En busca d'un capvespre

Aquest lloc és bonic. En realitat és molt bonic. Ja ha visitat el bloc en varies ocasions perquè és un lloc d'aquells per anar tornant i gaudir-lo. Les millors fotos que tinc d'aquesta localització han sigut sempre d'albades. Tot i venir moltes vegades de tarda per intentar alguna imatge guapa de capvespre, sempre s'ha resistit. Aquesta darrera vegada ha tornat a passar. No va haver una llum especialment evocadora. I com sempre el recurs va acabar sent montar el degradat i fer llargues exposicions...

Seguim

Gèlida matinada

Amb una temperatura inhumana i els camps ben gebrats vaig realitzar aquesta sessió. Un de tants miradors de Catalunya que ofereix un espectacle incomparable quan l'anticicló omple de boires les valls. Veure con el dia desperta mentre a les ciutats i pobles encara tothom dorm, un d'aquells privilegis dels fotògrafs, ni que sigui a -5ºC estant.

Elevant la posició

Aquest lloc és un d'aquells que no cansa. Almenys un cop a l'any m'agrada venir a fer fotos. Aquest any quan vaig venir, en arribar, em vaig emportar la sorpresa que la platja havia desaparegut. No existia franja de sorra. Així que vaig haver de fer les fotos des d'una posició més elevada del normal. L'enquadrament des del punt elevat ja l'havia valorat altres vegades, però m'acabava de convéncer i sempre acabava baixant a peu d'aigua. Aquesta vegada era el que pertocava, i no em desagrada pas. Mediterrània en estat pur.

Darreres cuetades

Sembla que aquesta setmana l'hivern ja treu el nas per la cantonada. Les fotos de la sessió d'avui són de fa uns dies, de les darreres cuetades de la tardor. En pocs dies els ocres donaran pas als blancs i el cicle continuarà. Amb l'amic Eduard Marques vàrem agafar un trencall qualsevol buscant aquests colors. Una boira baixa feia que tot pogués acabar en un no res. Però al final els astres es varen alinear i vàrem tenir una preciosa llum natural de capvespre sobre el bosc.

D'estrena

Passejada matinal per l'Albufera de València fa un parell de setmanes. Aquesta sortida va servir per provar i estrenar la que serà la meva companya els propers anys, la 5D MkIV. De moment sembla que el guany de rang dinàmic és considerable i la capacitat d'aixecar ombres molt bona. Desitjós de provar l'ISO en condicions ;-)

La tardana tardor

Ja ha arribat la tardor, la cada vegada més tardana tardor. I amb ella el moment d'anar a buscar rieres i boscos, de fotografiar remolins de fulles. Un impuls anual del que és difícil escapar, ni que siga un dia. La riera de Santa Fe vestida amb les seves millors gales. 

Dale vida a los sueños que alimentan el alma

Dale vida a los sueños que alimentan el alma,

No los confundas nunca con realidades vanas.

Y aunque tu mente sienta necesidad, humana,

de conseguir las metas y de escalar montañas,

nunca rompas tus sueños, porque matas el alma.

Dale vida a tus sueños aunque te llamen loco,

no los dejes que mueran de hastío, poco a poco,

no les rompas las alas, que son de fantasía,

y déjalos que vuelen contigo en compañia.

Dale vida a tus sueños y, con ellos volando,

tocarás las estrellas y el viento, susurrando,

te contará secretos que para ti ha guardado

y sentirás el cuerpo con caricias, bañado,

del alma que despierta para estar a tu lado.

Dale vida a los sueños que tienes escondidos,

descubrirás que puedes vivir estos momentos

con los ojos abiertos y los miedos dormidos,

con los ojos cerrados y los sueños despiertos. 

Mario Benedetti

El molí

El meu amic Joan Sánchez és un buscador insaciable de ruïnes i llocs que conviden a la nocturnitat. I la veritat és que les comarques interiors són una font inesgotable d'ermites, masos, castells... Tresors de pedra seca. En aquesta ocasió vàrem visitar aquest molí fortificat medieval que, com tant altre patrimoni de la nostra terra, està molt malmès. Ens va acompanyar una preciosa llum rasant de lluna en quart creixent.

Viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

Has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les ítaques.