El retorn

El pitjor de les vacances és que arriba un moment què s'acaben.... Ja estic retornat . De les dues fotos que portava idea de fer no n'he fet cap (je,je...) per diversos motius, però n'he fet d'altres.

En aquesta entrada vull agrair al company Jaime (Drakis), gran amant i coneixedor de la Sierra de Albarracín, la seua ajuda i consell sobre localitzacions, així com l'agradable nit que vàrem compartir sota un cel increïble. Dona gust coneixer gent amb les idees tan clares.

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2.8, 30s, ISO 3200, trípode i cable.

Stand by

Bé, ha arribat l'hora de fer una pausa vacacional. Aquest any ha estat llarg i dur. Entre retallades, tissorades i altres podes quasibé que ens deixen en calçotets/calces. És molt trist veure com  NO pots fer el teu treball bé  per manca de mitjans i mala planificació d'uns quants inèptes que ens governen. Després de molts anys preparant-me per fer un treball de qualitat comence a tenir la sensació de ser un llebrer en una gossera... La desmotivació m'envolta. Veure la facilitat amb la que es desmantellen gunays socials que varen costar molts anys d'assolir fa plantejar-se moltes coses dels polítics i d'allò que anomenen "mercats".
Si més no, ara, venen uns dies de desconnexió. El bloc quedarà en pausa. I faré fotos que, de moment, és una d'aquelles coses que encara manté encesa la flama de la il·lusió i la superació. Me'n vaig amb la idea de fer dues fotos molt concretes en dos llocs molt concrets. Espere tenir una mica de sort amb la meteorologia i poder-vos-les ensenyar a la tornada.
Mentrestant vos deixe amb una sortida de Sol en  es paller.
Salut! ! !

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 28mm

f/11, 1/5s, ISO 100, trípode i cable. 

No recorde els filtres, però el degradat iinvers de 3 passos segur (no sé si algun altre)

Amb llum de lluna

Una de l'altre día, millor dit de l'altra nit. Amb llum de lluna. Aquest enquadrament em va valdre un bon bany nocturn, ja que les onades trencaven amb força contra la roca. És el que té el 14mm, que t'has d'acostar molt...

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2,8, 30s, ISO 1600, trípode i cable.

Un lloc dues visions

A mis soledades voy,

de mis soledades vengo,

porque para andar conmigo

me bastan mis pensamientos.

¡No sé qué tiene la aldea

donde vivo y donde muero,

que con venir de mí mismo

no puedo venir más lejos!

Ni estoy bien ni mal conmigo;

mas dice mi entendimiento

que un hombre que todo es alma

está cautivo en su cuerpo.

Entiendo lo que me basta,

y solamente no entiendo

cómo se sufre a sí mismo

un ignorante soberbio.

No me precio de entendido,

de desdichado me precio,

que los que no son dichosos,

¿cómo pueden ser discretos?

Dijeron que antiguamente

se fue la verdad al cielo;

tal la pusieron los hombres

que desde entonces no ha vuelto.

                                                            Lope de Vega

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 80mm

f/11, 1/30s, ISO 100, trípode i cable

L'altra visió la podeu veure aquí

Escapada medieval

Sempre m'han atret els monestirs.
Recorde la primera vegada que vaig visitar Poblet, ja fa més d'una decena d'anys. Era hivern, feia fred i ja era fosc. Vàrem entrar a l'esglèsia amb la intenció d'assistir a "completes", l'última oració del día. Una llum tènue ens va permetre, amb prou feines, arribar i seure en les primeres fileres de bancs. Ningú més hi havia al temple, només nosaltres dos una mica encongits en la solitud d'aquella nau gòtica. Silenci i foscor. El toc d'una campana va anunciar l'entrada dels monjos per a l'oració. Solemnement, en fila, amb els seus hàbits cistercencs varen anar ocupant el seu lloc. He de reconeixer que, quan varen començar els càntics, un calfred em va recòrrer tota l'esquena. Aquella sensació que, de vegades, ens agafa de sorpresa als que no som creients. Vàrem assistir en silenci a tota la litúrgia amb la impressió d'haver retrocedit més de cinc cents anys en el temps.
Ahir vaig tenir el privilegi de fotografiar un indret de similars característiques, però, inexplicablement, en un estat d'abandó molt trist. Si més no, l'Esther i jo ens vàrem sentir una mica protagonistes d'alguna novel·la d'Umberto Eco i, fins i tot, en algún moment ens va semblar sentir les passes de l'abadessa pel claustre...

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm
f/4, 1400s, ISO200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

Guía de fotografía insular estival

Com cada estiu hem anat a passar uns dies de les vacances a Eivissa. L'estiu és la pitjor època, amb diferència, per fer fotos a l'illa. El principal factor que influeix és la climatologia, amb una calitxa molt molesta i uns nuvols baixos que, normalment, fan la guitza durant bona part del día (i de la nit). A aquest factor es sumen uns altres "típicament" estivals i que jo anomene "els enemics estiuencs del fotògraf de paisatge". Contra la climatologia poc es pot fer, però contra aquests darrers factors s'ha d'actuar amb inteligència i els pots controlar mínimament.
Anem a repassar els enemics estiuencs i a veure què podem fer amb ells:
- La gent. Millor dit: la gentada. És clar que s'ha d'anar "a la contra de la gent". La posta de Sol és una mala aposta per l'estiu ja que els llocs més emblemàtics solen estar a petar de gent per veure la posta de Sol. Per contra a les 6:30h que ix el Sol aquests dies no trobes absolutament ningú a les platges.
La gentada també fa que la sorra aparega trepitjada, si anem a la banda de l'illa que bufa el vent trobarem més onades que hauran esborrat, en part, totes aquestes petjades.
Obviament s'han d'evitar les 2-3 platges que tenen moltes possibilitats que hi haja guiris dormint la mona.
- Els iots. Normalemt fondegen en cales tancades i en la vessant contraria des d'on bufa el vent. A les 6:30 del matí no hi ha iots navegant. S'ha de buscar platges obertes en la banda de l'illa que ve el vent.
-Les boies. Apareixen en les platges en les que hi ha navegació (llocs per atracar iots o barques, platges amb llocs de patinets d'aigua...) aquest factor és molt imprevisible i canviant d'any en any en les mateixes platges. Convé fer una ullada a la platja escollida el día d'abans per comprovar aquest tema.
- Les gandules. Una autèntica invasió. No es pot fer res, apareixen en gairebé totes les platges. No podrem fer fotos incloent la part més interior de les platges perquè són inevitables. Podem trobar-lis utilitat, per això, com ara deixar a sobre la motxil·la i que no es pringue de sorra o estirar-nos una estoneta mentres fem una llarga exposició, je, je...
- Les màquines de neteja de les platges. No solen matinar tant com el fotògraf, però jo vaig coincidir un día amb elles treballant. Porten uns focus molt potents i fan un soroll insuportable que li treu tot l'encant a la sessió. Així i tot es poden fer fotos, no són gran problema. La segona foto que puge tenia la màquina per darrere meu. El senyor conductor va tenir l'amabilitat de respectar "el meu territori" i em va envoltar quan va arribar a la meva alçada.
Com que els factors no són totalment controlables convé que eixim de casa amb una idea clara del lloc que volem visitar, però sempre amb un "pla B" present per si hi ha qualsevol inconvenient o imprevist.
Les dos fotos d'avui són fruit de 2 "plans B" de dos dies diferents.
Així i tot l'estiu és la pitjor època, però si aneu igualment no deixeu la càmera en casa.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/16, 0,3s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 1/5s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable 

La pedrera

La pedrera de s'hostal: un lloc per somniar...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm

f/4, 30s, ISO 3200, trípode i cable

Y se fue entre ceras alucinantes
con su pelo largo con su barba culta de polvo.
Descargando gritos sobre las armas
mientras los beatos se persignaban
y el no tuvo iglesias
pero algo de altares al amor
hubo entre sus lienzos.
Y en la fantasía iba platicando su viaje
hacia el universo

El pintor de las enredaderas de luz escribió
sus últimos signos con triste desesperación
Y dejó sus restos a los amigos
y dejó sus restos a los amigos
pidiéndole sólo paredes para sostenerlos
pidiéndole sólo paredes para sostenerlos.

                                                                                 Silvio Rodriguez

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/4, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Aquesta porta pinzellades amb la llinterna del frontal.

NOTA: Agrair a l'associació LITHICA les facilitats donades per poder realitzar aquesta sessió fotogràfica

El fotògraf de la via làctia

Quan la immensitat t'aclapara és difícil expresar el que se sent. Intentar captar tanta grandiositat és una mena d'ofensa que fem a l'univers des de la nostra insignificància. És una espècie d'ofensa i és tot un repte. I és un plaer quan és una experiència compartida. Aquí teniu un autèntic "crack" en acció.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/4, 22s, ISO 6400, trípode, cable.

Doble vida

Açò de la fotografia sempre ha estat com una doble vida, com una doble personalitat. Aquest cap de setmana he acudit amb els meus a un esdeveniment multi-familiar. Dissabte em vaig llevar a les 4:30, vaig conduir vora una hora. Vaig arribar a l'indret seleccionat que va resultar molt més bonic del que esperava. L'aigua rajava rabiosa pel riu empesa pel desglaç de les últimes neus encara resistents. Soledat, molta soledat. Vaig gaudir amb calma, buscant enquadraments, provant diferents exposicions... Vaig agafar el cotxe i vaig conduir de nou una hora. Vaig arribar una mica abans de les 9:00. Tot just la resta del grup començava a sortir de les habitacions per anar a esmorzar. Jo em vaig incorporar a la dinàmica. Ningú es va assabentar que ja feia més de 5 hores que jo voltava pel mòn. Havia deixat de ser el Pepet fotògraf per passar a ser el Pepet pare de família.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/8, 0,3s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/8, 1/8s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/6s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

Alhambra

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 58mm

f/8, 1/40s, ISO200, a pols

He estat més de 40 dies sense agafar la càmera. Mai havia estat tant de temps sense fer fotos. No sé perquè, però el cos no m'ho demanava. Com que açò és una cosa que fem per plaer, senzillament, he desconnectat i ja està. Crec que aquest temps m'ha servit per aclarir la ment i reprendre, posteriorment, l'activitat amb noves forces.

I el motiu que m'ha fet agafar de nou la càmera no ha estat cap paisatge. Ha estat un lloc que vaig visitar fa més de 15 anys i em va impressionar. Ara, he tingut l'oportunitat de tornar-lo a visitar i m'ha impressionat igualment: L'Alhambra. I és que l'esser humà és un gran destructor del medi, però quan es posa a construir bellesa també té una gran capacitat de crear obres espectaculars.

Malgrat els inconvenients de visitar llocs així (aglomeració, no poder entrar el trípode, "la caló"...) No em vaig poder resistir i vaig entrar amb la càmera. No són grans fotos, és el que es pot fer en una visita turística. Però he tornat a gaudir de nou d'aquest lloc i, crec, que estic en marxa una altra vegada fotogràficament.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/5, 1/8s, ISO800, a pols

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65mm

f/8, 1/40s, ISO200, a pols