Emmirallant

Un lloc del qual no esperava gran cosa, però que m'ha sorprés agradablement. He arribat a l'hora blava. He preparat l'equip i m'he posat a la feina.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 15s, ISO 100, polaritzador, trípode i cable

A poc a poc la llum s'ha anat tornat d'un daurat preciós. Esperava més núvols, però així i tot, ha hagut uns segons en els què el cel s'ha pintat de color.



 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm

f/8, 2s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 2 passos, trípode i cable

Al cap d'una estona els rajos del Sol han començat a acaronar la part més alta del talús.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,5s, ISO 100, polaritzador, degradat neutre de 2 passos, trípode i cable

Quan el cel ha perdut el poc interés que tenía ha arribat el moment d'emmirallar el paisatge i aquelles formes tan peculiars.

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 176mm

f/8, 0,8s, ISO 100, polaritzador i trípode

 

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 97mm

f/16, 0,8s, ISO 100, polaritzador i trípode

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 155mm

f/8, 1/125s, ISO 100, polaritzador, a pols

Postals des de França

Visitar llocs, normalment massificats, en solitari és un plaer i un luxe. Això ens va passar fa unes setmanes a Carcassonne. Un dijous qualsevol, després d'un pont festiu, en un mes de temporada baixa i en uns dies de "mal temps". Tots els ingredients necessaris per poder caminar tranquilament pels seus carrers i gaudir de cada raconada. Anar amb la càmera en la mà i disparar sobre la marxa, sense grans pretensions i, el que és més important, sense gent pel mig. Seure a dinar tranquilament i tornar a passejar...



 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 28mm

f/10, 1/50, ISO 100, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm

f/8, 1/100, ISO 200, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 24mm

f/8, 1/200, ISO 200, polaritzador

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 32mm

f/8, 1/160, ISO 200, polaritzador

Res millor per acabar el día que una darrera passejada pel preciós poblet de Lagrasse. Carrers humits, olor de llenya cremada i caminar escoltant el so dels teus passos. Tot un luxe.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/8, 1/50, ISO 200, polaritzador

La platja mutant

Una d'aquelles platjes que tenen una capacitat increïble per canviar. Quan vaig arribar, encara de nit, havia unes onades grandíssimes, que feien un sorolll esgarrifós. L'aigua anava i tornava sobre la platja, fent-la desapareixer per complet en algun cop de mar més fort. Vaig pensar que no podría entrar. Però, miraculosament, al cap d'una estrona, es va començar a calmar una mica la situació i vaig poder entrar a prendre alguna imatge. Després de la tempesta va arribar la calma (i el color)

5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/16, 0,8s, ISO 100, degradat invers de 3 pssos, trípode i cable.

La vaga del tapaculos

Avui farem una entrada diferent. Dedicaré una foto. Una foto d'aquelles fetes durant les primeres setmanes de tindre la primera reflex, quan tens tot un món per recorrer. Una "foto-pifia" d'aquelles que ara mires i t'avergonyeixes i que mai mostraries a ningú. Però avui, malgrat el trangol, val la pena mostrar-la i dedicar-la.
Va ser fa uns anys, varen venir uns amics de València i vàrem anar al Montseny. Tot passejant per la fageda vàrem vore un arbust amb uns fruits. Ella, molt de la Serranía, em va dir: "D'això també hi ha al meu poble i li diuen "tapaculos". Després em va explicar que aquest nom és per les propietats que té aquesta planta per curar la diarrea. Com podeu comprovar un nom molt ilustratiu sobre les propietats terapèutiques de la planta. Em va demanar que li fes una foto i la "foto-pifia" és aquesta:

Avui no hi han exiff que estic de vaga

I ara venen les dedicatòries. Dedicatòries crítiques (de crisi). Dedicatòries per tots aquells que estan esfonsant i desmantelant la sanitat pública.

Vull dedicar un tapaculos per als polítics. Per als passats, per als presents i possiblement i malaurada per als futurs. Independentment del seu color o signe. Per fer servir la sanitat com una eina per treure rèdit electoral. Per malbaratar recursos i diners. Per no actuar amb criteris estrictament d'eficiència sanitària, gestionant amb interessos partidistes i no d'interés general els recursos. On són els brillants gestors que han malbaratat diners les darreres dècades en sanitat? No tenen cap responsabilitat? Estaríem en la mateixa situació si haguessin estalviat diners quan hi havien? Un tapaculos per desprestigiar la professió amb els sous més baixos d'Europa i de l'estat i, a sobre, rebaixar-los entorn a un 10%. Per fer contractes porqueria mileuristes per professionals que han hagut d'accedir a la universitat amb notes excel·lents i han dedicat 10 anys de la seua vida a formar-se. Per actuar amb criteris economicistes en un tema en que hi ha moltes coses que no es poden comptar o valorar de forma objectiva, on no tot és ni blanc ni negre. Per no deixar als professionals llibertat per organitzar el seu treball. En realitat, molts tapaculos per als polítics.

Un altre "tapaculos" per als "abusuaris". Algú ho ha de dir, no és políticament correcte, però algú ho ha de dir. Per la gent que abusa del sistema. Per la gent que accedeix quan vol, com vol i per què vol. Perquè el nen va a futbol o perquè la nena té música i no li ve bé una altra hora. Per la gent que considera que venir sense cita per qualsevol motiu és venir "d'urgència" i això li dona dret a tot. Per la gent que colapsa els serveis impedint que puga accedir algun altre que, realment, ho pot necessitar. Perquè aquestos també són responsables de la situació actual de la sanitat i de les retallades, ja que els polítics no li han volgut posar fre a aquesta situació. Un "tapaculos".

Un "tapaculos" per als sindicats sanitaris. Per tots ells, els de "classe" i els "corporatius". Per no saber defensar el sistema públic conjuntament ni els interessos dels seus treballadors. Per no saber arribar a un acord de mínims comú, deixant-nos als treballadors venuts a l'empresa. Un "tapaculos" per als lliberats sindicals, que quan arriba l'hora de la veritat continuen absents. Per ser uns pringats un "tapaculos" per cadascun dels sindicats. Per fer-nos anar a la vaga amb el nas tapat perquè tot el que fan fa pudor de merda. Un altre "tapaculos", hala!

Un "tapaculos" per als mals professionals. Afortunadament cada vegada menys, però que encara existeixen. Per als que no exerceixen el seu treball amb criteris científics, per als que no es reciclen i s'esforcen per estar al día. Per als que entronitzats en la seua plaça en propietat exerceixen els "drets adquirits" amb menyspreu envers els seus companys, egoistament. Per als que tenen en la sanitat pública una plataforma per a la seua privada. Per aquestos, també, un "tapaculos".

Ui! Que agust m'he quedat repartint "tapaculos"

El filtre que volava

Cap de Creus i tramontana. Una combinació d'aquelles explosiva. I allà hi era jo, fent fotos i agafant-me de les pedres per no envolar-me. Ja fa un temps que quan faig servir un filtre que no és de rosca l'aplique manualment al davant de l'objectiu. Sobretot per mandra de montar el porta-filtres i per intentar que la transició no es note tant movent-lo. Aquell día aquells núvols estaven demanant un degradat de 3 passos a crits. Així que el vaig treure, el vaig aplicar a mà i vaig disparar la foto d'avui. Vaig treure el filtre i mentres el subjectava amb la mà un cop de tramuntana va arribar fins a mi i fins al filtre. Va durar com a màxim un segon, però ho vaig veure a càmera lenta: El filtre va volar!

Va fer un vol horizontal de 3-4 metres amb una delicadessa exquisita, amb un moviment rotatori quasibé artístic, plàstic, majestuós si es vol veure així. Després va canviar de trajectòria i va començar la caiguda lliure vertical d'uns 8-10 metres, rodolant per les pedres del penya-segat, rebotant i rebotant. Tots aquestos moviments ja no em varen semblar tan artístics com els anteriors. Des de dalt semblava que havia resultat il·lés de l'esdeveniment. Però un cop recuperat presentava una bona colecció de ratlles en la seva superficie que el deixaven fora de servei. Això sí: no es va trencar.

DEP filtre Lee 0,9 degradat neutre soft. In memoriam.

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 47mm

f/8, 1/40s, ISO 100, trípode, i el filtre protagonista de la història

Ara sí que ha arribat la tardor

Una de les coses que més em va impressionar de Catalunya, quan vaig venir a viure, són els boscs. Vindre de terra de secà, d'ametllers, oliveres i pins i trobar boscos com les fagedes és, realment, una experiència trencadora. Un bosc que mai és igual, que amb cada estació té el seu encant. La primera vegada que vaig pujar a Santa Fe era febrer i la nuesa impenitent dels arbres em va colpir.
Avui de forma quasibé improvisada ("Pensat i fet" que diuen a la meua terra) he anat a buscar la tardor aquesta que sembla que no arriba mai enguany.
Una passejada pel baix Montseny per un indret que feia temps que no visitava ha estat encisadora. Però els arbres encara no estaven vestits de color.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 23mm

f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, trípode i cable

Així que he decidit guanyar alçada i allà sí que he trobat tota l'esplendor tardorenca que buscava. No he vist ningú en tot el dia. Quan he arribat a dalt eren les 14:00h. Ha arribat un moment que he vist que quedava ben poca llum. He mirat el rellotge i eren les 17:30. Crec que han estat les 3 hores i mitja més curtes de la meua vida.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm

f/8, 0,8s, ISO 200, polaritzador, degradat neutre de 3 pasos aplicat en moviment, trípode i cable

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 34mm
f/8, 0,4s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

 Canon 5D MkII amb el canon 24-105 IS a 105mm

f/8, 1,3s, ISO 800, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,5s, ISO 1600, polaritzador, degradat de 3 passos neutre en moviment, trípode i cable

Impregnar-se

D'un temps ençà he vist que sortir a fotografiar s'havia convertit en una activitat una mica agobiant. Arribava als llocs i em posava a disparar compulsivament més preocupat de qüestions tècniques que de captar la màgia d'un moment. L'altre día li comentava al Pere Soler l'important que és impregnar-se del lloc abans de començar la nostra tasca fotogràfica.
Dissabte vaig gaudir d'aquesta sensació que, darrerament, havia perdut. Arribar al lloc quan encara alguns estels ornamenten el firmament. Caminar i ensumar l'olor de salitre. Deixar-se esquitxar la cara per les gotes en suspensió que la mar de fons ens regala. Oblidar-se de retallades i altres missèries de la vida quotidiana. Impregnar-se del lloc, a poc a poc, escoltant el cant repetitiu de les onades. Pujar un turonet i contemplar tot això...
Lentament una suau llum daurada comença a banyar l'entorn. Ha arribat el moment de treure la càmera i plantar el trípode.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/8, 0,4s, ISO 800, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Deixar que les composicions vagen apareixent de manera espontània. Ja coneixem el lloc després d'una bona estona allà i l'instint ens portarà als llocs on ens hem de posar. Cada onada té un encant diferent, un dibuix sobre la sorra distint.



 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 21mm
f/11, 1s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Saber-se espectador d'un espectacle irrepetible. D'una funció que mai més serà exactament igual. I comprendre que és impossible captar tota aquella bellesa en una trista imatge congelada. Només arranquem trocets minusculs d'un moment màgic. És la nostra virtud i la nostra missèria.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 36mm

f/16, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Aprofitar la dolça calidesa dels primers rajos del Sol daurant les roques, besant la sorra. Estimar el lloc, estimar l'instant i estimar les imatges que hem robat al nou día.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/16, 0,4s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos, trípode i cable

I, quan comprenem que el nostre moment fotogràfic ha acabat, seure una estoneta i tornar a contemplar, a ensumar, a escoltar... Totes les imatges d'avui, totes les imatges de les més de cent entrades anteriors d'aquest bloc, per mi, no tenen cap valor sense haver viscut totes aquestes sensacions.

Montseny a les fosques (quasi)

Sortida nocturna amb la companyia de l'Esther Bahí. Al final vàrem optar per montanya en aquesta nit que la lluna lluïa amb tota la seua esplendor. He vist Santa Fe moltes vegades amb poca aigua, però aquest any crec que és l'any que he vist l'embassament més buit. A veure si les pluges i les primeres neus no es fan massa de rogar...

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

El nivell baix de l'aigua deixa al descobert una sèrie de roques que donen molt de joc fotogràfic, si bé amb tanta pedra composar resulta una mica complicat. 

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Aquí està el making-off de les fotos que ha pujat l'Esther. Poca gent sap que el seu secret és un super-mega-laser de color verd. Veieu-la en acció.

 Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable

Després vàrem voltar per la riera, però la zona es molt ombrívola i és complicat fer fotos amb tanta lluna. Així i tot, vàrem trobar algun foradet que iluminava el rierol.

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 25mm

f/4, 25s, ISO 800, trípode i cable. Les zones més fosques porten pinzellades amb la llinterna del frontal

Esperem que aquest estiu interminable arribe aviat a la seua fi. Bàsicament perquè és el que toca i, al final, els arbres i els animalons acabaran embogint...

Un barredor de tristezas

Si me dijeran pide un deseo

preferiría un rabo de nube,

un torbellino en el suelo

y una gran ira que sube.

Un barredor de tristezas,

un aguacero en venganza

que cuando escampe parezca

nuestra esperanza.

Si me dijeran pide un deseo,

preferiría un rabo de nube,

que se llevara lo feo

y nos dejara el querube.

Un barredor de tristezas,

un aguacero en venganza

que cuando escampe parezca

nuestra esperanza.

                                                                                   Silvio Rodriguez



Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 24mm

f/11, 1,3s, ISO 100, filtre degradat neutre de 3 pasos, trípode i cable disparador

A corre-cuita

Després d'uns dies d'inactivitat avui tocava sortir.  He començat malament: el despertador no ha sonat (o sí?) i quan m'he alçat del llit només faltaven 45 minuts per la sortida del Sol. Així que tot el que tenía pensat se n'ha anat en orris. He agafat els trastos a corre-cuita i he sortit disparat cap al mar. El pronòstic no era gaire favorable, com així ha estat. Cap núvol s'ha presentat a la cita. Menys mal que vaig tindre una adolescència complicada i estic acostumat a que em deixen plantat.El lloc tampoc és cap meravella, però és el que tenia aprop per intentar salvar la situació. Malgrat que siga aprofitant unes boies...

Canon 5D MkII amb el 17-40 canon a 24mm

f/8, 10s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable