Aquest cap de setmana he tornat a Eivissa. És increïble com, un lloc tan petit, pot oferir tantes possibilitats fotogràfiques. Infinites. En aquesta ocassió he tingut oportunitat de fer dues sortides.
La primera va ser a un lloc que ja tenia vist des de feia molt de temps, però mai havia trobat la situació ideal de llum per anar-hi. El cel estava carregat d'uns voluminosos núvols, el Sol es pondría per l'esquerra de la imatge i podia tenyir-los de forma espectacular i, a més a més, el lloc era arrecerat del fort vent de llebeig que bufava.Així que vaig carregar amb l'equip i me'n vaig anar. Però no va passar el que havia de passar i el cel es va transformar en un color plom profund. Una petita finestra de llum per ponent hagués creat un cel espectacular, però no hi va ser així... Així que vaig recòrrer al vell recurs de fer una llarga expo que és el que solc fer en aquestes circumstàncies de llum poc aprofitable, com ara aquí o aquí.
Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm
f/4, 120s, ISO 400, big stopper, degradat invers de 3 passos aplicat en moviment, trípode
La segona sessió va ser una sortida de Sol. El lloc conegut, ja que és una de les platges que solem freqüentar a l'estiu i ja us l'havia mostrat en una altra ocassió. Aquesta vegada, per contra, els colors van acudir a la seua cita. És un plaer tornar a assaborir la solitud d'una matinada en un lloc tan preciós.
Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm
f/16, 0,3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable
Les estades a l'illa solen ser dies de desconnexió i despreocupacions. Tot el temps, que quan sóc a casa no tinc, apareix de cop en estar allà. Això permet fer una d'aquelles coses que en Catalunya mai trobe temps per poder fer. Anar a la recerca de noves localitzacions. Una de les gran assignatures pendents de l'illa són "Els Amunts", tota la escarpada costa nord. Així que, "carregat" amb la compacta i la família emprenem la marxa. Després d'una agradable passejada de mitja horeta vaig trobar un lloc encisador, exactament orientat a Nord. No veieu una circumpolar en aquest lloc guarnida per aquests penya-segats?
M'alegra que hagis trobat dies de pau i solitud, ara et toca una sessió de "Montseny"
ResponElimina:P
L'investigació d'indrets nous és una signatura que molts tenim pendent de fer.
ResponEliminaBona feina de recerca, a veure si veiem aviat aquesta circumpolar!
Pere, no sé si aniré al Montseny, però si hi vaig serà a intentar fer alguna cosa original, crec que tinc alguna idea...
ResponEliminaJordi, el problema de la "recerca" és que es necessita temps, que, actualment, és un bé escàs en les nostres vides.
Eivissa té uns raconets preciosos. Ets un privilegiat per tenir a mà aquests llocs. Entre Catalunya, Eivissa i València tens una bona gamma per triar.
ResponEliminaSalut.
Sóc un privilegiat, encara que anar sovint a Eivissa suposa un renyó i part de l'altre...
ResponEliminaGràcies per passar, Vicent
La tenim pendent i ja ens podem espavilar d'anar al Montseny.
ResponEliminaM'agrada la de b/n i aquesta l'ultima ja m'he l'estic imaginat!
Un bon recurs el b i n, t´ha quedat molt maca, ara el repte es trovar una matinada amb els colors que busques.
ResponEliminaQue be que senten les escapades per carregar le piles
Salut!!