarem la cua, a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira, en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quant més curt ens lliguen, més perill tindran,
passeu-me la bota, i segui tocant. 

Pujar l'ISO escurça el patiment del fotògraf

En un part si es detecta que el fetus te disconfort es mira d'accelerar el procés per tal de treure'l més ràpidament del que trigaria en sortir de forma natural. Moltes vegades en aquests casos els ginecòlegs ajuden a l'expulsió del fetus amb una eina digna d'una sala de tortures medieval anomenada forceps. Després els ginecòlegs quan fan els informes solen escriure: "part finalitzat amb forceps per escuçar el patiment del fetus". És una d'aquelles expresions fetes que és bastant habitual llegir en informes.

Jo tenia una companya ginecòloga molt partidiaria dels parts naturals que deia que això era una tonteria. I que el ginecòleg aplicava el forceps moltes vegades per "escurçar el patiment del ginecòleg" i acabar abans amb el tema. Vull pensar que era una exageració. Així i tot sembla que, del patiment de la mare, no s'enrecorda ningú.
I per què tota aquesta introducció tan absurda? Quina aplicació té en el món de la fotografia?
Moltes vegades fem exposicions d'1 o 2 segons. Això ho pot suportar qualsevol, no? Tic-tac i la foto ja està feta. Per exemple la següent imatge.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 47mm

f/8, 1.6s, ISO 100, degradat de 3 passos i degradat d'1 pas per al cel, trípode 

El problema ve quan ja n'hem fet unes quantes d'aquestes fotos i ens plantegem: "Vaig a montar el degradat de 10 passos". Ho fem i veiem que ens surt una exposició de més de 10 minuts. Abans jo era molt pacient i esperava el que calgués. ISO 100 i a esperar. Però en tot aquest temps , moltes vegades, perds l'ocassió de fer alguna imatge més. La qual cosa, tenint en compte com és d'efímera la bona llum, te delicte. Així que darrerament, quan monte el 10 passos, puje l'ISO sense compasió de manera que les exposicions no siguen superiors a 1 o 2 minuts. Quan ho faig recorde a la meua ex-companya i la seua frase. I pense: "pujar l'ISO escurça el patiment del fotògraf". El que no em queda tan clar és en aquest tema és quin paper té el fotògraf: el de ginecòleg, el de fetus o el de mare.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 73mm

f/8, 118s, ISO 500, degradat de 3 passos per al cel i degradat de 10 passos, trípode 

D'una agradable sessió junt a l'Esther i en Jorge

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, en aquell moment tan especial què el dia deixa pas a la nit, quan encara queda claredat al cel, però les primeres estrelles comencen a aguaitar. I, fins i tot, la lluna comença a fer palés el seu protagonisme. Una mica així com qui prudentment demana permís per entrar en la teva vida.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/2.8, 20s, ISO 800, trípode i degradat neutre d'1 pas per al cel

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, la foscor comença a guanyar la partida i, ara sí, la Lluna es converteix en la reina. La senyora indiscutible de la nit. La dolça companya d'emocions. Qui gosaria trencar tanta harmonia?

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 29mm

f/4, 15s, ISO 5000, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, arriba també el moment què la Lluna s'acomiada lentament, però inexorable. És un d'aquells finals dolorós, però al mateix temps necessaris. I és així com guanya pas l'univers, les estrelles, els planetes. Tot el cosmos immers en el silenci fugicer i punyent de la nit.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

Deixant passar uns minuts, deixant passar uns pensaments, veig el món girar, com una baldufa impenitent i provocadora. Com un record inacabable i sorprenent. Amagat i tendre, llunyà record. Record que ja no serà, però romandrà.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 2705s, ISO 200, trípode

Inauguració de temporada

Ara el Sol ja comença a sortir per sota de l'Est i s'inaugura la temporada bona de marines a la costa central. A més a més ja no toca matinar gaire. Què més podem demanar?

Ahir vaig fer la primera sessió de la temporada amb una bona amiga.

Quan vàrem arribar la cosa no prometia massa, ja que el cel estava molt tapat. D'aquesta manera em vaig dedicar a fer exposicions llargues, aprofitant la poca llum que hi havia encara. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm

f/8, 30s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre, trípode

Però, com sempre, cal ser pacient i esperar. A trenc d'alba el Sol ens va regalar unes pinzellades de color ben boniques. D'aquelles que només duren uns minuts i que cal aprofitar. Aquesta platja té molt d'encant i tantes pedres que les composicions són infinites. Les onades trenquen molt aprop de la vora i sempre hi ha esclats d'aigua contra les roques. Després de 3 o 4 fotos des d'aquest punt l'equip va quedar ben xop, tot i estar parapetat darrere de les roques.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm

f/11, 5s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre, trípode

Els dies amb tants núvols tenen l'avantatge que es pot estar fent fotos més estona que en dies més nets. Així que la sessió es va allargar fins ben entrat el matí. Després un cafetó i cap a casa.

S'inaugura oficialment la temporada de marines!

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/22, 1/3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos neutre, trípode

Optimitzant la nit

Preparar un viatge fotogràfic és, segurament, tan apassionant com fer després les fotografies. Aquest darrer viatge per terres de Terol tenia un objectiu bàsicament nocturn. Vaig triar uns dies amb la lluna en quart creixent, ja que volia fer moltes fotos de roques i la idea era que la llum de lluna els hi donés la sensació de relleu i volum, però sense la potència de la lluna plena que genera aquelles ombres tan profundes. A més a més, en les dates triades, la lluna es ponia a una hora raonable, la qual cosa possibilitava també fer fotos sense la seva presència. Un altre element que va determinar les dates va ser el saber que alguns dels elements que volia fotografiar estaven il·luminats a la nit. Afortunadament, amb una trucada a l'ajuntament, vaig saber que (gràcies a la crisi) això només passava els caps de setmana. Així que els dies de viatge haurien de ser laborals.

De tots és sabut que anar a fer fotos de nit sense saver què és el que es farà és sinònim de fracàs. Tenia clares vàries possibles localitzacions i, al ser terreny desconegut, vaig decidir explorar-les de dia, com pertoca.   Aquest primer lloc era el que més m'agradava del que havia vist per internet. Venir amb llum de dia permet trobar el lloc (molt important), veure on es pot deixar el cotxe (no menys important) i, si cal, deixar alguna fita o senyal que ens oriente en la foscor per arribar al lloc. Un cop en el lloc vaig estar valorant tots els possibles enquadraments i veient quin seria l'objectiu que faria servir. Vaig estar fent fotos amb el Sol en una posició molt semblant a la que ocuparia la lluna a l'hora que pensava venir a la nit (això va ser casualitat). I em vaig adonar de la utilitat d'aquest fet, ja que havia unes ombres d'un arbre enmig de l'enquadrament i que varen determinar que canviés l'hora de la meua visita nocturna. Així que vaig venir al lloc a l'hora planificada i en una mica més de mitja hora tenia la feina feta.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/4, 30s, ISO 4000, trípode

 En uns 20 minuts estava en la següent localització. Aquesta pedra no tenia gaire clar com fer-la. Vaig decidir venir amb els últims rajos de lluna i vore com quedaven les ombres i si no em convencia fer les fotos quan la lluna ja s'hagués amagat. Al final la decissió va ser fotografiar la posta de lluna sobre les montanyes del fons il·luminant amb la llinterna la roca per compensar el contrallum tan gran. L'enquadrament que havia pensat de dia no permetia fer la posta de lluna. Però va ser molt sencill, sobre el terreny, improvisar el canvi. Alguns intents sense lluna no em varen convéncer i vaig decidir marxar.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/8, 30s, ISO 6400, trípode, llinterna amb gel càlid

Encara havia una tercera localització a 15 minuts de cotxe i uns 20 minuts caminant. Era la que pensava que tenia menys possibilitats donat que el poble estava molt aprop i la contaminació lumínica, segurament, seria insalvable. Però un cop has vingut a un lloc llunyà no queda més remei que intentar-ho. Vaig estar provant enquadraments d'esquenes a la llum del poble, però va ser impossible treure res decent, així que no pujaré cap foto per no ferir els ulls de ningú. Aquesta localització era el castell (que ja l'haveu vist en l'anterior entrada).

En total vaig estar unes 3 hores fent fotos. 3 localitzacions en una nit pense que és un bon balanç i més encara en aquest temps de rècord. Definitivament: L'optimització de les sessions nocturnes s'aconsegueix treballant-la de dia.

Postals des de l'Aragó

"Aragón toca a poco más de 25 soledades por Kilómetro cuadrado. Cada cual campa libre en el hueco que le tocó en suerte un poco perdido, un poco solo en general.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Porque una de las peores heridas de esta piel sin curtir es la emigración. La de esos habitantes que, antes de sentirse definitivamente abandonados, deciden ellos abandonar sus pueblos y dejarlos vacios."

JA Labordeta

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador, a pols

Segurament si dins de l'Aragó parlem de Teruel tots els comentaris de Labordeta es multipliquen. Tornar a aquesta terra és una d'aquelles coses que sempre necessite fer de tant en tant. La immensitat d'aquesta terra nua, només vestida de roca, on encara és possible acaronar el silenci i fer kilómetres d'estretes  carreteres sense veure ningú durant hores, té un fort atractiu per mi. Natura agresta en estat pur. Descarnada, dura i seductora alhora.
Imaginar com de dura havia de ser la vida per aquestes contrades no fa massa anys em fa venir esgarrifances. Una terra d'aquelles que curteix els seus habitants, on es fa realitat allò de "adaptar-se o morir". Ara, durant uns dies, he tingut l'oportunitat de tornar i gaudir, pam a pam, totes aquestes sensacions. Intentar transmetreu, a traves d'imatges, tot un repte.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 31mm

f/11, 1/5s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 34mm

f/11, 1/2s, ISO 100, polaritzador i degradat neutre de 2 passos, trípode

Asturias, paraiso natural: "poyaque"

Per tal de no cansar massa, pujaré una darrera foto d'Asturies. Un d'aquells llocs arxi-coneguts. Però "poyaque" vaig a Asturies aniré a fer-hi unes fotos. Per saber el significat del concepte "poyaque" cal consultar unes entrades abans en aquest mateix bloc.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 19mm

f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i trípode

Asturias, paraiso natural: Montanya

Només vaig fer una escapada a montanya i va ser a "un clàssic": Lagos de Covadonga. Un d'aquells llocs conegut per molts de nosaltres per tardes èpiques de ciclisme allà pels 80s. Molt abans que tot això del doping ho esquitxes tot. 

A l'estiu l'accés en cotxe està restringit des de les 8:30 AM. Jo era per allà dalt cap a les 6:00, tot sol, amb un silenci absolut només trencat per algun ocell o alguna esquella esporàdica. Vaig estar fent fotos tranquilament. Cap a les 8:00 va començar a arribar la marabunta de cotxes que puja abans que tanquen l'accés. I la tranquilitat es va acabar, i les fotos també. Vaig marxar pensant que potser no estigués malament tancar l'accés totalment. Malgrat que jo hagués hagut de pujar caminant...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/8, 1/5s, ISO 100, filtro degradat neutre de 3 passos, trípode 

Com que la llum no va acompanyar especialment, em vaig dedicar a intentar captar alguns detalls. Sempre m'han agradat els reflexes en aigua arrisada i els dibuixos que s'hi formen. Vaig estar una bona estona entretingut.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 1/160s, ISO 800, a pols 

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 1/200s, ISO 800, a pols 

Asturias, paraiso natural: Mar

Seguim pujant imatges preses durant les passades (cada cop més llunyanes) vacances. Intentant buscar racons i platges que no siguen les més vistes d'Asturies. Vos puje dues fotos: una d'un dia amb molts núvols (més freda) i una altra d'un dia radicalment distint (més calentona). El que és cert és que aquesta terra és una preciositat.

Agrair també al company José Fernández els consells i orientacions a l'hora de buscar localitzacions.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm

f/11, 0,5s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers neutre de 3 passos, trípode