Hi ha vegades que sorgeixen fotos quan no te les esperes i on no te les esperes. Vas a un lloc amb una llum fatal i a una hora intempestiva fotogràficament i pots trobar imatges ben boniques. Aquesta la vaig trobar ahir al migdia i amb una visiblitat horrorosa. Per sort portava l'equip. A mi m'agrada...
Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 105 mm
f/8, 10s, ISO 100, degradat neutre de 10 passos, trípode
Pepet, exquisita toma, que no le haría ascos a un buen B&N.
ResponEliminaUn saludo
Doncs tens tota la raó.
ResponEliminaUna imatge simple però bonica. Molt ben vista.
Salut!!
el molt bona!!
ResponEliminasaluts!!
A mi m´agrada moltíssim.
ResponEliminaAlfredo. Lo primero que pense fue pasarla a B/N. Pero la mayoría de tomas de este tipo se pasan a B/N, todo rel mundo lo hace. Pensé que dejarla así le daba un toque distinto, no se...
ResponEliminaJordi, Patricia i Raticulina, gràcies per passar i deixar el comentari :-)
Molt bonica, allò fonamental és saber descobrir el detall fins i tot en les ocasions més descoratjadores.
ResponEliminaA mi no me disgusta en color, la veritat és que tens raó en tu plantejament, potser és la costum de llevar qualsevol detall que puga distreure de la simplicitat que transmiteixen sempre aquest tipus de imatges, i es acostumem a veure'ls aixi.
Saluts
Hola Pepet.
ResponEliminaJo també t'anava a dir el de passar-la a B & N, però ja has contestat sobre això. Bon ull. Bon enquadrament.
Salutacions.
Bona troballa...es curiós on podem trobar fotos diferents...només cal vista com la seva Dr.
ResponEliminaEl títol...que ni pintat!
Salut!
Alba, en realitat jo no buscava res, però ho vaig trobar. Digam-ne que va ser un colp de sort.
ResponEliminaVicent, vinga, la passaré a B/N :-)
Pere, recorde una quedada fa molt temps. Tots dos havíem guardat la càmara feia estona perquè ja havia passat l'hora bona. I recorde que varem vore una imatge, vàrem treure la càmara i ens vàrem posar a fotar com a bojos. T'en recordes? Mira-la, també està feta al migdia, trobada...
http://imatgesiinstants.blogspot.com/2010/03/com-una-aiguamarina.html
Com si fos ahir ;) (a pesar de l'Alzheimer...)
ResponElimina:))
Un bon dia que a mes, ens vàrem coneixer...
Bonica i senzilla imatge. La senzillesa també es bella.
ResponEliminaAh...has de descobrir la muntanya...et sorprendria,t’he respòs al bloc d’en Pere.
Una abraçada!
Sí Esther, es un deure pendent...
ResponEliminaGràcies per passar