Açò de la fotografia sempre ha estat com una doble vida, com una doble personalitat. Aquest cap de setmana he acudit amb els meus a un esdeveniment multi-familiar. Dissabte em vaig llevar a les 4:30, vaig conduir vora una hora. Vaig arribar a l'indret seleccionat que va resultar molt més bonic del que esperava. L'aigua rajava rabiosa pel riu empesa pel desglaç de les últimes neus encara resistents. Soledat, molta soledat. Vaig gaudir amb calma, buscant enquadraments, provant diferents exposicions... Vaig agafar el cotxe i vaig conduir de nou una hora. Vaig arribar una mica abans de les 9:00. Tot just la resta del grup començava a sortir de les habitacions per anar a esmorzar. Jo em vaig incorporar a la dinàmica. Ningú es va assabentar que ja feia més de 5 hores que jo voltava pel mòn. Havia deixat de ser el Pepet fotògraf per passar a ser el Pepet pare de família.
Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/8, 0,3s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable
Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/8, 1/8s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm
f/8, 1/6s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable
Bentornat Pepet fotògraf.
ResponEliminaI si es el ritme que et toca per ara...fer escapadetes així.
Felicitats per gaudir de la fotografia, dels indrets i de la soletat.
Una abraçada.
Un dia redó, que més es pot demanar que disfrutar en un mateix dia de la teva afició i de la familia.
ResponEliminaSalut!!
Bien cierto esto de la doble vida,yo siempre suelo llegar a casa justo a tiempo de preparar el desayuno a mi mujer y mis hijos :-) .
ResponEliminaPrecioso lugar, me gusta muchi la segunda
Un saludo
Gràcies per passar Esther.
ResponEliminaBernat, tens raó. Sóc un privilegiat.
Gracias por pasar, Xose. Y sigue cuidando de ellos así de bien ;-)
Un lloc preciós i ben presentat. Què serà que la teva història de doble vida em sona?. jeje. Salutacions.
ResponEliminaDr....jeckyll i Mr. Hide, deu ni do quina activitat, contrasta totalment amb la meva en aquestes darreres setmanes, li tindré que posar remei...
ResponEliminaUn lloc ben maco i desconegut.
Fins aviat!
Sí, Vicent, és una doble vida agradable i, de vegades, difícil de compaginar.
ResponEliminaVinga, Pere, segur que li posem un bon remei ;-)
Com em sona el que comptes, a pesar que porto una llarga temporada sense sortir. És el que hi ha ara.
EliminaUna bonica escapada.
Salutacions
Cada moment de la vida té les seves circumstàncies, i lo bo és fer el que fas, trobar espai per gaudir-les totes! :-)
ResponEliminaUn efecte seda molt ben aconseguit!
Gràcies per passar, Alba, hauràs de posar solució al tema de fer alguna sortida ;-)
ResponEliminaGràcies per la visita, Montse, un petó