Platja prestada

Normalment el que ens és molt proper tendim a valorar-ho poc. Tot allò que forma part de la nostra vida quotidiana, de la nostra rutina, és difícil mirar-s'ho amb ulls d'interés. Un any després de començar el bloc m'he adonat que no he pujat mai, fins avui, cap foto de la meua terra. Malgrat fer vora deu anys que vaig aterrar al Principat, aquest paisatge és el que m'ha acompanyat durant quasibé tota la meua vida. I amb els ulls de qui es mira allò de sempre, crec que mai l'he sabut valorar suficientment. De fet cada cop que he tornat cap a la meua terra la càmera s'ha quedat a casa.
Aquest cap de setmana això ha començat a canviar. De la mà d'un bon fotògraf que em va prestar la seua platja per compartir una eixida de Sol. Perquè buscant bé es poden trobar raconets que justifiquen matinar una mica en el malmés litoral valencià.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/11, 1s, ISO 100, filtre degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 2 passos, trípode, cable.

Uns segons

Vaig tornar a anar a cercar el naixement del color. Aquesta vegada va ser molt menys espectacular. Tan sols uns segons amb el cel pintat, uns segons tan breus i fugaços com el temps que dura un sospir. Però, suficients segons com per fer una foto.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 pasos, trípode, cable

El naixement del color

Una bonica sortida de Sol en un lloc encantador i amb bona companyia. Treint-se el "mono" de molts dies sense fer fotos...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 22mm

f/11, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable disparador

Imatges i instants

Ja fa un any que aquest bloc va començar el seu camí. Durant aquest any han hagut moltes fotos. Em sorpren vore com, cada dia, entra gent a mirar aquest humil raconet perdut en la immensitat del ciber-espai. És per mi una satisfacció descobrir que ha hagut algú mirant-se el bloc més de 5 o de 10 minuts... Això m'estimula a seguir. Pensar que aquest espai pot ser útil, justifica la seua continuitat. Personalment seguiré fent fotos, a poder ser de coses boniques, de moments especials, d'indrets esplèndids... Continuaré intentant superar-me i continuaré pujant les imatges i instants que vaja decobrint.

A tots els que m'heu visitat demanera continua o discontinua. A tots i casdascun de vosaltres: MOLTES GRÀCIES.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 50mm

f/8, 1/13s, ISO 100, filtre degradat neutre de 2 passos, trípode i cable.

Problema 2, pregunta 17

Una variable categòrica de tres o més categories s'ha d'ncloure en un model de regressió lineal descompost en k-1 variables binàries. Estudiar si una d'aquestes variables ha de ser considerada una variable modificadora atenent a la magnitud del canvi és una mica embolic. En realitat és molt d'embolic.
Ja fa dos dies que estic intentant resoldre aquest problema. Ha acabat sent una espècie d'obsessió. M'he encallat. Res millor que: agafar la càmera i anar a algún lloc encisador, fer fotos, desconnectar, canviar de xip i fer servir el cervell per un altre menester... I així ho he fet. Aquí vos deixe una mostra.
Tan de bo que tots els problemes que tinga a la vida siguen d'aquesta mena.
Per cert, crec que ja tinc la solució.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm

f/8, 13s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable.

Sube a nacer conmigo, hermano

SUBE a nacer conmigo, hermano.

Dame la mano desde la profunda

zona de tu dolor diseminado.

No volverás del fondo de las rocas.

No volverás del tiempo subterráneo.

No volverá tu voz endurecida.

No volverán tus ojos taladrados.

Mírame desde el fondo de la tierra,

labrador, tejedor, pastor callado:

domador de guanacos tutelares:

albañil del andamio desafiado:

aguador de las lágrimas andinas:

joyero de los dedos machacados:

agricultor temblando en la semilla:

alfarero en tu greda derramado:

traed a la copa de esta nueva vida

vuestros viejos dolores enterrados.

Mostradme vuestra sangre y vuestro surco,

decidme: aquí fui castigado,

porque la joya no brilló o la tierra

no entregó a tiempo la piedra o el grano:

señaladme la piedra en que caísteis

y la madera en que os crucificaron,

encendedme los viejos pedernales,

las viejas lámparas, los látigos pegados

a través de los siglos en las llagas

y las hachas de brillo ensangrentado.

Yo vengo a hablar por vuestra boca muerta.

                                                                                                                                       Pablo Neruda

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/8, 2,5s, ISO 100, filtre degradat invers i degradat neutre de 3 passos tots dos, trípode i cable.

La foradada

Excursió familiar en cap de setmana familiar. Sovint no carregue l'equip perquè aquest tipus de sortides són a hores intempestives fotogràficamant parlant (migdia). Aquesta vegada, però, vaig carregar amb tot. La idea era mirar enquadraments i, possiblement, tornar a una millor hora. I mira per on, en arribar, vaig trobar un espectacle sencillament captivador i un repte fotogràfic. Em va resultar molt difícil captar la bellesa del lloc (de fet crec que no ho he aconseguit) per les complicades condicions de llum. L'opció del tall tan radical per dalt és, precissament, per evitar el cel que encara complicava més l'exposició. Si més no, m'he portat un trosset d'aquell paratge meravellós. La foto va dedicada a en Jordiet que està fet tot un campió i va fer quasibé la totalitat de l'anada i la tornada caminant, cosa que s'agraeix, ja que parlem de catorze kilos...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos aplicat en moviment, trípode i cable.

Un lloc amb imant

Molt s'ha escrit i fantasejat sobre les qualitats "màgiques" d'aquest lloc. El cert és que és un d'aquells indrets que té imant, que atrau poderosament. Segurament és el lloc més fotografiat de l'illa i es que te molt d'encant. Vaig venir dos matins seguits, buscant una llum que no vaig trobar. En aquesta època el Sol il·lumina directament Es Vedrà quan surt. La major part de l'any el Sol aguaita per darrere de cap Llentrisca i la llum tarda en arribar a les roques. Com que és un lloc típic de postes de Sol vaig voler captar una sortida. Vaig imaginar els primers raigs incidint lateralment sobre els illots i un gran nuvol dels que s'enganxa al cim d'Es Vedrà de tant en tant en colors taronja. No va ser el cas. Així i tot vaig fer alguna foto que pense que es pot salvar. Pèrò sé que tornaré i faré la foto que tinc al cap, el proper any, o a l'altre, o a l'altre...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm

f/8, 13s, ISO 100, degradat invers de 3 pasos, trípode i cable.

Repassant l'arxiu

Amb la fi de l'any arriba el moment d'acabar d'endreçar tot l'arxiu de l'any passat  i fer les respectives còpies de seguretat per duplicat. És una feina un tant feixuga, però necessària. Fas un repàs de molts moments viscuts en aquests darrers mesos i, de vegades, trobes imatges que havien restat en un racó del disc dur i que potser no mereixien "dormir el sueño de los justos". Vos puje una foto que, al obrir-la, ni m'enrecordava que existia i que ara va i m'agrada bastant. El pitjor és que m'ha entrat "mono" de neu...
Vull aprofitar també per desitjar-vos un molt bon any.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/160s, ISO 100

Salut!

El nadal sempre m'ha produit molta diarrea mental. Tota la babositat i benaurança d'aquests dies em sembla molt falsa i hipòcrita. No han estat per mi mai uns dies especials ni diferents. Odie que em feliciten sense un motiu evident. Odie les nadales sonant pels carrers. Odie el pare Noel, aquest nòrdic complaent amb obesitat mòrbida. Odie els aparadors de les botigues plens d'objectes inutils i els anuncis de perfums en francés. No odie els torrons (encara que m'agrada menjar-los al llarg de tot l'any). Aprecie les tradicions que ens venen des dels nostres arrels, malgrat que des d'un punt de vista agnòstic. Ame el cava, sobretot si és un bon brut nature del Penedés (encara que també m'agrada durant tot l'any)
De totes maneres s'ha de reconeixer que, en el moment que tens un nen, aquesta idea es modifica. Continue pensant el mateix, però m'ho mire amb uns ulls més comprensius. Serà que m'estic fent major?
A tots els que entreu sovint o puntualment per aquest gra de sorra en el desert del món virtual vos desitje que tingueu un molt bon any 2011, i 12, i 13... i molt bona i llarga vida. Salut.

Canon 400D amb el canon 17-55 a 35mm (que tiempos!)

f/4.5, 1/250s, ISO 800