Ja fa uns dies que vaig tornar del viatge a les Illes Feroe. Segona vegada que visite aquestes meravelloses illes perdudes, ara en una estació diferent. I segona vegada que torne encantat de la vida.
Tot i coincidir pràcticament amb el solstici d'estiu, el clima feroés no dona treva. Les boires han sigut les reines, la pluja ha aparegut cada dia i, amb prou feines, la temperatura pujava dels 12 graus. És allò que podríem dir: Feroe en estat pur.
En aquesta època les illes llueixen vestides de verd. Els ocres de l'hivern canvien i muten a un verd omnipresent. I amb els verds arriba la vida, que serà objecte de futures entrades.
Una cosa que he comprovat en els dos viatges és que el fotògraf mai tria ni quan ni com fotografiar Feroe, sino que és Feroe qui tria el quan i el com. I precisament aquest és un dels grans atractius d'aquest recòndit paradís. En qüestió de pocs minuts pots passar de tenir ullades de Sol que omplen tot de color i alegria, a tenir un cel cobert, que del que omple l'ambient és de dramatisme. No cal anar cercant una fotografia, perquè el més probables és que la fotografia et trobi a tu.
