Els salts

Dues de les cascades que vàrem visitar en el viatge a Eslovènia. Totes dues precedides d'una bona passejada per aquells paratges tan deliciosos. La transparència i el color turquesa dels rius és una d'aquelles imatges que queda en la retina per molt de temps. 

Idus de Març

Avui, segons el calendari romà, és l'Idus de Març. En la cultura romana era un dia molt important, consagrat a Júpiter, on es feien grans celebracions. A més a més va ser un dia que va passar a la història perquè l'Idus de Març de l'any 44 a.C. va ser el dia què varen matar a Juli César. I això ve al cas perquè els Alps Julians reben el seu nom en honor a Juli César, qui va establir el domini romà en aquesta zona. Segurament la bellesa d'aquestes muntanyes ja va captivar a l'emperador fa més de 2000 anys. Es tracta d'una gran serralada calcaria que presideix l'actual Eslovènia de manera imponent. La seva màxima alçada la trobem al Triglav amb 2864 metres, aquí en teniu un retrat. 

Vàrem pujar a un excel·lent mirador des d'on vàrem poder contemplar en tota la seva magnificència el perfil d'aquestes muntanyes. Aquí teniu una panoràmica.

 

Després de la panoràmica ja va arribar el moment de montar el tele i buscar detalls i fer volar la imaginació pel joc de llums i ombres que teníem al davant. No vàrem acabar de tenir llums daurades sobre els pics, però l'experiència va estar espectacular.

Les planúries

Si bé el principal atractiu d'Eslovènia són les muntanyes, les zones planes i les amples valls també són un regal per a la vista. Grans extensions nevades, amb el misteri de la boira moltes vegades, que ens van fer aturar el cotxe més d'una vegada per intentar captar la seva bellesa. Una petita mostra.

La vinya

Ja fa un grapat de segles que els romans varen introduir la vinya en el territori que ocupa actualment Eslovènia. El país gaudeix d'una gran cultura del vi i, fins i tot, una estrofa de l'himne nacional està dedicada a ell. I és que aquest petit país gaudeix d'un clima molt adient pel conreu de la vinya, de fet està a la mateixa latitud que zones tan prestigioses com Burdeos. I puc constatar que els vins que elaboren tenen una bona qualitat i molt de potencial. 

Una imatge típica que surt en fulletons turístics del país és la de la carretera en forma de cor entre les vinyes. De fet, en l'etiqueta dels vins que s'elaboren en aquest celler hi surt aquesta imatge. Vàrem buscar el lloc i vàrem anar a fer la foto...

Un cop feta la foto "estándar" ja només que va restar muntar el tele i posar-se a jugar a imaginar imatges dels camps nevats. un bon entreteniment.

Esglèsies

Una de les coses que crida l'atenció d'Eslovènia és la gran quantitat d'esglèsies que hi ha arreu del territori. Allà on mires sempre en trobes alguna, de manera que el paisatge queda esquitxat de petites i bufones esglesioles. Normalment estan il·luminades a la nit, la qual cosa dona molt de joc a l'hora de fer fotos, sobretot a l'hora blava. Vos mostre un petit recull d'algunes de les que vaig fotografiar.

Bled en calent

Com us vaig explicar en l'entrada anterior el llac Bled va ser la nostra base d'operacions des d'on fer sortides. Això va permetre que repetírem moltes vegades aquesta localització espectacular. Tot i l'arribada triomfal que vàrem tenir el primer dia (veure entrada anterior), ens va donar altres moments de llum ben bonics. Aquí teniu una petita sèrie.

 

Bled en fred

Eslovènia és una petita República de poc més de 2 milions d'habitants amb la seva pròpia llengua i que pertany a la Unió Europea. I és que hi ha pobles que, malgrat tenir una tèrbola i dura història, els esdeveniments han fet que en l'actualitat siguin països normals. M'alegro per ells, nosaltres seguirem intentant-ho.
Un dels llocs més emblemàtics en aquest petit país i que apareix en pràcticament tots els fulletons turístics és el Llac Bled. Un preciós indret amb una peculiar illa al bell mig que té una església. El lloc és fotogènic a enrabiar. I, evidentment, era un dels objectius del viatge d'enguany i per això el vàrem triar com a base per passar vàries nits. El dia que vàrem arribar nevava, nevava molt. I el llac ens va rebre vestit amb les seves millors gales.

Passejar per la riba del llac en aquell ambient va ser un regal com pocs. L'ambient et traslladava a temps passats o a algun conte de fades.

I d'aquesta manera vàrem viure una d'aquelles sessions memorable, d'aquelles que perds la noció del temps. Vàrem estar al lloc 7 hores fent fotos amb una petita parada per menjar. I allà vàrem estar fins que es va fer fosc...

Continuarà...

Memòries de Catalunya

De vegades, quan fotografie Catalunya, tinc la sensació d'estar fotografiant algun llunyà racó de l'Africa i que, d'un moment a un altre, veure sortir algun goril·la entre la boira. Les boires, i la seva enigmàtica energia, són sempre un motiu d'inspiració i de llençar la imaginació al vol...

Cap Martinet

Tot i la pressió urbanística que l'envolta, Cap Martinet és un d'aquells indrets d'Eivissa que no deixa indiferent. Els penya-segats imponents i els plecs mil·lenaris que estratifiquen el terreny fan que sigui un indret ben bonic. A l'hivern el Sol surt per sota de la punta, així que vaig anar a buscar aquesta composició que avui vos mostre. Una passejada matinal pels penya-segats dona un any de salut!

Posta de lluna (II)

L'endemà de la foto de l'anterior entrada vaig repetir la sortida per immortalitzar la posta de lluna. El lloc triat un dels més clàssics i segurament dels més bonics d'Eivissa. Pujar fins aquí dalt en la solitud i foscor de la nit és tota una experiència. Aquell dia la lluna havia crescut una mica i tenia més potència que la nit anterior. A més a més havia bancs de boira sobre el mar i per captar la posta vaig haver de disparar quan la lluna encara estava una mica alta sobre l'horitzó, però aquests núvols il·luminats per la lluna li donen un toc ben bonic a la imatge. Llocs per perdre's i no tornar mai...