Llocs llunyans

Tots sabem que, probablement, les millors fotos que puguem fer seran preses en el nostre territori, a una distància prudencial de casa. La possibilitat de repetir els llocs i la coneixença del territori ens donen l'oportunitat de poder treballar les localitzacions, de preveure les condicions que tindrem i treure el màxim profit de cada lloc en el decurs del temps i dels intents. 

Quan fem un viatge fotogràfic a un lloc on difícilment tornarem estem molt limitats pel factor sort. No poder repetir els llocs ens aboca a confiar en la nostra fortuna a l'hora de tindre bones llums i difícilment trobarem allò que hem somniat durant tota la preparació del viatge a cada indret que visitem. Les nostres possibilitats seran, per tant, molt limitades; cosa que d'altra banda, ens porta en moltes ocassions a fer treballar el cervell i el cor quan no tenim gaire bones condicions.

Però hi ha un factor que crec que encara és més limitant, sobretot si viatgem a un lloc radicalment distint del nostre medi habitual. Tot allò que veiem, tot allò que sentim i percebem és tan diferent que arriba a saturar els nostres sentits. Trobem que TOT és fotografiable i intentem captar continuament tot el que ens envolta. Això fa que moltes vegades el resultat de les nostres imatges és un tant documental, merament descriptiu. No per això les imatges deixen de ser molt maques, però en aquestes circumstàncies resulta molt complicat ser original i podem perdre l'espontaneïtat que tenim a la vora de casa.