Dissabte vaig gaudir d'aquesta sensació que, darrerament, havia perdut. Arribar al lloc quan encara alguns estels ornamenten el firmament. Caminar i ensumar l'olor de salitre. Deixar-se esquitxar la cara per les gotes en suspensió que la mar de fons ens regala. Oblidar-se de retallades i altres missèries de la vida quotidiana. Impregnar-se del lloc, a poc a poc, escoltant el cant repetitiu de les onades. Pujar un turonet i contemplar tot això...
Lentament una suau llum daurada comença a banyar l'entorn. Ha arribat el moment de treure la càmera i plantar el trípode.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/8, 0,4s, ISO 800, degradat invers de 3 passos, trípode i cable
Deixar que les composicions vagen apareixent de manera espontània. Ja coneixem el lloc després d'una bona estona allà i l'instint ens portarà als llocs on ens hem de posar. Cada onada té un encant diferent, un dibuix sobre la sorra distint.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable
Saber-se espectador d'un espectacle irrepetible. D'una funció que mai més serà exactament igual. I comprendre que és impossible captar tota aquella bellesa en una trista imatge congelada. Només arranquem trocets minusculs d'un moment màgic. És la nostra virtud i la nostra missèria.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm
f/16, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable
Aprofitar la dolça calidesa dels primers rajos del Sol daurant les roques, besant la sorra. Estimar el lloc, estimar l'instant i estimar les imatges que hem robat al nou día.
Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm
f/16, 0,4s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable
I, quan comprenem que el nostre moment fotogràfic ha acabat, seure una estoneta i tornar a contemplar, a ensumar, a escoltar... Totes les imatges d'avui, totes les imatges de les més de cent entrades anteriors d'aquest bloc, per mi, no tenen cap valor sense haver viscut totes aquestes sensacions.
ES AIXÒ!!!
ResponEliminaNo et dic res més!! es això!!
I no cal que et digui que boniques imatges,elles mateixes ja porten aquesta esencia que hi vas viure,elles mateixes, estan impregnades de...això!
Felicitats!!!
M'alegra veure que ha recuperat l'esencia, el treball que avui ens mostra així en ho fa veure, m'agraden aquests tons entre càlids i roses.
ResponEliminaPer cert, avui he fet el mateix, però en una fageda...quan he acabat m'he estat una bona estona escoltant el cant del ocells ;)
Salut!
Senzillament Genials!!!! Felicitats!!
ResponEliminaEsther, sé que tú estàs en aquesta mateixa filosofia, sabía que ho captaries molt bé.
ResponEliminaUn petó.
Pere, portava una temporada de resultats insatisfactoris. Reprendre l'essència (com tú dius) ajuda a sortir d'un estancament.
Joan Ramon, gràcies pel comentari. Salutacions!
Unes imatges excepcional. Transmeten moltes emocions i molts sentiments
ResponEliminaSalutacions.
Gràcies per passar, Vicent
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules, i també per l'enllaç.
ResponEliminaFaig el mateix, i si vols comentar al meu bloc, pots fer-lo en català sense problemes (més en tinc jo, de problemes, per a escriure bé he he).
Comparto tus palabras totalmente. Pero cuesta tanto serenarse cuando estas metido en faena! Y te das cuenta cuando llegas a casa y ves que el resultado no es del todo satisfactorio: las prisas, las dichosas prisas.
ResponEliminaSupongo que es como cuando te has pasado todo el día sin comer y de pronto te encuentras delante de un bufet libre.
En mi próxima excursión fotográfica prometo aplicar esta regla.