Imatges i instants

dimecres, 28 de març del 2012

Escapada amb glamour

Com ja han assenyalat l'Esther i el Jorge en els seus respectius blocs, l'altra nit vàrem fer una escapada conjunta amb nocturnitat i alevosia. Tot i no ser tan emocionant com la que vàrem fer al delta de l'Ebre va ser una escapada amb molt de glamour, ja que ens vàrem permetre el luxe de brindar amb copes de vi i sopar sota els estels en un indret immillorable. Els companys es varen capficar amb les pedres del lloc. Jo em vaig dedicar al "típic" i molt vist pontet del lloc, però que em feia goig tindre'l de nit. L'absència de lluna i la contaminació lumínica del lloc varen complicar bastant el tema dels enquadraments i del balanç de blancs. A més a més vaig estar pintant amb llinterna i fent mil provatures fins treure un resultat mijanament acceptable. És molt complicat pintar amb llum i que la luminositat quede uniforme. Al final, després d'unes 3 hores en el lloc em vaig tornar amb només dos enquadraments i amb la satisfacció d'unes rises compartides :-)

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 17mm

f/4, 25s, ISO 1600, trípode, cable i llinterna de llum càlida

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 17mm

f/4, 24s, ISO 1600, trípode, cable i llinterna càlida

dissabte, 24 de març del 2012

Els presseguers enfangats

Com explicava en una entrada no gaire llunyana, fa unes setmanes no vaig tenir gaire sort amb els ametllers. Així que, aquesta setmana, decidit a fer arbres en flor me'n vaig pujar cap a l'Ordal a buscar els presseguers. Va ser un error ja que, amb les pluges dels darrers dies, els bancals estaven impossibles. Vaig acabar de fang fins a les celles i no vaig poder fer gaire cosa, ja que era molt complicat moure's per buscar enquadraments interessants. Així que vaig fer alguna foto testimonial i me'n vaig tornar cap a casa.
I és que, aquest any, no tocaven arbres en flor...

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 24mm

f/8, 1/13s, ISO 100, degradat neutre de 2 passos, trípode, cable i 2 Kg de fang enganxats en cada bota

dimarts, 20 de març del 2012

Colliure

Hi ha dos poetes que varen morir de pena. Almenys que jo conega, segurament han d'haver molts més. De pena i de tristesa al veure enderrocar-se el somni d'un món més just. Tots dos varen morir als pocs dies del triomf de la tiranía, de pena, de tristesa... Un és Neruda. L'altre és Machado.
Machado va passar els seus últims dies en aquest indret preciós. Diuen que pràcticament en la misèria, "ligero de equipaje". En la butxaca del seu abric varen trobar un paper amb un vers. L'últim vers que va escriure abans de morir de pena:
"Estos días azules y este Sol de la infancia"
Espere algun dia també poder visitar la casa de la "Isla Negra"

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 36mm
f/8, 1/30s, ISO 100. Degradat neutre de 3 passos. Trípode i cable

dimarts, 13 de març del 2012

El ninot indultat

Ja s'acosten les falles en aquesta primavera valenciana tan sucosa... Evidentment, per falles, jo tinc coses bastant més interessants a fer que perdrem per València. Però l'època de l'any em fa obrir un post amb un ninot indultat.
Després d'una sessió d'aquelles decebedores, d'estar barallant-se amb les llums i els elements i on tornes a casa sense res gaire interessant a les targes de memòria... després de descarregar les fotos i veure que hi ha ben poca cosa d'interessant... sempre intente salvar alguna imatge. Darrerament guarde molt poques fotos, només les que em convencen de debó. Ja ha passat el temps aquell d'anar acumulant RAWs "per si un día..." Hi ha vegades que guarde només 2, 3 o 4 fotos d'una sessió. Però quan d'una sessió no hi ha cap foto que m'acaba de convencer tinc la "manía" de guardar almenys una, la menys dolenta. Una mena d'icona testimonial de que aquella sessió va existir. I aquesta foto és el ninot indultat d'aquella sessió.
Ací vos deixe el ninot indultat d'aquesta setmana :-)

Canon 5D MkII amb el canon 17-40 a 40mm

f/16, 1,3s, ISO 100, degradat invers de 3 passos mogut, trípode i cable

dilluns, 5 de març del 2012

A l'altre costat

Nova incursió cap a la zona de l'Albufera. En aquest cas cap al llac del Saler i gola de Pujol. Bon lloc, bona llum i bona companyia. En aquesta ocassió el Vicent i el Jose Luís. A mesura que vaig fent eixides per València me n'adone que hi ha moltes possibilitats i bons llocs...
He estat dubtant entre aquestes dues fotos i com que al final no he sabut decidir-me per una en concret puje totes dues, hala!

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 23mm

f/8, 1/15s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al reves" per atenuar la transició de l'invers, trípode i disparador

Canon 5D MkII amb el Canon 17-40 a 20mm

f/8, 1/10s, ISO 100, degradat invers de 3 passos i degradat neutre d'1 pas montat "al reves" per atenuar la transició de l'invers, trípode i disparador

diumenge, 26 de febrer del 2012

Necesito del mar porque me enseña...

NECESITO del mar porque me enseña:

no sé si aprendo música o conciencia:

no sé si es ola sola o ser profundo

o sólo ronca voz o deslumbrante

suposición de peces y navios.

El hecho es que hasta cuando estoy dormido

de algún modo magnético circulo

en la universidad del oleaje.

No son sólo las conchas trituradas

como si algún planeta tembloroso

participara paulatina muerte,

no, del fragmento reconstruyo el día,

de una racha de sal la estalactita

y de una cucharada el dios inmenso.

Lo que antes me enseñó lo guardo! Es aire,

incesante viento, agua y arena.

Parece poco para el hombre joven

que aquí llegó a vivir con sus incendios,

y sin embargo el pulso que subía

y bajaba a su abismo,

el frío del azul que crepitaba,

el desmoronamiento de la estrella,

el tierno desplegarse de la ola

despilfarrando nieve con la espuma,

el poder quieto, allí, determinado

como un trono de piedra en lo profundo,

substituyó el recinto en que crecían

tristeza terca, amontonando olvido,

y cambió bruscamente mi existencia:

di mi adhesión al puro movimiento.

Pablo Neruda

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105

f/8, 2,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode i cable

dilluns, 20 de febrer del 2012

40 minuts de diferència

Avui pujaré 3 fotos que semblen fetes en dies diferents, però que estan fetes el mateix día amb una diferència de 40 minuts entre la primera i l'última. En pocs minuts les condicions van canviant de manera paulatina, creant unes condicions de llum molt diferents. La previsió del temps feia preveure boires a les valls i cel ben obert per sobre d'elles, però no va estar així exactament...

Al poc d'arribar va haver un moment que el cel va agafar ua mica de color i semblava que, el tema, es posava interessant.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 71mm

f/11, 4s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode i cable

Però un gran banc de núvols sobre l'horitzó ens va fer ser conscients que no veuríem sortir el Sol. Quan estavem a punt de desistir, sobtadament, el Sol va treure el nas entre les boires. Tan sols uns segons, molts pocs segons, els justos per canviar l'objectiu i fer una foto.

Canon 5D MkII amb el Canon 70-200 f/4 IS a 200mm

f/11, 1/13s, ISO 100, degradat neutre de 3 passos en moviment, trípode i cable

Després es va tornar a amagar entre els núvols i ja no el vàrem tornar a veure fins que va sortir per sobre d'ells, ja en un contrallum difícil de resoldre.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 32mm

f/22 , 0,5s, ISO 100, degradat invers de 3 passos en moviment, trípode i cable

Tres fotos amb 40 minuts de diferència.

dilluns, 13 de febrer del 2012

Anoche tuve un sueño

Per fer fotografía de paisatge, apart de la meteorología, la climatología és molt important. Aquesta tardor vàrem tenir un bon exemple, després de setmanes esperant l'esclat de colors en les dates habituals, aquest es va produir més tard del "normal", quan molts pensavem que ja no es produiría.
Un altre exemple ha sigut aquesta setmana. La primera quinzena de febrer és temps d'ametllers en flor a Eivissa. Però l'onada siberiana no ha volgut que, aquest any, haja estat així. La flor que ja havia sortit s'ha gelat i ha caigut i el cicle de floració s'ha interromput de manera sobtada. Així que m'he quedat sense fotos dels ametllers enguany. Tenia varies idees i localitzacions, però... El problema és que la tardor està més aprop de casa i es pot acudir en el moment adequat. Però per als ametllers caldrà esperar, com a mínim, un any més. Així i tot, segurament, ho tenen pitjor els pagesos que s'han quedat sense ametlles.
Però bé, si no pot ser caldrà buscar alternatives. Un clàssic pot salvar aquesta situació i Es Vedrà sempre ens està esperant per fotografiar-lo. Com a curiositat, al fons, la costa de la península que ja us he mostrat alguna vegada.

Canon 5D MkII amb el Canon 24-105 a 40mm

f/11, 270s, ISO 400, filtre degradat invers de 3 passos i filtre neutre de 10 passos, trípode, cable.

dimarts, 31 de gener del 2012

El gran adormiment de les muntanyes

Fa uns anys, uns quants anys, potser massa, jo tenia una guia d'un GR que recorre terres valencianes. L'explicació de la ruta venia guarnida per algunes fotos del recorregut i per alguns poemes. Allí havia un poema que havia quedat oblidat en un raconet del meu cervell. Avui, molts anys després, mentres mirava aquest espectacle m'ha vingut al cap aquell poema. Ha sigut la mateixa sensació de quan sents una olor familiar que fa molt que no senties i et porta records llunyans. He tornat a casa, he buscat la guía i he trobat el poema...

Plau-me, el bastó del caminant al puny,

abraçar els horitzons d'una mirada,

fer-me entrar a dins de la immesitat del cel

i el gran adormiment de les muntanyes,

sentir el riu invisible per la vall

i el llunyedà ressò de la tronada;

a cavall de la serra veures immoble

altra serra de núvols molt més alta

cotonosa i inflamada pel Ponent.

Joan Maragall

Canon 5D MkII amb el canon 24-105 a 55mm

f/11, 0,6s, ISO 100, degradat invers de 3 passos, trípode i cable.

dimarts, 24 de gener del 2012

Un día pel Berguedà

Vull agrair a l'amiga i fotògrafa Esther Bahí el fet que m'haja obert la porta dels seus racons. Va estar una jornada molt agradable i enriquidora. Malgrat la manca de neu d'enguany, cosa que ja comença a ser bastant preocupant...