dilluns, 18 d’abril del 2011

El miracle

Anant a treballar, cada dia, passava per aquell lloc. Conduïa amb la justa capacitat de reacció que dona un glop de cafeïna i l'estrés matiner d'arribar a l'hora a la feina. Normalment mai passava res i molts dies varen anar omplint, anònims, el cistell del temps que se'ns ha donat per fer encara no sé ben bé quina cosa. Però, algunes vegades, es produïa el miracle. Això sí que m'acabava de despertar. Recorde haver aturat el cotxe en aquella corba molts matins. Recorde haver baixat i contemplar embadalit aquell miracle. Recorde permetre'm el luxe d'arribar al treball uns minuts tard. I recorde haver pensat que el temps que se'ns ha donat, potser, només té sentit si saps apreciar meravelles com aquella.
L'altre dia, després de molt de temps, vaig tornar a aquell lloc. I es va tornar a produir el miracle. Vaig gaudir de l'espectacle, dels meus pensaments i d'una bona companyia, aquelles coses que donen sentit a la vida.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm
f/16, 1/4s, ISO 100, degradat invers de 3 + degradat neutre de 2 passos, trípode, cable.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

9 comentaris:

  1. Unknown18 d’abril del 2011, a les 5:25

    Amb imatges com aquesta un va molt més content a treballar.

    Molt maca.

    ResponElimina
  2. Pere Soler18 d’abril del 2011, a les 9:23

    Bones Dr!
    Un instant evocador, molt maco, m'agrada la composició, clàssica, però resultona i el cel rogent!!
    Salut!!!

    I aquest vermell... no li suggereix res... :p

    ResponElimina
  3. Josep Balaguer (Pepet)18 d’abril del 2011, a les 13:04

    Miguel, gràcies per la visita.

    Pere, ja se que és una imatge mol sencilleta, però m'agrada, apart de la càrrega emocional que per mi te aquell lloc. Salut!

    ResponElimina
  4. Esther Bahi f o t o g r a f i a18 d’abril del 2011, a les 22:15

    Ho sabia. Sabia que ens sorprendries!!!
    I això jo m’ho vaig perdre per que estava, mirant per cap a una altre banda!!
    No, es pot estar per tot!!
    Bonics colors, gràcies per l’estona i per compartir el teu lloc, amb mi.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Josep Balaguer (Pepet)19 d’abril del 2011, a les 0:51

    Els karatekas culpables de no poder fer una composició més atractiva, amb pedres i demés...
    Una abraçada ;-)

    ResponElimina
  6. Esther Bahi f o t o g r a f i a19 d’abril del 2011, a les 13:27

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Esther Bahi f o t o g r a f i a19 d’abril del 2011, a les 13:33

    Quina excusa, mes bona per tornar-hi!!!;-)
    Es veritat, l’altre zona també tenia,el seu atractiu,una llàstima,d'ocupes.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Miguel Iglesias5 d’agost del 2011, a les 19:32

    Gracias tus instantes son realmente maravillosos.

    ResponElimina
  9. Josep Balaguer (Pepet)5 d’agost del 2011, a les 23:17

    Gracias por pasar y dedicar un momento a estas imágenes, Miguel.
    Bienvenido

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)