Escapada medieval

Sempre m'han atret els monestirs.
Recorde la primera vegada que vaig visitar Poblet, ja fa més d'una decena d'anys. Era hivern, feia fred i ja era fosc. Vàrem entrar a l'esglèsia amb la intenció d'assistir a "completes", l'última oració del día. Una llum tènue ens va permetre, amb prou feines, arribar i seure en les primeres fileres de bancs. Ningú més hi havia al temple, només nosaltres dos una mica encongits en la solitud d'aquella nau gòtica. Silenci i foscor. El toc d'una campana va anunciar l'entrada dels monjos per a l'oració. Solemnement, en fila, amb els seus hàbits cistercencs varen anar ocupant el seu lloc. He de reconeixer que, quan varen començar els càntics, un calfred em va recòrrer tota l'esquena. Aquella sensació que, de vegades, ens agafa de sorpresa als que no som creients. Vàrem assistir en silenci a tota la litúrgia amb la impressió d'haver retrocedit més de cinc cents anys en el temps.
Ahir vaig tenir el privilegi de fotografiar un indret de similars característiques, però, inexplicablement, en un estat d'abandó molt trist. Si més no, l'Esther i jo ens vàrem sentir una mica protagonistes d'alguna novel·la d'Umberto Eco i, fins i tot, en algún moment ens va semblar sentir les passes de l'abadessa pel claustre...

 Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm
f/4, 1400s, ISO200, trípode i cable. Il·luminada amb llinterna

Canon 5D MkII amb el Samyang 14mm

f/2,8, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Il·luminació amb llinterna.

Guía de fotografía insular estival

Com cada estiu hem anat a passar uns dies de les vacances a Eivissa. L'estiu és la pitjor època, amb diferència, per fer fotos a l'illa. El principal factor que influeix és la climatologia, amb una calitxa molt molesta i uns nuvols baixos que, normalment, fan la guitza durant bona part del día (i de la nit). A aquest factor es sumen uns altres "típicament" estivals i que jo anomene "els enemics estiuencs del fotògraf de paisatge". Contra la climatologia poc es pot fer, però contra aquests darrers factors s'ha d'actuar amb inteligència i els pots controlar mínimament.
Anem a repassar els enemics estiuencs i a veure què podem fer amb ells:
- La gent. Millor dit: la gentada. És clar que s'ha d'anar "a la contra de la gent". La posta de Sol és una mala aposta per l'estiu ja que els llocs més emblemàtics solen estar a petar de gent per veure la posta de Sol. Per contra a les 6:30h que ix el Sol aquests dies no trobes absolutament ningú a les platges.
La gentada també fa que la sorra aparega trepitjada, si anem a la banda de l'illa que bufa el vent trobarem més onades que hauran esborrat, en part, totes aquestes petjades.
Obviament s'han d'evitar les 2-3 platges que tenen moltes possibilitats que hi haja guiris dormint la mona.
- Els iots. Normalemt fondegen en cales tancades i en la vessant contraria des d'on bufa el vent. A les 6:30 del matí no hi ha iots navegant. S'ha de buscar platges obertes en la banda de l'illa que ve el vent.
-Les boies. Apareixen en les platges en les que hi ha navegació (llocs per atracar iots o barques, platges amb llocs de patinets d'aigua...) aquest factor és molt imprevisible i canviant d'any en any en les mateixes platges. Convé fer una ullada a la platja escollida el día d'abans per comprovar aquest tema.
- Les gandules. Una autèntica invasió. No es pot fer res, apareixen en gairebé totes les platges. No podrem fer fotos incloent la part més interior de les platges perquè són inevitables. Podem trobar-lis utilitat, per això, com ara deixar a sobre la motxil·la i que no es pringue de sorra o estirar-nos una estoneta mentres fem una llarga exposició, je, je...
- Les màquines de neteja de les platges. No solen matinar tant com el fotògraf, però jo vaig coincidir un día amb elles treballant. Porten uns focus molt potents i fan un soroll insuportable que li treu tot l'encant a la sessió. Així i tot es poden fer fotos, no són gran problema. La segona foto que puge tenia la màquina per darrere meu. El senyor conductor va tenir l'amabilitat de respectar "el meu territori" i em va envoltar quan va arribar a la meva alçada.
Com que els factors no són totalment controlables convé que eixim de casa amb una idea clara del lloc que volem visitar, però sempre amb un "pla B" present per si hi ha qualsevol inconvenient o imprevist.
Les dos fotos d'avui són fruit de 2 "plans B" de dos dies diferents.
Així i tot l'estiu és la pitjor època, però si aneu igualment no deixeu la càmera en casa.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/16, 0,3s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/11, 1/5s, ISO 100, degradt invers de 3 passos mogut davant l'objectiu, trípode i cable 

La pedrera

La pedrera de s'hostal: un lloc per somniar...

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm

f/4, 30s, ISO 3200, trípode i cable

Y se fue entre ceras alucinantes
con su pelo largo con su barba culta de polvo.
Descargando gritos sobre las armas
mientras los beatos se persignaban
y el no tuvo iglesias
pero algo de altares al amor
hubo entre sus lienzos.
Y en la fantasía iba platicando su viaje
hacia el universo

El pintor de las enredaderas de luz escribió
sus últimos signos con triste desesperación
Y dejó sus restos a los amigos
y dejó sus restos a los amigos
pidiéndole sólo paredes para sostenerlos
pidiéndole sólo paredes para sostenerlos.

                                                                                 Silvio Rodriguez

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/4, 30s, ISO 3200, trípode i cable. Aquesta porta pinzellades amb la llinterna del frontal.

NOTA: Agrair a l'associació LITHICA les facilitats donades per poder realitzar aquesta sessió fotogràfica

El fotògraf de la via làctia

Quan la immensitat t'aclapara és difícil expresar el que se sent. Intentar captar tanta grandiositat és una mena d'ofensa que fem a l'univers des de la nostra insignificància. És una espècie d'ofensa i és tot un repte. I és un plaer quan és una experiència compartida. Aquí teniu un autèntic "crack" en acció.

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/4, 22s, ISO 6400, trípode, cable.

Doble vida

Açò de la fotografia sempre ha estat com una doble vida, com una doble personalitat. Aquest cap de setmana he acudit amb els meus a un esdeveniment multi-familiar. Dissabte em vaig llevar a les 4:30, vaig conduir vora una hora. Vaig arribar a l'indret seleccionat que va resultar molt més bonic del que esperava. L'aigua rajava rabiosa pel riu empesa pel desglaç de les últimes neus encara resistents. Soledat, molta soledat. Vaig gaudir amb calma, buscant enquadraments, provant diferents exposicions... Vaig agafar el cotxe i vaig conduir de nou una hora. Vaig arribar una mica abans de les 9:00. Tot just la resta del grup començava a sortir de les habitacions per anar a esmorzar. Jo em vaig incorporar a la dinàmica. Ningú es va assabentar que ja feia més de 5 hores que jo voltava pel mòn. Havia deixat de ser el Pepet fotògraf per passar a ser el Pepet pare de família.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/8, 0,3s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/8, 1/8s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable 

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/6s, ISO 400, polaritzador, trípode i cable

Alhambra

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 58mm

f/8, 1/40s, ISO200, a pols

He estat més de 40 dies sense agafar la càmera. Mai havia estat tant de temps sense fer fotos. No sé perquè, però el cos no m'ho demanava. Com que açò és una cosa que fem per plaer, senzillament, he desconnectat i ja està. Crec que aquest temps m'ha servit per aclarir la ment i reprendre, posteriorment, l'activitat amb noves forces.

I el motiu que m'ha fet agafar de nou la càmera no ha estat cap paisatge. Ha estat un lloc que vaig visitar fa més de 15 anys i em va impressionar. Ara, he tingut l'oportunitat de tornar-lo a visitar i m'ha impressionat igualment: L'Alhambra. I és que l'esser humà és un gran destructor del medi, però quan es posa a construir bellesa també té una gran capacitat de crear obres espectaculars.

Malgrat els inconvenients de visitar llocs així (aglomeració, no poder entrar el trípode, "la caló"...) No em vaig poder resistir i vaig entrar amb la càmera. No són grans fotos, és el que es pot fer en una visita turística. Però he tornat a gaudir de nou d'aquest lloc i, crec, que estic en marxa una altra vegada fotogràficament.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/5, 1/8s, ISO800, a pols

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 65mm

f/8, 1/40s, ISO200, a pols

Com una berruga

Deia en Josep Pla que "Montserrat és com una berruga en la cara, més aviat plana, de Catalunya"

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 32mm

f/11, 0,6s, ISO 100, crec recordar el degradat invers de 3 passos al davant de l'objectiu. Trípode i cable.

Foto d'arxiu en una temporada de baixa productivitat. Del mateix día que aquesta

Des del balcó

Tinc un balcó preciós amb vistes al Mar que sé que em donarà unes eixides de Sol meravelloses en el futur. Però bo, això ja arribarà.
La darrera visita que li vaig fer va ser un día de pluja. Començava a escampar, però durant la sessió encara vaig haver de treure el paraigua en algún moment. Els torrents havien baixat amb aigua, injectant al Mar gran quantitat de matèria en suspensió. Aquesta matèria en combinació amb el turquesa de l'aigua d'aquesta part de l'illa varen pintar el Mar d'uns tons ben bonics.

 Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 35mm

f/11, 1/25s, ISO 100, trípode cable i degradat neutre soft de 2 o 3 passos

Vaig calar el "big stopper" i vaig fer algunes exposicions més llarges que varen treure i fer més palés encara el to que tenía l'aigua.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 67mm

f/11, 100s, ISO 100, trípode cable i degradat neutre soft de 2 o 3 passos i el degradat neutre de 10 passos

Nota per l'Esther i pel Jorge:

Aquesta sessió va ser feta entre les 16:00 i les 17:30h aproximadament, mentre la família feia una migdiada. I és que es pot anar al Mar a fer fotos fora de les hores crepusculars o la nit. Només necessites que les condicions siguen bones i aporten alguna cosa a la foto.

Un lloc difícil

Un lloc difícil. De nou, de la mà dels companys Vicent i José Luís em vaig adentrar pels meravellosos paisatges de l'Albufera. Vàrem anar a un raconet preciós, però un autèntic trencaclosques amb molts elements per intentar ordenar i treure algun profit. A més a més les condicions no varen ser les millors possibles, però així i tot, alguna foto es va fer...
Com sempre un plaer compartir aquests moments i la interessant tertúlia fotogràfica posterior.

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 21mm

f/8, 1/3s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre soft, trípode i cable

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/8, 1/6s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre soft, trípode i cable

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/8, 1/10s, ISO 100, degradat de 3 passos neutre soft, trípode i cable

De 17 a 200

Aquesta setmana de vacances he estat molt mandrós. Només que he matinat un dia per fer fotos. Segurament el poder fer postes de Sol sobre la Mar ajuda a no matinar, ja que captes llum crepuscular a hores "civilitzades". Quan només que tens l'opció de l'eixida no et queda altra...
Sempre he pensat que la llum de les postes i la de les eixides de Sol és diferent. Al matí trobe que els tons són més rogencs i al vespre més daurats. Igual són coses meues, no se... L'encant que té el matí és que, normalment, no et trobes ningú i pots gaudir tot solet del lloc. Al vespre sempre trobes algú, de vegades massa.
El matí que vaig matinar vaig venir a aquest lloc:

 Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/10, 0,5s, ISO 100, degradat de 2 passos neutre, trípode i cable

Un cop el Sol ja estava altet i el cel havia perdut el color havia arribat el moment de passar dels 17 als 200mm i captar algún detall. Les parets rogenques d'aquest lloc em varen regalar un joc de reflexes en la Mar que calía aprofitar. O, almenys, intentar-ho...



Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/5, 1/60s, ISO 200, polaritzador, a pols.