De manera puntual faré una escapada del paisatge per mostrar un esdeveniment que feia anys que no gaudia i que he pogut assaborir aquests passats dies: la setmana santa del meu poble.
Una celebració impregnada per la llum de la Mediterrània i, que a diferència de la major part d'aquestes celebracions, té el color com a protagonista. L'exuberància valenciana i la música com a elements distintius. Si, a més a més, podem contemplar aquest esdeveniment submergit en l'encant de l'arquitectura popular del barri, tenim la barreja perfecta.
Un servidor no és home de fe, però sap valorar el contingut plàstic i cultural d'aquesta celebració. Així que li pese a qui li pese: Salvarem el Cabanyal!
Ei,Pepet.
ResponEliminaLa segona m'agrada i l'última..."casi hay 300" !!! :-))
Una abraçada!!
Hola esther, gràcies per passar. Són fotos molt tòpiques, però es que "no es lo mio"...
ResponEliminaCaram Dr.!!!
ResponEliminaQuin gir!!!
Em quedo amb la segona, per no ser menys que l'Esther :P
Salut!!
I jo que tampoc sóc dona de massa fe i que aquest "espectacles" M'agraden!!!!! :-)
ResponEliminajo com ells dos...la segona!
Bo, ja som quatre que ens agrada la segona, je, je...
ResponElimina