A corre-cuita

Una d'aquelles fotos que es fan a corre-cuita, quan ja has donat la sessió per finalitzada i, de repent, la llum et fa treure a tota velocitat els estris de la motxil·la i improvisar un enquadrament en dècimes de segon.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 90mm

f/11, 1/8s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode

Sense boira i amb boira

La idea inicial era sortir a fer nocturnes. Però la previsió meteorològica no era gens favorable. Així que en un canvi de plans vàrem acabar en el sempre socorregut Montseny. En arribar a la localització no vàrem trobar la boira que esperàvem. De totes maneres el bosc lluïa esplendorós amb el verd elèctric de les fulles noves vestint els faigs.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/8, 0.5s, ISO 400, polaritzador, trípode. 

Al cap d'una estona la desitjada boira va apareixer i ja el bosc va acabar envoltat d'aquella aura de misteri tan evocadora. Silenci tan sols trencat pel cant del riu i d'algun obturador.
Amb la companyia de l'Esther Bahí.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 32mm

f/8, 1s, ISO 800, polaritzador, degradat de 2 passos i trípode. 

From London

Ja fa temps que tinc molt clar que els viatges familiars són per a gaudir-los amb els meus i no per fer fotos. Són dos elements que no fan bona combinació i, personalment per mi, la família és molt més important que la fotografia. Així i tot en els viatges familiars sempre he carregat amb l'equip i he anat tirant fotos d'aquelles de circumstància. Això m'ha fet recòrrer moltes ciutats europees i algunes americanes amb 5-6 Kg de pes a l'espatlla durant jornades maratonianes, amb el conseqüent patiment dels meus discs intervertebrals. 

Però després d'un temps rumiant-ho m'he decidit a comprar una compacta "bona". D'aquelles que pots fer servir en manual i disparar en RAW. La triada ha estat la Canon Powershot G16. I quina millor ocassió per provar-la a fons que les vacances de Setmana Santa amb un viatge a Londres. Així que les fotos d'avui se'n surten una mica d ela temàtica habitual del bloc.

De tots és sabut que les compactes poden fer fotos comparables a una reflex en situacions de "bona llum". Però és que aquesta maquineta m'ha sorprés per la seva resposta en situacions més arriscades de llum com ara en contrallums forts. Sembla mentida com han millorat aquests petits sensors i el rang dinàmic que poden arribar a treure en aquestes condicions.

En situacions de poca llum també m'ha sorprés la dignitat amb la què salva el repte i la contenció del soroll. Encara recorde les nocturnes de la meva anterior compacta que pareixien una paella de cigrons.

Ja fa un dos anys que em vaig vendre l'objectiu macro. Potser li tornaré a agafar el gustet "gràcies" a la meva nova amiga.

Puc dir que el viatge ha estat perfecte i que, a més a més, he gaudit fent fotos. He gaudit fent fotos com al principi "clic", "clic", "clic". Sense preocuparme de filtres ni del trípode i sense descollar-me caminant per Londres. I és que, voleu que vos diga un secret...? Totes les fotos que he pujat estan tirades en "Automàtic" i en JPEG i estàn tal cual la càmara les ha captat.
Poder ha arribat el moment de vendre la reflex.

Surt la Lluna

Surt la lluna per sobre de l'Illot de Tagomago. Sempre m'han agradat molt aquest taronges que genera la lluna quan trenca per sobre de l'horitzó. Els núvols adquireixen un color i un volum ben xulo. Comence a dubtar si m'agraden més les sortides de Lluna o les sortide s de Sol.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/2.5, 25s, ISO 4000, trípode

Com un bon amic

 Hi ha llocs que existeixen, que saps que sempre estan allà. Com els bons amics. Pot passar molt de temps sense saber d'ells, però saps que si els necessites només cal xiular. A aquest lloc feia més d'un any que no venia. Ara he tornat dues vegades en menys de 24 hores. I allà estava, esperant-me, com un bon amic.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 0,5s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/2.8, 25s, ISO 2000, trípode

El vigilant de la nit

Ja feia molt de temps que volia venir fins aquest lloc de nit. Malgrat haver estat moltes vegades de dia, la darrera vegada que vaig intentar vindre a les fosques em vaig perdre en la teranyina de carreranys i no vaig poder arribar. Ara, després d'una nova exploració diurna i amb l'orientació clara, he tingut l'oportunitat. Negra nit, gens ni mica de lluna i un vent bastant fort que va complicar la sessió. Les llargues exposicions amb traces d'estels que portava pensades queden pendent d'un altre dia sense vent.

Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/2.8, 20s, ISO 6400, trípode

 Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II

f/2.8, 25s, ISO 6400, trípode

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode

Silenci i boires

Avui vos deixaré 3 imatges d'una bona sessió de boires que vaig gaudir ja fa unes setmanes. Una d'aquelles sessions solitàries on el silenci ho impregna tot. Amb les primeres llums els ocells van començar la seva activitat. Recorde com em va impresionar escoltar el batre de les seues ales quan passaven volant a escassos metres de mi. Tal era el silenci. Silenci i boires.

 Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 165mm

f/11, 4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode. Retallada en format 16:9

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 70mm

f/11, 1,3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 121mm

f/11, 1/25s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos per al cel, trípode

La faula dels peus mullats

Una cosa habitual en mi quan vaig a la costa a fer fotos és acabar amb els peus xops. Ja feia temps que em volia comprar unes botes altes, però, per una cosa o una altra, havia anat passant el temps i no ho havia fet mai. Un dia vaig decidir que ja n'hi havia prou, que s'havia acabat. Així que vaig anar a una coneguda cadena  francesa de roba esportiva i vaig comprar un parell de botes. Content com un nen amb sabates noves (mai millor dit) vaig decidir que calia estrenar-les. Per una ocassió tan especial calia visitar alguna localització amb solera, així que després d'una bona matinada vaig enfilar cap a Cala d'Hort. 

Vaig arribar, encara a les fosques i vaig aparcar. Vaig agafar les botes i em vaig posar la primera bota en un peu. Ui, no! que aquesta és la de l'altre peu. Me la vaig posar. Vaig agafar la segona bota i....... Era del mateix peu que la que ja tenia posada! Me'n vaig emportar de la botiga dues botes del mateix peu. Si més no eren del mateix número. Així que vaig estar fent fotos de nou... amb els peus mullats.

Conclusió: Si mai compreu unes sabates o botes en aquesta coneguda botiga francesa de roba esportiva i no venen lligades entre elles, comproveu de quin peu són :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 36mm

f/11, 0,6s, ISO 200, degradat neutre de 3 passos, trípode

Més encara

Tercera incursió sobre Montserrat en menys d'un mes. Aquest matí no va haver ni les boires esperades ni uns núvols espectaculars. Els resultats continuen sense ser del tot satisfactoris. Tot i no tenir les condicions més favorables del món, comence a pensar que part de la insatisfacció amb els resultats rau en una falta clara de saber quins són els resultats buscats. Potser cal una mica de reflexió abans de tornar-hi.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 a 81mm

f/8, 3,2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat  neutre d'1 pas per al cel, trípode

Fotografiar envoltat de gent

Hi ha uns quants llocs a Eivissa "emblemàtics" per anar a vore la posta de Sol. Un d'ells són les platges de Comte, un lloc realment bonic i amb un potencial fotogràfic molt gran, ja que tenim com a decoració tots els Illots de Ponent al fons. 

Crec que mai he fet una posta de Sol en aquest lloc tot sol, sempre hi ha gent. La foto d'avui és d'un divendres qualsevol d'un mes de novembre qualsevol, temporada baixa a més no poder. Així i tot hi havia gent. Fer fotos amb gent al voltant pot resultar molt incòmode. Aquest dia recorde una parelleta darrere meu i un grup de xiques una mica més enllà. En aquesta ocassió ningú es va posar enmig (cosa que altres vegades si que m'ha passat), però les xiques anaven amb un gos que va passar corrent un parell de vegades entre les pates del trípode. Els hi vaig haver de demanar, diplomàticament, que subjectessen el gos, perquè si la càmara queia podia ser un problema... Ho van fer, però així i tot, estar envoltat de gent en aquestes circumstàncies em resulta incòmode: sents les converses, els comentaris que fan de tú, no em puc concentrar.

La posta de Sol va haver un moment que prometia ben poc, recorde haver sentit comentaris de la gent de darrere: "Vaya mierda". El Sol es va ocultar darrere d'uns núvols i tot va quedar gris. Però sobtadament, quan el Sol ja era sota l'horitzó, es va pintar una línea vermella increïble i tot va guanyar vida: clic, clic... Per un instant vaig notar que no sentia ningú. Vaig girar el cap i estava tot sol, tots havien marxat.

Vaig recordar les paraules que una vegada em va dir un amic amb el que sortia a fer fotos per Eivissa: "No te preocupes, cuando llega lo mejor todos se han ido y solo quedamos los fotógrafos".

Carpe diem.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 33mm

f/8, 1,3s, ISO 400, degradat invers de 3 passos per al cel, trípode