Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
Has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les ítaques.
Molt onirica, m'agrada. Crec que només a la fin de la vida trobem Ítaca.
ResponEliminaOsti, tu. No fotis.... :-P
EliminaGracies per passar :-)
Brutal la imatge, et fa volar, ja em diràs com funciona això de la fotografia amb dron :-p
ResponEliminaVa haver sort amb les llums i les boires :-)
Elimina