L'endemà de la foto de l'anterior entrada vaig repetir la sortida per immortalitzar la posta de lluna. El lloc triat un dels més clàssics i segurament dels més bonics d'Eivissa. Pujar fins aquí dalt en la solitud i foscor de la nit és tota una experiència. Aquell dia la lluna havia crescut una mica i tenia més potència que la nit anterior. A més a més havia bancs de boira sobre el mar i per captar la posta vaig haver de disparar quan la lluna encara estava una mica alta sobre l'horitzó, però aquests núvols il·luminats per la lluna li donen un toc ben bonic a la imatge. Llocs per perdre's i no tornar mai...
Realment és un lloc molt guapo, aquest cel amb fons blau, junt als tons càlids de la llum de la lluna fan que la foto sigui màgica.
ResponEliminaSol no estaves que dns de la Torre hi havia el vigilant... ;-)
Aquest lloc és un d'aquells que és aposta segura...
EliminaEl vigilant em va convidar a una birra :-)
Coincideixo amb l'Eduard, el lloc és una preciositat. I crec que m'agrada més amb lluna que sense.
ResponEliminaLa lluna també ajuda a dissimular la contaminació lumínica de la costa de Dènia que esta a uns escassos 60-70 Km...
EliminaExcelente. Precioso nacer del sol. Yo diría que es un lugar para perderse y volver siempre. :)
ResponEliminaHola fotos de embarazadas :-)
EliminaNo es un "nacer", es un "morir" u no es el Sol, es la Luna.
El lugar es para perderse y no volver nunca, efectivamente.
Un saludo