La pluja és un d'aquells elements que pot complicar una sessió. No obstant és una d'aquelles coses que si no és molt intensa pot permetre treballar amb certa comoditat, més encara amb el segellat que tenen els equips actuals.
Sempre he trobat que el vent és més molest. Fa vibrar el trespeus i has de vigilar que no vingui tot a terra en un cop fort. Subjectar el trespeus fermament i llastrar-lo son eines per poder fer fotos amb certa garantia de què no sortiran trepidades.
Però hi ha una circumstància que sempre he pensat que és la pitjor de totes: la combinació de vent i pluja. I aquella tarda així va ser. Varen anar passant cortines de pluja que em van deixar xop i el vent empenyia gotes d'aigua horitzontalment contra l'equip, fent gairebé impossible mantenir els filtres eixuts i sense gotes. En aquests casos cal armar-se de paciència i d'una bona baieta.
Malgrat ser circumstàncies difícils sempre solen oferir moments de llum molt bons i aquestes experiències son d'aquelles que viure-les et fan sentir viu.
Hola Pepet!
ResponEliminaAra feia temps que no creuavem unes paraules en el teu blog. Haig de dir que són dos enquadraments molt idílics però el que més m'agrda per la força que té és el segon, el vertical, ja que la massa de terra et dirigeix la mirada, amb aquesta forma corba, cap als illots i també cap a la zona a on hi havia la obertura de nuvols i aquella gota d'or, el Sol.
Molt bon ull per la imatge i preciosa aquesta llum càlida lateral.
Salutacions!
Hola Dani!!!
EliminaUn plaer llegir-te.
Moltes gràcies per l'aortació i la teva opinió.
Una forta abraçada :-)