diumenge, 13 d’octubre del 2013

Pujar l'ISO escurça el patiment del fotògraf

En un part si es detecta que el fetus te disconfort es mira d'accelerar el procés per tal de treure'l més ràpidament del que trigaria en sortir de forma natural. Moltes vegades en aquests casos els ginecòlegs ajuden a l'expulsió del fetus amb una eina digna d'una sala de tortures medieval anomenada forceps. Després els ginecòlegs quan fan els informes solen escriure: "part finalitzat amb forceps per escuçar el patiment del fetus". És una d'aquelles expresions fetes que és bastant habitual llegir en informes.
Jo tenia una companya ginecòloga molt partidiaria dels parts naturals que deia que això era una tonteria. I que el ginecòleg aplicava el forceps moltes vegades per "escurçar el patiment del ginecòleg" i acabar abans amb el tema. Vull pensar que era una exageració. Així i tot sembla que, del patiment de la mare, no s'enrecorda ningú.
I per què tota aquesta introducció tan absurda? Quina aplicació té en el món de la fotografia?
Moltes vegades fem exposicions d'1 o 2 segons. Això ho pot suportar qualsevol, no? Tic-tac i la foto ja està feta. Per exemple la següent imatge.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 47mm
f/8, 1.6s, ISO 100, degradat de 3 passos i degradat d'1 pas per al cel, trípode 

El problema ve quan ja n'hem fet unes quantes d'aquestes fotos i ens plantegem: "Vaig a montar el degradat de 10 passos". Ho fem i veiem que ens surt una exposició de més de 10 minuts. Abans jo era molt pacient i esperava el que calgués. ISO 100 i a esperar. Però en tot aquest temps , moltes vegades, perds l'ocassió de fer alguna imatge més. La qual cosa, tenint en compte com és d'efímera la bona llum, te delicte. Així que darrerament, quan monte el 10 passos, puje l'ISO sense compasió de manera que les exposicions no siguen superiors a 1 o 2 minuts. Quan ho faig recorde a la meua ex-companya i la seua frase. I pense: "pujar l'ISO escurça el patiment del fotògraf". El que no em queda tan clar és en aquest tema és quin paper té el fotògraf: el de ginecòleg, el de fetus o el de mare.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 73mm
f/8, 118s, ISO 500, degradat de 3 passos per al cel i degradat de 10 passos, trípode 

D'una agradable sessió junt a l'Esther i en Jorge

22 comentaris:

  1. En la fotografía la mare ésel sensor i l'hem de cuidar. Em quedo amb la segona, encara que sigui la que hagi patit més la mare ;-)

    ResponElimina
  2. ¡¡¡10 minutos!!! Yo con el 10 pasos no suelo pasar de 30 segundos. Alguna vez he llegado a 1m 30", pero raramente.
    En este caso la luz de la primera hace una foto más atractiva, que le da un plus , que creo que no tiene la segunda.
    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Aixó et passa per tinre una càmara que aguanta molt bé l'ISO. Prova a fer-ho amb la meva i veuràs que tens més paciéncia de la que creus :-D
    Em quedo, ben segur, amb la primera.
    Salut.

    ResponElimina
  4. :-)
    Jo he deixat de tenir manies amb la ISO. Si la càmera acepta xifres exagerades són per fer-les servir. Y més des de que vaig descobrir com eliminar tot el granet quan obres el raw amb el camera raw...

    ResponElimina
  5. Eduard, la foto és el fill, és la creació. El fotògraf és la mare, és qui l'ha parit. La càmara és el ginecòleg? No ho tinc clar. Tampoc tinc clar qui és el pere de la criatura :-)

    Alfredo, en situaciones con poca luz la expo se puede alargar mucho. Copn luz de día normalmente con 30 segundos suele ser suficiente. Gracias por comentar

    Chabi i Sussss, opine igual. Les eines que ens ofereix la càmara estan per fer-les servir. Cadascú ha de saber les limitacions del seu equip i ja està ;-)

    ResponElimina
  6. Doncs visca la mare que les va parir!
    Serás el primer home que pareix!!!....et faràs famós!!!
    ;D

    ResponElimina
  7. Esta claro, el fotógrafo es el padre: pulsa el botón (?) y a esperar...
    Tras la espera, tu criatura, digo tu foto ;-)
    En esas situaciones, no es aconsejable exposiciones tan largas, ya que como apuntas, te puedes perder otras tomas en ese periodo de tiempo tan corto que es el que precede a la salida del Sol.
    Yo también tiro de ISO.

    ResponElimina
  8. Ui, Esther! Jo ja porte unes quantes parides a la vida, t'ho puc ben assegurar.

    Bien visto lo de pulsar el boton, Jorge ;-)

    Gràcies a tots dos per la companyia :-)

    ResponElimina
  9. ¿ISO 500 un ISO alto? ¿un ISO alto para la MkII? ... jolin, pues si que sois puristas. Yo suelo tirar a 1600 con la 40D en imágenes deportivas en interiores y exponiendo bien y siendo cuidadoso en el revelado, obtengo imágenes bastante aceptables.
    Hace tiempo que leí este (http://www.guillermoluijk.com/article/iso/index.htm) artículo de Guillermo Luijk, a quien considero toda una referencia en temas de revelado y que en este caso arrojaba luz sobre el tema. Por si te interesa tiene otro dedicado al ruido de la MkII (http://www.guillermoluijk.com/article/isos5dmkii/index.htm) que a buen seguro será de tu interés.
    Saludos

    ResponElimina
  10. Juan Carlos, obviamente 500 ISO no es un ISO alto y menos para la MkII. De hecho creo no haber utilizado la palabra "alto", sino la expresión "subir el ISO". El sentido que le he querido dar a la entrada es que muchas veces nos anclamos en el 100 y más en paisaje. Como comentabamos antes las funciones de la cámara están para utilizarlas dentro de las limitaciones de nuestro equipo. Y el límite de la MkII está mucho más allá de 500. Gracias por la literatura que aportas. Creo que los leí hace tiempo, pero repasaré las consideraciones de Guillermo.
    Un saludo :)

    ResponElimina
  11. Molt bones Pepet.
    Vaig veure fa poc unes fotos de Xose Casal de aquest lloc y es fabulós.
    M´agraden molt.
    Salut.

    ResponElimina
  12. Aquest lloc és un dels "clàssics" de la Costa Brava. Segur que t'agradaria, Vicent :-)

    ResponElimina
  13. Buena enterada Pepet, hasta me he reido un rato con el rollo medico, cosa de agradecer a golpe de lunes...
    Me gusta mucho esa larga expo, preciosa esa luz que baña esa roca con tanto carácter.
    a mi me pasa lo mismo que comentas, y tirar de iso es muy buen aopcion, aunque yo estoy mirando de comprar un 6 pasos, ahora que los nuevos hitech paracen que si que dan la talla

    ResponElimina
  14. Deu ni do, al fina sortiran poetes i escriptors d'aquest nostres blocs... 8^)
    Jo soc més tradicional, iso 50 o 100 en aquestes situacions...serà que m'agrada esperar??
    ;-)

    ResponElimina
  15. Jo també tiro d'Isos per intentar no superar els dos minuts, alguna vegada que he pujat a tres minuts, ha sigut una eternitat.
    M'agrada aquesta segona. Aquest hivern el 10 pasos meu treurà fum!!
    Salut!

    ResponElimina
  16. Gracias Xose, tu visión de las piedras de "frares" con el neutro está muy guapa :-)

    Professor Soler, ja m'ensumava que vosté era de la vella escola :-P

    Vinga, Jordi, a veure aquests resultats

    ResponElimina
  17. So many beautiful photos on your blog! Greetings! :)

    ResponElimina
  18. Hi, StreetLounge, thank you very much for your comment :-)

    ResponElimina
  19. Collons Pepet, ja m'alegre de no ser dona i almenys ser mig fotògraf, i així fer amb l'ISO el que m'abellisca, de les fotos em quede amb el cel de la primera i l'aigua de la segona jajaja
    Un abraç

    ResponElimina
  20. És lo primer que vaig pensar quan vaig vore un part: "Quina sort que no sóc dona", ja, ja...

    ResponElimina
  21. Em vas a perdonar, però estic completament d'acord amb la teva companya, hi ha massa ocasions en què s'intenta exercir un control excessiu sobre el part per interès del propi metge, però bé no és el tema d'aquest post.

    Els colors de la primera són una delícia, encara que clar, no té la mateixa atmosfera que la segona.

    No li veig problema a pujar l'ISO, com ja han comentat, si la càmera permet un resultat de qualitat, però tampoc de vegades és igual una exposició de 30 segons que de deu minuts, tot depèn del resultat que es busqui, si allargar l'exposició suposa, com apuntes, perdre fotografies, doncs sí que cal plantejar-se l'ajuda de l'ISO.

    Salutacions

    ResponElimina
  22. Gràcies, Alba. Veig que coincidim en pràcticament tot :-)

    ResponElimina