Vaig anar a cercar boires i vaig trobar boirines. El silenci d'una passejada per la cinglera a primera hora del matí en solitud és una d'aquelles coses de la vida que no té preu. Vaig començar disparant contrallum, quan el Sol ja escalfava els núvols de tons càlids mentre a la vall la foscor i la fredor continuaven regnant.
Quan el contrallum es va tornar impossible vaig montar el tele i va arribar el moment de buscar detalls. Llums insinuants i siluetes que ofereixen una visió màgica, digna d'una novel·la de García Marquez.
De fet, en algun moment, em va semblar veure alguna casa dels afores de Macondo. Alguna casa que era la fàbrica de boira.
Com deia Gabo: "Macondo més que un lloc és un estat d'ànim"
magníficas fotos!
ResponEliminaun abrazo
Gracias hilde. Como siempre tan amable :-)
EliminaA mi m'atrau molt més la primera amb aquest joc de colors càlids i freds.
ResponEliminaSalut.
Sí Vicent, aquesta primera imatge crec que va ser la darrera que vaig fer contrallum perquè ja era molt complicat
EliminaLa de la casa amb la ximenea fumejant és molt evocadora, m'agrada. Veig que va ser una sortida productiva, me'n alegro, Josep!
ResponEliminaBo, portava idea de fer altres coses, però hagués necessitat boira més densa... A la propera
EliminaLa primera em fa molt goig.
ResponEliminaGràcies per passar Chabi
EliminaLes dos darreres m'agraden molt més... ja veig que has descobert "Macodo"... ara et falta menjar el plat típic... ;-)
ResponEliminaSi es qüestió de menjar jo m'apunto al que siguí. A veure aquestes fotos siberianes ;-)
ResponElimina