divendres, 3 de maig del 2013

Any Espriu

És l'any Espriu i és clar que volia pujar algun poema seu. Sabia que volía pujar aquest poema, aquesta cançó. Però necessitava acompanyar-lo d'alguna icona, d'algún element identitari important. Així que l'altre dIa vaig anar a fotografiar la montanya de Montserrat, amb una llum bastant impertinent. Però ara ja puc pujar l'Inici de càntic.

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

(Salvador Espriu - Raimon)

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".


Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 116mm
f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode

diumenge, 28 d’abril del 2013

Torre d'en Valls

Al llarg de la costa eivissenca trobem un conjunt de nou torres de guaita que servien per vigilar l'arribada de perills per mar a l'illa. A Formentera hi han unes altres cinc. Ja tenen uns centenars d'anys i són un bon motiu fotogràfic. A més a més, donada la seua funció estan construides sobre bones talaies amb unes vistes, normalment, espectaculars. Ja fa temps vos vaig ensenyar la Torre d'en Rovira. Avui vos mostre la Torre d'en Valls. Si teniu algun interés sobre el tema podeu xafardejar ací.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i una coca de pebreres per sopar
Il·luminada amb una insinuació de llinterna

dimarts, 23 d’abril del 2013

Tot passejant

Ja ha arribat el temps del desglaç. La neu es retira i va donant pas, a poc a poc, a les flors. En aquesta època les rieres i torrents brollen amb força i magnificència. És una bona època per gaudir del seu encant.
L'any passat, per aquest temps, vaig anar al Molí del Salt que presentava un aspecte esplèndid. Aquest any hem fet una altra escapada familiar pirinenca.
Feia 4 anys que havíem visitat el Salt del Cossí d'en Batlló. Aquella vegada el meu fill va anar a la motxil·la, carregat a coll. Aquest cap de setmana ha pujat pel seu peu i xerrant de les seues històries. I és que els anys passen molt de pressa. Espere tornar dins de 4 anys més i que siga ell el qui em porte el trípode :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 1/10s, ISO 200, polaritzador, trípode

diumenge, 14 d’abril del 2013

Negra nit

Una nit fosca, una fageda, bona companyia, i una foto que feia temps que volia fer.
Es veu molt millor fent "clic" i veient-la en gran.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

dimarts, 9 d’abril del 2013

El país de la neu i els objectius orfes

Una de les coses que el país de la neu m'ha permés fer és utilitzar els meus objectius orfes. Aquells que, normalment, faig servir ben poc. El 70-200 fa molts anys que el tinc i ve a passejar amb mi gairebé sempre. Però és estrany el dia que surt de la motxil·la. Sóc d'angular, veig les fotos en angular i ficar-ho tot dins de la imatge és una de les meues obsesions. Però aquest viatge em va brindar moltes ocassions on gaudir del plaer de mirar pel visor a 200mm i descobrir un nou món.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/11, 1/200s, ISO 100, trípode

L'altre orfe en realitat no és orfe. Podríem dir que és (era) més aviat "especialitzat". El Samyang 14mm només venia amb mi si sortia a fer fotos de nit. Fins ara només l'havia fet servir de nit i a f/2.8. El fet de sortir a fer maratonianes sessions que acabaven de nit em feia ficar-lo a la motxil·la. Al final vaig caure en la temptació i el vaig fer servir de día. De 200 a 14mm. Una manera de descobrir un altre nou món. Dos móns molt distints, però potser igual d'apassionants.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/8, 1/25s, ISO 200, trípode

dimecres, 3 d’abril del 2013

El país de la neu i el petó verd de la nit

Un dels objectius del viatge, potser el principal, era caçar aurores boreals. Els dies abans de partir estava bastant desanimat, ja que la previsió del temps era molt dolenta: Cels coberts i coberts i coberts... Després la realitat ens va mostrar que, en aquelles latituds extremes, el tema de la meteorologia és imprevisible, ja que els canvis són continus i constants. Això dona peu a tindre molts moments de llum diferents al llarg del dia que són un autèntic tresor per al fotògraf.
I va ser així com, unes dues hores després de baixar de l'avió, malgrat les previsions, estavem fent aurores al davant de la nostra cabana. Entre núvols, però aurores.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 3,2s, ISO 3200, trípode
Després varen venir un parell de nits amb sort desigual. Una amb aurores, però amb cel totalment cobert . Una altra sense cap aurora., malgrat la insistència d'en Vidar en veure-les i el seu afany per que tornéssim amb les targes plenes. Uns dies després es va mostar com un garant per veure les llums malgrat haver de conduir hores i hores.
El quart dia va ser la segona visita a Senja. L'indret era altament temptador per captar aquelles montanyes amb les llums del Nord. Després d'esperar una bona estona no se'ns mostraven les aurores. Vàrem decidir baixar del cotxe per fer, si més no, alguna foto nocturna. I sorpresa, sorpresa: Allà estava l'aurora. Molt tènue, impossible de veure a simple vista, però els sensors de les nostres càmares la varen captar perfectament. Donada la seua subtilesa vàrem poder fer exposicions més llargues i vàrem poder captar la vía làctia amb l'arc de l'aurora. L'endemà al revisar l'activitat d'aquella nit, vàrem comprovar que havia sigut molt al Nord i nosaltres la vàrem captar des de molt lluny.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

La següent nit va ser encisadora. Vàrem anar fins la frontera amb Finlandia (unes 4 hores d'anada i altres de tornada) i vàrem gaudir de la temperatura més extrema, -22ºC. I és que on teniem les localitzacions més espectaculars i properes (costa i fiords) els núvols entraven cada nit fent la guitza i vàrem haver d'adaptar el plannig en funció de la meteo. Aquesta possiblement va ser la nit amb millors llums. Si bé la localització no era cap meravella vàrem gaudir de l'espectacle fins que després d'unes 3 hores amb aquell ambient els meus peus i el frontal de l'objectiu (totalment glaçat) varen dir prou.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 15s, ISO 6400, trípode

La cinquena nit vàrem visitar un indret què ja haviem estat, però que vàrem haver de sortir per peus de la nevada que ens va caure. En aquesta segona ocassió el cel es va obrir i ens va oferir el seu espectacle, amanit amb uns núvols que li afegeixen dramatisme a l'escena.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/1,4, 4s, ISO 3200, trípode

Malgrat el lloc tan septentrional que hi erem era difícil trobar localitzacions sense mica de contaminació lumínica. Així i tot, les condicions del cel són molt millors que les del nostre entorn. Em va cridar l'atenció la quantitat d'estels fugaços que es veien i em va cridar l'atenció l'absència d'avions ( ! ). Setena nit, també exitosa.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 20s, ISO 6400, trípode

L'última nit en Vidar també ens va portar cap a l'interior, en un intent de fugir dels núvols. I així va ser. Vàrem estar en un paratge molt aïllat. Aquesta nit només vàrem estar a -18ºC, però feia un vent endimoniat que et feia entrar el fred per tots els racons. Però vàrem sobreviure. I igual que a les dues hores de baixar de l'avió estavem fent aurores, a les dues hores d'estar fent aurores vàrem agafar l'avió de tornada cap a casa.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm
f/2.8, 15s, ISO 6400, trípode

dimarts, 26 de març del 2013

El país de la neu i els seus racons màgics

          Durant el viatge hi varen haver dos llocs que podría asegurar que varen ser els que més ens varen sorprendre.
          El primer d'ells va ser l'illa de Sommaroy, allà on acaba la carretera i comencen els somnis. El primer día que vàrem venir era gris i feia vent. L'aigua estava moguda i era difícil fer llargues exposicions. Així i tot, vàrem passar una bona estona donant-li al disparador. Quan vàrem marxar tots teniem clar que era un lloc que calia tornar a visitar.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 144mm
f/11, 1/80s, ISO 200, trípode

          El dia que vàrem tornar el cel es va obrir una mica més. Si bé tampoc vàrem assolir el nivell de color que desitjavem al cel. I és que sempre en volem més. Més de tot, a ser possible. Aquest dia, com que l'aigua també estava mogudeta, vaig fer algunes fotos amb el filtre neutre de 10 passos.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 120s, ISO 200, trípode

          El segon lloc va ser "les dents del diable" a l'illa de Senja. Aquest és un d'aquells llocs que té màgia. El primer día que varem venir va fer un temps de gossos (o de diables). Fred, neu, vent... En aquestes condicions qualsevol s'hagués quedat a la furgoneta. Però quan tens al davant una meravella tan extraordinaria te n'oblides de totes les inclemències. Vàrem gaudir de la natura en estat pur. Si vos fixeu en la foto, cap a la dreta es veu al Pep fent fotos. Així vos podreu fer una idea de la magnitud d'aquests pics.
 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 60mm
f/8, 0,8s, ISO 400, trípode

          L'endemà mateix ho vàrem tenir molt clar. Malgrat el cansament acumulat varem tornar a fer les 4 hores d'anada i les 4 de tornada. Ningú no va protestar ni donar altra proposta o alternativa. Calia tornar. Perquè és un d'aquells llocs que enganxa. En aquesta segona sessió les condicions varen ser molt més "amables", però el dramatisme del primer día va ser, sencillament, espectacular.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/8, 0,3s, ISO 100, trípode

 Per cert, vos recomane el reportatge del Pere sobre aquest mateix lloc i dia.

diumenge, 17 de març del 2013

El país de la neu

Com molts dels que seguiu el bloc sabeu, aquesta darrera setmana, he estat pel nord de Noruega en un viatge fotogràfic. Ha estat una setmana magnífica i esgotadora alhora. La visió de llocs tan diferents del nostre entorn fa que veges fotografies a cada instant, a cada moment, convertint-se en una autèntica bogeria. Els teus ulls veuen les imatges molt més ràpid del que el teu cervell les pot pensar i procesar: Neu verge per tot arreu, una llum diferent i especial, unes montanyes immenses emergint directament del mar...  Tot plegat fa que l'experiència siga molt intensa.


Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 85mm
f/11, 1/30s, ISO 100, trípode

Saber dosificar les forces ha estat fonamental per sobreviure. Dormir ni que siga poques hores, però dormir. I menjar. Descansar de tant en tant i agafar algun día més lleuger. Així i tot estic molt cansat i saturat de fotografía. Amb la sensació que no necessitaré agafar la càmara en una temporadeta. D'altra banda es essencial compartir el viatge amb gent que vaja exactament al mateix rotllo i al mateix ritme que tú. I en aquest sentit tant el Pep Prats com el Pere Vila o el Pere Soler han estat una companyia immillorable. Gràcies, companys.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 138mm
f/8, 1/250s, ISO 200, trípode

D'aquesta manera he tornat a casa amb més de 1000 fotos en les targes de memòria i molt poc temps per procesar-les. Aniré fent feina, a poc a poc, i començaré un seguit d'entrades al bloc amb comentaris i imatges del viatge. Evidentment amb tal maremagnum de fotos em resulta impossible recordar exactament si vaig utilitzar filtres en les fotos i, si els vaig fer servir, quins varen ser, per la qual cosa adjuntaré en les fotos només les dades exiff.
Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 70mm

f/11, 1/100s, ISO 100, trípode

dilluns, 4 de març del 2013

Con dos piedras

Els que volteu de tant en tant per aquest bloc expiatori, ja sabeu que hi ha una teoria molt important en el món fotogràfic: la teoria de la pedra. Tot fotògraf/a que es precie ha d'incloure en les seves fotos una pedra en el primer pla (com més grossa millor) per donar profunditat a la imatge i efecte de perspectiva. Tot aquell que no pose aquesta pedra en primer pla, mai podrà fer una foto bona.
Avui vull anar un pas més enllà. Avui no posaré una, sino... Dues pedres. I, per què dues? Vos preguntareu molts. Perquè amb els temps de crisi (o estafa) que corren és molt més útil: Ens baixen el sou, ens treuen dies de vacances, no ens substitueixen quan falta algún company/a, ens deixen de pagar si ens posem malalts i no podem anar a la feina o, millor encara, ens fan anar a la feina malalts per no perdre el sou... I, a més a més, ens diuen allò de: Encara sort que tens feina. Com si la feina ens l'hagués regalat algú i no l'haguéssim guanyat amb molts anys d'esforç. La feina és un dret, no un privilegi.
Però com que aquí ningú obri la boca, sempre ens quedaran les dues pedres. Que cadascú faça amb elles el que millor li parega.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 45mm
f/11, 10s, ISO 100, degradat de 3 passos, trípode i cable

dilluns, 25 de febrer del 2013

Catarroja descoberta

Hi ha un raconet de l'Albufera de València que és deliciós. És un lloc molt cuidadet (a diferència de gran part de la resta del Parc Natural) i amb un cromatisme molt xulo. És el port de Catarroja.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 2.5s, ISO 1600, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut

Dissabte al matí hi vaig vindre a fer unes fotos. Les condicions varen ser difícils. Plovent a estones i amb un vent molt fort que arrissava l'aigua, malmetent els reflexes. Vaig haver de jugar amb un difícil equilibri entre temps d'exposició i ISO, en un intent de treure l'aigua planera, però intentant evitar trepidacions en la imatge ni barques mogudes.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 2s, ISO 100, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut

El cel ben cobert, com podeu vore. Però a les postres no em desagrada com queda el contrast entre els grissos dels núvols i les barquetes de color, no?

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/11, 2s, ISO 100, trípode i cable. Degradat invers de 3 passos mogut

Per als que no sou de València i/o no heu visitat mai aquest indret vos l'he de recomanar per dos motius. El primer per fer unes fotos, és clar. El segon per fer-vos un arròs amb galeres en el restaurant "La Primitiva". Totes dues coses vos faran saltar les llàgrimes.