La platja de sorra

Avui al matí he fet una sortida un tant improvisada amb la companyia inestimable de l'Esther. Hem tingut bons colors i hem descobert una pila de llocs nous que, sense ser espectaculars, tenen possibilitats. Ara tan sols queda l'espera fins trobar el moment adequat amb les condicions adequades per visitar-los.

Avui hem estat en una platja semi-urbana. Sempre he trobat les platjes de sorra un repte, ja que composar amb una mica d'interés és molt complicat. A més a més avui no hi havien onades grans que permeteren captar reflexes sobre la sorra mullada en retirar-se.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/11, 1s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al revés". Trípode

En aquest tipus de platges l'absència d'un primer pla contundent fa que ens tingam que menjar el cap bastant per trobar alguna imatge mínimament interessant.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/13, 2s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al revés". Trípode

Ha arribat un moment que, ja sense més recursos, he llançat la imaginació al vol i he tret la meua faceta més creativa. Segurament aquesta foto és un xurro, però bo, a mi no em desagrada, je, je...



Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/16, 2.5s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al revés".

Trípode. Zooming

Com hem estat comentant, treure coses de profit en llocs difícils té molt de mèrit. Anar a un lloc meravellós a fer "postaletes" és relativament senzill. Però visitar localitzacions "desagraïdes" i fer fotos bones crec que és molt més exigent i alhora gratificant. Potser un bon propòsit per l'any nou siga el fer fotos guapes d'indrets lletjos o difícils...

Mar menuda, menuda mar...

Feia 3 anys que no fotografiava aquest lloc. L'altre día em va agafar una revolada i vaig decidir tornar. El cel no va ser el millor possible, però, com sempre, vaig gaudir d'una bona estoneta.
Aprofite per felicitar-vos a tots l'any nou. Esperem tindre millor i bona llum fotogràfica i socialment.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 26mm

f/8, 30s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos en moviment aplicat al cel i el mar, trípode i cable.

Abans que acabe el món...

Tercera ( i darrera) entrada de les sortides nocturnes a Eivissa el pont passat. Sol com un mussol a la plaja, tota per a mi. Els dos restaurants que hi ha a la cala tancats. Tancats però... amb un munt de llums enceses... Supose que per una qüestió de seguretat (?). La cosa és que, tot plegat, em va condicionar molt els enquadraments que volia fer. Vaig estar temptat d'agafar un bon grapat de pedres i apagar alguna que altra llum...

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i cable

Aprofite per desitjar-vos que passeu bé aquests dies i que no cruspiu més del compte :-)

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 28mm

f/4, 1500s, ISO 250, trípode i cable

Júpiter i companyia

La segona sessió de nocturnes de la darrera estada a Eivissa vaig tirar cap al nord de l'illa. Aquest lloc és preciós i ja l'havia portat al bloc alguna vegada. La idea era d'anar caminant fins el far i, pel camí, anar fent fotos des del penya-segat. Vaig començar a caminar amb el frontal i, ben aviat, em vaig adonar que m'havia despistat. Vaig recular varies vegades i vaig començar a caminar entre els matolls, havent perdut el senderol. Amb prou feines podia avançar entre les branques. Al final vaig arribar a un cul de sac amb una caiguda de més de 20 metres. Quan vaig sol i, sobretot, quan vaig de nit, sóc molt prudent (potser són coses de l'edat). Així que vaig decidir recular del tot i fer les fotos del far des de lluny. L'anada al far resta pendent per alguna propera ocassió.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode i cable. 

L'astre més brillant que es veu a les imatges és Jupiter. Una mica més amunt teniu les Pleiades. Després l'Univers...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna

En aquesta ocassió la bola de llum tot just al darrere del far correspon a la ciutat de Palma. Vaig haver de repetir fotos en varies ocassions a causa dels avions i les maniobres d'aproximació a l'aeroport. I això que és desembre...

La crisi

Dues vegades he estat en aquesta platja de nit. De la primera ja han passat vora dos anys. Va ser amb lluna plena.

Ara he tornat sense lluna. Sabia que, en aquestes condicions trobaría contaminació lumínica de la península. Però el que vaig trobar va sobrepassar molt el que esperava. La presència de núvols baixos va actuar de reflector i va incrementar encara més la captació de tota aquesta contaminació.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm fixe

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode, cable. Primer pla il·luminat lleument amb llinterna

Des d'aquest punt i cap al Nord hi ha una distància de més de 400 Km fins a la costa. Tota aquesta llum procedeix del litoral de Tarragona i Barcelona.

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm fixe

f/2.8, 1500s, ISO 200, trípode, cable

Si disparem a ponent, la situació encara és fa més palesa, ja que, des d'aquí "només" que hi han uns 100 Km al litoral valencià.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm fixe

f/2.8, 30s, ISO 6400, trípode, cable.

Algú ha esmentat la paraula "crisi"???

Cinc elements

A falta de material nou per pujar, farem un exercici de composició. Un dels llocs mítics a Eivissa i una posta de Sol. Cinc elements possibles: Mar, cel, Sol, roca, i un vaixell.

Un cop arribat al lloc vaig esperar que el Sol estigués en el seu lloc. Una boirina va apaivagar bastant la seva força i, juntament amb l'acció del filtre, vaig aconseguir aquest color tan espectacular en el cel. Volia una compo amb molt de mar, de forma que el rielar del Sol en l'aigua t'introduira en la foto. Mirant la foto ara, uns mesos després, pense que em vaig passar i he decidit deixar-la en format 3x4. Potser caldría haver deixat més aire al voltant de la roca i el Sol, o potser en format quadrat tampoc quede malament... Per cert, encara que ho parega, no he tocat la saturació.

Ara ja tenia la foto típica del lloc, la que té tothom.

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/8, 1/25s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode, cable.

Vaig intentar fer alguna cosa diferent abans que el Sol s'amagués. Habia un vaixell que em va permetre diversificar la composició. Normalment els vaixells el que fan és la guitza, però en aquest cas em vaig poder aprofitar de la seua presència. Per contra havia un element que no m'agradava gens que quedara en la foto: una boia més aprop que el vaixell, així que he retallat la foto en format panoràmic i l'he exclòs.

 Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 106mm

f/8, 1/6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode, cable.

Però no satisfet del tot amb els resultats, aprofitant la suavitat dels tons vaig pensar en una llarga expo. Així que vaig calar el filtre neutre de 10 passos i vaig exposar un minut i mig. El resultat és una imatge molt suau amb uns tons molt agradables. Aquest resultat si que em va agradar. Tornava a casa amb quelcom original i ben bonic. Li he pujat els negres de manera que la roca queda sense gens de textura, crec que li dona molt d'impacte visual a la imatge. I és la foto que vaig decidir publicar al bloc. Una foto titulada: M'aclame a tu.

Canon 5D MkII amb el canon 70-200 f/4 IS a 150mm

f/4, 90s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre de 10, trípode, cable.

L'escletxa que no va ser

Quan vàrem eixir de València plovia una mica. La cosa no pintava massa bé. Una vegada decidit el lloc vàrem tindre una treva per fer algunes fotos. Va ser el típic día que saps que pots fer la foto de la teva vida si s'obri una xicoteta escletxa entre els núvols. Però no es va obrir...

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm

f/11, 30s, ISO 100, degradat neutre soft de 3 passos i degradat neutre soft de 2 passos, trípode.

Pel Berguedà

Aquest passat cap de setmana ha estat deliciós. He estat per terres berguedanes amb la inestimable companyia de l'Esther, La Montse i el Jordi, intrèpid conductor tot-terreny i excel·lent guía. Va ser una maratoniana jornada en la que vàrem anar a 5 localitzacions i només una d'elles va resultar fallida per la meteorologia.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/4s, ISO320, polaritzador, trípode i cable

Quan surts amb companys te n'adones de detalls que se t'havien passat sempre per alt. Per exemple, en aquesta foto, l'Esther s'està els 3 segons totalment immòbil (i no és un "posado"). Prova de la concentració que arribem a tenir i la importància que li donem al més petit detall a l'hora de preparar una foto.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 40mm

f/11, 3,2s, ISO100, polaritzador, trípode i cable

I és que el día ens va brindar una oportunitat darrere de l'altra, sense treva, atrapant-nos. A mesura que anavem avançant cada raconada, cada petita vall que s'obría davant nostre semblava més bonica encara. 

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 28mm

f/11, 0,4s, ISO100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos mogut, trípode i cable

Recòrrer la zona amb bons coneixedors del lloc, de les seues llums i colors permet centar-se només en la tasca fotogràfica. També permet triar localitzacions segons les característiques del dia i optimitzar així els resultats.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 102mm

f/11, 0,8s, ISO100, polaritzador, degradat neutre de 3 passos mogut, trípode i cable

Efecte dripping

L'altre día l'Esteve en el seu bloc parlava dels paràmetres indirectes. Jo li comentava la desesperació que suposa estar fent fotos amb la baieta en una mà i haver d'estar netejant l'òptica en tot moment. Com li deia, moltes vegades, quan m'he fartat he plegat i s'ha acabat la sessió.

Tot açò em va portar al cap unes fotos que tinc al disc dur des de fa un temps. Va ser un dia que no feia gaire vent, però havia una mar de fons tremenda. L'ambient estava ple d'aigua i salitre en suspensió. Vaig començar a fer fotos i, al cap de poc temps vaig comprovar que el filtre tenia un tel de porqueria. Així que: a tirar de baieta... Les fotos que vaig fer amb el filttre brut me les vaig mirar a casa i no em van desagradar. El filtre brut de gotetes i salitre crea com un efecte boirina que em va fer gràcia. Així que les vaig guardar i avui us ensenye una. 

Segurament jo no he inventat res i algú ja ha descrit aquest "fenòmen". Però he decidit que, com l'he descobert pel meu compte, sense haver llegit res al respecte el faré meu i l'anomenaré "efecte  dripping"

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 50mm

f/16, 1,3s, ISO 100, segurament el degradat invers de 3 passos, trípode.

Sabor a Mar

Aquest cap de setmana he tornat a Eivissa. És increïble com, un lloc tan petit, pot oferir tantes possibilitats fotogràfiques. Infinites. En aquesta ocassió he tingut oportunitat de fer dues sortides.

La primera va ser a un lloc que ja tenia vist des de feia molt de temps, però mai havia trobat la situació ideal de llum per anar-hi. El cel estava carregat d'uns voluminosos núvols, el Sol es pondría per l'esquerra de la imatge i podia tenyir-los de forma espectacular i, a més a més, el lloc era arrecerat del fort vent de llebeig que bufava.Així que vaig carregar amb l'equip i me'n vaig anar. Però no va passar el que havia de passar i el cel es va transformar en un color plom profund. Una petita finestra de llum per ponent hagués creat un cel espectacular, però no hi va ser així... Així que vaig recòrrer al vell recurs de fer una llarga expo que és el que solc fer en aquestes circumstàncies de llum poc aprofitable, com ara aquí o aquí.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/4, 120s, ISO 400, big stopper, degradat invers de 3 passos aplicat en moviment, trípode

La segona sessió va ser una sortida de Sol. El lloc conegut, ja que és una de les platges que solem freqüentar a l'estiu i ja us l'havia mostrat en una altra ocassió. Aquesta vegada, per contra, els colors van acudir a la seua cita. És un plaer tornar a assaborir la solitud d'una matinada en un lloc tan preciós.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/16, 0,3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable

Les estades a l'illa solen ser dies de desconnexió i despreocupacions. Tot el temps, que quan sóc a casa no tinc, apareix de cop en estar allà. Això permet fer una d'aquelles coses que en Catalunya mai trobe temps per poder fer. Anar a la recerca de noves localitzacions. Una de les gran assignatures pendents de l'illa són "Els Amunts", tota la escarpada costa nord. Així que, "carregat" amb la compacta i la família emprenem la marxa. Després d'una agradable passejada de mitja horeta vaig trobar un lloc encisador, exactament orientat a Nord. No veieu una circumpolar en aquest lloc guarnida per aquests penya-segats?