Surt la lluna per sobre de l'Illot de Tagomago. Sempre m'han agradat molt aquest taronges que genera la lluna quan trenca per sobre de l'horitzó. Els núvols adquireixen un color i un volum ben xulo. Comence a dubtar si m'agraden més les sortides de Lluna o les sortide s de Sol.
Canon 5D MkII amb el Canon 24mm f/1.4 II
f/2.5, 25s, ISO 4000, trípode
Vaya preciosidad Pepet, coger una buena composición saliendo la Luna con un cielo estrellado es sinónimo de fotos impresionantes, como ésta. Un abrazo
ResponEliminaGenial! És preciosa! Una gran foto Peret!!!
ResponEliminaGenial! És preciosa! Una gran foto Peret!!!
ResponEliminaGracias, Jose, todo un halago viniendo de tu parte.
ResponEliminaJoan, també m'alegra que t'agrade!
Coincideixo plenament amb tu amb el tema de la preferència de la lluna eixint, el cel estelay li dona un toc màgic.
ResponEliminaUn cel molt potent.
ResponEliminaIa eixida de la lluna tot un espectacle.
Salut.
Gràcies, Eduard i Vicent, moltes gràcies
ResponEliminaBon toc de calidesa a la nit.
ResponEliminaHome a mi em costaria canviar els colors de la matinada per els de lluna. El que tenen de bo és què no cal matinar!
Tu que pots triar. Aquí entre les montanyes és molt difícil veure una bona posta sortida o posta de sol, per no parlar de les de la lluna. Molt xula, noi. Salut.
ResponEliminaAquest dubte el tinc resolt des de fa temps... :P
ResponEliminaM'hagués agradat la Lluna una mica més gran ;)
Gràcies de nou, amics
ResponEliminaFina de collons! un cel i compocició de llibre.
ResponEliminaSalut
La fotografia nocturna es màgica, es adictiva.
ResponEliminaA mi el que em costa més es posar-mi, un cop hi sóc gaudeixo molt.