Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 29mm
f/11, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos aplicat en moviment, trípode i cable.
diumenge, 16 de gener del 2011
La foradada
Excursió familiar en cap de setmana familiar. Sovint no carregue l'equip perquè aquest tipus de sortides són a hores intempestives fotogràficamant parlant (migdia). Aquesta vegada, però, vaig carregar amb tot. La idea era mirar enquadraments i, possiblement, tornar a una millor hora. I mira per on, en arribar, vaig trobar un espectacle sencillament captivador i un repte fotogràfic. Em va resultar molt difícil captar la bellesa del lloc (de fet crec que no ho he aconseguit) per les complicades condicions de llum. L'opció del tall tan radical per dalt és, precissament, per evitar el cel que encara complicava més l'exposició. Si més no, m'he portat un trosset d'aquell paratge meravellós. La foto va dedicada a en Jordiet que està fet tot un campió i va fer quasibé la totalitat de l'anada i la tornada caminant, cosa que s'agraeix, ja que parlem de catorze kilos...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uauu,Pepet,
ResponEliminaM'agrada molt.Per la composició al incloure aquestes pedres en primer terme i sobretot la que te el verdet.Per el raig de llum captat que es filtra pel forat i per com has resolt la complexitat de les llums,com tú apuntes.
Es un lloc que el tinc pendent.
Salutacions.
Serà un trosset del paissatge, però m'atreviria a dir que es el millor trós.
ResponEliminaVeient els EXIF, a valgut la pena l'esforç de preparar-ho tot.
Dr. Balaguer, li ha tret vostè el suc bastant be a la taronja...vull dir, al salt...hi he estat unes quatrecentesmilvegades i poques he pogut veure entrar la llum per el forat ;) i vostè va i amb la família i a la primera!!!
ResponEliminaUna petita llàstima es la poca aigua que hi ha ara, a principis de 2010 va estar potser una de les vegades en que hi he vist mes aigua, feia por acostar-se-hi i tot!!!
Ara, compositivament, l'ha clavat, el meu reconeixement i el meu respecte Dr.
Una abraçada!
Hola Pepet, jo no hi he anat tantes vegades com en Pere però mitja dotzena de vegades si. Mai he tingut la sort de trobar aquesta llum màgica a través del forat.
ResponEliminaJo crec que tot i l'hora de la captura està molt ben resolta.
Salut
Hola Esther, m'alegra que t'agrade. Quan vullgues ens hi acostem, que tampoc està tan lluny...
ResponEliminaGràcies per passar Miguel. El més difícil dels exiff va ser que el nen deixés de tirar pedres a l'aigua per poder fer fotos.
Pere, Jordi, era la primera vegada que venia a aquest lloc i em vaig trobar els rajos. Segurament aquest dia portava la flor al cul. Llàstima no haver comprat loteria...
Doncs alguns haurem d'anar pensant en comprar-nos un bon ram de flors per posar-nos-les al....;-)
ResponEliminaPreciosa Josep!