Matinar

Quan matinar té premi no te preu. Malauradament, quan no té premi sí que té preu. De totes maneres, està clar que, només guanya qui arrisca. Si la jugada ix bé et pots trobar amb meravelles com aquesta...

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 26mm

f/8, 0,6s, ISO 100, trípode

...para que todos veamos maravillas

Fa molt de temps, una persona molt important per mi em va regalar un poster. Un poster d'aquells amb llegenda, d'aquells que porten frases de Tagore o altres escriptors. Més de vint anys després, encara el tinc guardat com un xicotet tresor. Aquell poster portava una frase que deia: "Sé transparente para que todos veamos maravillas". La frase acompanyava una foto d'un rierol fresc i juganer. Aquesta foto que puje avui és molt pareguda a la d'aquell poster. Cada vegada que la veig em ve a la memòria el poster i recorde com és d'important i de fàcil mostrar meravelles.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 31mm

f/16, 1s, ISO 100, trípode

(encara no tenia cap filtre neutre)

Suavitat

Un blanc i negre de neu blanca i de pi negre. Una foto suau, molt suau. Si estiguerem al desert ben bé podríen ser dunes de sorra, però no ho són. La llum lateral del sol ajuda a conjugar les ondulacions amb un joc ben dolç de llums i ombres. 

Canon 400D amb canon 70-200 f4 IS a 116mm

f/8, 1/320s, ISO 100

Com una aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala

i no mudar-me del lloc

platejat d'aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem

i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment

i aquesta mica de vent

i el teu amor, transparent

com una aiguamarina.

Josep Maria de Sagarra

Canon 400D amb tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/60s, ISO 100, polaritzador

Pla de Beret

El camí entre el Pla de Beret i Montgarri és un d'aquells que no deixa indiferent ningú. És un lloc d'una bellesa especial. Vaig fer un bon tros. L'anada la vaig fer amb l'angular montat i el sol a l'esquena, fotografiant els grans espais que tenia al davant. Per la tornada vaig montar el tele i, amb el sol al front, em vaig dedicar a segrestar detalls del paisatge. Havia un bon tou de neu. Llàstima que per l'hora que era estava molt trepitjada. El riu Noguera Pallaresa naix ací dalt, entre les neus. En els seus primers pasos discorre mandrós per la plana, dibuixant uns meandres ben bonics...

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 25mm

f/8, 1/125 seg, ISO 100, polaritzador

Allà on regna el silenci...

Cap de setmana de taller de fotografia d'hivern amb l'Oriol Alamany. Vaig tenir sort d'escapar-me divendres a fer fotos abans del taller, perquè dissabte va fer un temps fatal i no en vaig fer pràcticament cap. De totes maneres la pujada a Ratera amb una nevada tremenda va ser tota una experiència, però era impossible treure la càmera sense que es mullara totalment... Diumenge vàrem anar a aquest rierol preciós.

Canon 400D amb el tamron 17-50 a 26mm

f/8, 1/3seg i ISO 100, trípode

Verd, blanc, blau... i vermell

L'altre dia em vaig descuidar del color vermell de la terra.

Canon 400D amb tamron 17-50 a 17mm

f/8, 1/40s, ISO 100, polaritzador

Pagesia

No fa gaire anys aquesta imatge era normal a Eivissa. Els temps han canviat i molt. A millor o a pitjor, depen de per a quines coses, però han canviat de manera irreversible. Esperem que les futures generacions sapiguen conservar el llegat, la forma de vida dels seus avantpassats, encara que siga de manera testimonial.

Canon 400D amb tamron 17-50 a 17mm

f/4.0, 1/30seg, ISO 100, flash

Verd, blanc i blau

Aquest cap de setmana hem estat per Eivissa. Fotogràficament no ha estat gaire fructífer. El temps i alguna posta de sol molt deslluïda han fet que no haja tret massa coses interessants. Dissabte va sortir el sol i vàrem anar a Corona. Els ametllers ja no estaven en la seua màxima esplendor. Començava a brotar la fulla i la pluja dels dies anteriors va fer que molta flor estiguera ja per terra. No passa res, hi hauran altres anys...
Per contra vàrem gaudir d'un ambient net i d'una verdor aclaparadors. Una de les poques fotos que es poden salvar es aquesta.

Canon 400D amb el tamron 17-50

f/8, 1/100s, ISO 100, polaritzador

Un so diferent...

Les platges de la costa brava tenen un so característic que, a més a més, es diferent entre cadascuna d'elles. El gruix de la sorra, que en alguns casos deixa de ser sorra per passar a ser "pedretes", determina que, les onades, en el seu anar i venir, facen rodar aquesta sorra produint un so ben relaxant. Cada platja, en funció del gruix de la seua sorra té un so peculiar. En alguns casos podríem saber en quina platja estem tan sols escoltant.
Aquest so és una de les coses que més em va sorprendre quan vaig venir a viure al Principat. Mai havia vist, millor dit escoltat, una cosa així, acostumat a les platges de sorra fina de la meua infantesa.

Canon 400D amb tamron 17-50 a 21mm

f/11 i 1.6seg ISO 100. Trípode